-
La crisis monárquica de Carles IV
Un any després de l'arribada al tron de Carles IV va começar la revolució francesa.
La derrota militar va provocar un canvi d'estratègia, Carles IV es va alliar-se amb Napoleó per enfrontr-se amb Anglaterra -
La independència de l'Amèrica Hispana
La crisi de l'Antic Règim a Espanya va coincidir amb el moviment d'independencia de les colònies Amèricanes. El moviment emancipador el van dirigir militars liberals, van destacar Simón Bolívar, Antonio José de Sucre i José San Martín. La pèrdua de les colònies va signiicar un cop molt dur per a la Península, perque va pendre prestigi com a potència colonial. -
ETAPES DEL PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA
Primer fase (1808-1814) A Amèrica durant la Guerra del Francès també es van formar juntes controlades per els elits criolles. Al 1811 el Paraguai va ser pionera proclamar la indpendència. Segona fase (1816-1826) El 1816, després de la independència d'Argenita, la insurrecció es va generalitzar per tot el territori. Després de diverses victòries militars sobre els exèrcits espanyols, van aconseguir la independència Mèxic, Veneçuela, Xile Equador, Colòmbia, Perú, Bolívia, Paraguai i Uruguai. -
La invasió napoleòmica
La presència de tropes franceses en territori espanyol i les intrigues de Ferran. El fill gran de Carles IV, contra el seu pare van provocar el popular Motí d' Aranjuez(1808).
Josep I va empendre algunes reformes amb el suport d' alguns liberals espanyols, anomenats afrancesats. -
Les Corts de Cadis
Les Corts van celerar la seva primera sessió al Teatro Cómico de la Isla de León. -
Las Corts de Cadis i la Constitució de la Pepa
El juny del 1808 es va crear la Junta Suprema de Catalunya i el 1810 la Junta Suprema Central. La Constitució va ser aprovada el 1812(conseguda popularment com la Pepa) Les Corts també van aprovar una sèrie d reformes destiades a abolir l'Antic Regim. -
El Sexenni Absolutista
Despres de recuperar el tron, va derogar la Constitució del 1812 i va anul.lar l'obrea reformista de les Corts. La seva acció de govern va anar acompanyada de la represió dels liberals. Per forçar al rei a atacar la Constitució, els liberals van portar a terme diveersos pronunciamments. -
El Trienni Liberal
El 1823 el pronunciament del coronel Rafael del Riego de Sevilla aquest va trionfar i el rei va de acceptar la Constitutció del 1812. Ferran VII sempre va ser contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa per derrotar els liberlas. -
La Dècada Ominosa
L'última dècada del regnat de Ferran VII va comportar l'anul·lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme.
Tanmateix, els problemes polítics i econòmics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi definitiva.
Els sectors més intransigents s'hi van oposar i van reclamar el tron per a Carles, germà del rei i fervent partidari de l'absolutisme. -
El suport dels Isabelins
Quan Ferran VII va morir el 1833, els grups favorables a l'absolutisme es van negar a reconèixer Isabel com a legítima successora a la Corona, i van apostar per Carles Maria Isidre. Davant l'aixecament absolutista, la regnat va buscar el suport dels liberals per preservar el tron d'Isabel -
Les Guerres Carlines 1ra part
La Primera Guerra Carlina (1833-1839) va començar al País Basc i a Catalunya, on el Carlins van tomar el control de bon a part. El 1839 va ser derrotat per les tropes de Espartero. -
Les bases socials del Carlisme
Entre els privilegiats, la noblesa rural i el clero tenien por d'haver de pagar impostos sobre les seves terres. Entrre els no privilegias abundaven els pagesos, temorosos de perdre l'accés als béns comunals si e liberalisme els privalitzava. Els carlins van teir seguidors sobretot en els medis rurals més tradicionals -
La regència de Maria Cristina
Maria Cristina va buscar el suport dels libereals moderats, una serie de revoltes populars van fer que estrategués el poder als liberals progressistes. El líder dels progressistes, Juan Álvarez Mendizábal, va iniciar l'abolició de l'Antic Règim, una reforma fiscal. -
El Bienni Progressista
El genereal O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. Va ser el pronuncionament de Vicálvaro. La Milícia Nacional i es van formar juntes revolucionàries. Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes. Les corts van redactar una nova constitució, i el govern va aprofundir en les reformes ecoònomiques. -
Els Ideals Del Carlisme
'' Déu, pàtria, rei i furs'', lema del carlisme, que defensava l'absolutisme, la presencia activa de l'església i el manteniment dels furs de la Corona d'Aragó i Navarra.
La reivindicació foral, explica que el carlisme tenia força al País Basc, Navarra i Catalunya, tenien un sistema fiscal propi i reclutament militar obligatori. -
La regència del general Espartero
La regència d'Espartero va ser el darrer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així després del triomf de la revolució de 1840 que va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó -
La Dècada Moderada
La arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats, les noves corts van proclamar una Constitució moderada. Es va uniformitzar rora l'administració estatal i municipal. Es van centralitzar els impostos en l'Estat, es va posa un Codi Penal i un sistema d'instrucció pública nacional. Es va firmar el contracte Concordat amb la Santa seu. -
Segona Guerra Carlina
La Segona Guerra Carlina (1846-1848) nous aixecaments Carlins a Catalunya per la crisi econòmica amb el suport al nou pretenent Carlí. -
La descomposició del sistema
La nova crisi del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donell, que habia creat la Unií Liberal. Es va impulsar una política exterior colonialista, que es va concretar en les campanyes militars al Marroc i Indoxina. L'oposcició al règim moderat as va ampliar i van néixer nous grups entre exclosos del sistema, com els demòcrates i els republicans. L'any 1866 una greu crisi econòmica va convertir en imparable la degradació del règim isabelí. -
La revolució i el govern provisional
La revolució del 1868 va ser impulsada per progressistes i demòcrates, als quals es van afegir els unionistes. Arreu del país es van formar juntes revolucionàries de suport al moviment revolucianri i les tropes llials. En aquesta constitució es recuperava la sobirania nacionalm s'incorporava el sufrigi universal masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats. La constitució establia la monarquia constitucional com forma d'Estat, de manera que va caldre buscar un nou rei -
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina es va iniciar durant el Sexinni Revoluconari, per la nova vacant al tron espanyol despres de l'exili d'Isabel II. -
La primera república
El febrer de 1873 les Corts van proclamar la república.
va tindre 4 presidents (Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar)
El gener de l'any 1874 un cop d'Estat va dissoldre les corts i va entregar la presidència del govern espanypñ añ general Serrano -
Restauració borbònica
El pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos proclamava Alfons XII com a rei, i al 1874 començava la restauració borbònica -
La crisi del 1898
Al 1898 els Estats Units va declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana.
També al 1898 la societat espanyola entra en un estat de frustació i pessimisme i com a reacció van neixer moviments regeneracionistes.