-
Decret de Nova Planta
El decret de Nova Planta era un conjunt de normes fetes per Felip V els anys 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella. -
Fi de la Guerra de Succeció amb l'entrada de les tropes de Felip V a Barcelona
"Per temerària que sembli aquesta resolució de resistir, s’ha d’admetre que és magnífica i heroica (...). Llurs avantpassats els van llegar sencers llurs privilegis de fa segles. És que ara han de renunciar-hi deshorablement (...)? No, prefereixen morir tots; o la mort o la llibertat (...). Abandonarem un poble fidel, l’únic crim del qual consisteix a haver-se adherit a nosaltres (...)? El mot catalans no serà sinònim de la nostra deshonra?"
Consideració del cas dels catalans, Londres 1714 -
Primer discurs en defensa de les dones
Va ser un discurs pronunciat per el Padre Benito Jerónimo Feijoo, que va ser un dels intel·lectuals més destacats dels segle XVIII. Era un discurs feminista, i és important per l'època i la classe social (clergue) a la qual pertenyia. -
Guerra contra Gran Bretanya per controlar el Carib
Un intent fallit de l'exèrcit Anglès per dominar l’estret i Gibraltar, on tres anys després es firmaria el tractat de Sevilla. -
Comença el regnat de Ferran VI
Fill de Felip V i Maria Lluïsa de Savoia, era un personatge intel·ligent i pacífic que va morir sense deixar successió. Durant el seu regnat, Espanya va mantenir-se al marge dels enfrontaments bèl·lics europeus. Ferran VI va dedicar els seus esforços a continuar la política d’implantació de l’absolutisme monàrquic i a la reconstrucció econòmica del país, tasca per a la qual va comptar amb la col·laboració de ministres com el marquès de l’Ensenada que va crear els pòsits de cereals. -
Inici Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys va enfrontar, entre els anys 1756 i 1763, la Gran Bretanya, Prússia i Hannover contra França, Àustria, Suècia, Saxònia i Rússia. Portugal va unir-se al bàndol britànic i Espanya, al francès en els darrers anys de guerra. El tractat de París (1763) va posar-hi fi a la guerra, tant a Europa com a Amèrica. França va perdre la majoria de colònies a Amèrica i Àsia en favor de la Gran Bretanya. -
Inici reinat de Carles III
Primogènit del segon matrimoni de Felip V amb Isabel de Parma. En morir el seu germanastre Ferran VI, sense fills, heretà al 1759 el tron d’Espanya i deixà el de Nàpols a Ferran, tercer fill d'aquests. -
Motí de Squillace
Motí ocorregut a Madrid del 23 al 26 de març de 1766.
Van ser diverses les causes, però la que més va influenciar va ser l’encariment dels productes de consum, sobretot, del pà, per les males collites dels tres anys anteriors. -
Pau de Versalles
Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els Estats Units d'Amèrica , signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència nord-americana. -
Inici reinat Carles IV
Fill de Carles III. Va agafar el tron tot gairabé començant la Revolució Francesa, és a dir, en un periòde de revolucions i d'ideas contraries a l'absolutisme. No va tenir èxit governant, encara que va estar al poder fins l'any 1808, quan va abdicar a causa del Motí d'Aranjuez. -
Guerra del Rosselló amb França
Guerra entre Espanya i França per el territori del Rosselló. També s'anomena la Gran Guerra o la Guerra dels Pirineus. Va ser una guerra originada per la Revolució Francesa, on Espanya formaria part de la coalició per preservar l'absolutisme i l'Antic Règim. -
Tractat de Fontainebleau
Acord firmat el 27 d’octubre entre el Regne d’Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. Godoy va deixar passar a les tropes franceses de Napoleó amb la condició de repartir-se les terres portugueses un cop el país hagi estat conquerit. -
Motí d'Aranjuez
Aquest es va dur a terme el 18 de març, impulsat pels nobles i eclesiàstics, i protagonitzat per soldats i per sectors populars, que exigien la destitució de Manuel Godoy i la renúncia de Carles IV a favor de seu fill Ferran VII, que va ser proclamat rei. -
Batalla del Bruc
Els primers incidents bèl·lics importants de la Guerra del Francès a Catalunya van arribar amb les batalles del Bruc del 6 i el 14 de juny de 1808, les quals van suposar les primeres derrotes de l’exèrcit napoleònic contra una barreja de sometents, mercenaris suïssos, militars fugitius de la guarnició de Barcelona i població civil. Les derrotes dels francesos al Bruc, expliquen que aquests no aconseguissin estendre el seu domini a Catalunya més enllà de Mataró. -
Period: to
Trienni Liberal
“(...) Així com més anàlogues a l’organització dels pobles ilustrats, m’heu fet entendre el vostre anhel que es restablís aquella Constitució, que entre l’estrèpit de les armes hostils, va ser promulgada a Cadis l’any 1812. (...) He jurat aquesta Constitució per la qual suspiràveu i en seré sempre el suport més ferm (...). Marxem francament, i jo el primer, per la senda constitucional."
Manifest de Ferran VII, 1820 (TraduÏt de castellà) -
Period: to
Primera Guerra Carlista
“(...) Corresponent als esforços que aquestes classes facin en defensa de la seva sobirania i indubtables drets, que tampoc ja no poden ser ignorats, promet guardar els antics privilegis a aquest Principat, respectar i mantenir en estat florent la santa religió dels nostres progenitors, protegir el comerç, fomentar la indústria, reparar els danys dels rams de l’Estat, i finalment no escassejar les seves benèfiques mires als qui es facin dignes d’assolir-les.” -
Decrets de desamortització dels béns de l'Església per Mendizábal
Va ser un pla de Mendizábal que consistia a posar al mercat, mitjançant subasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades mans mortes, que no les conreaven, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulat com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris. -
Constitució del 1845
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat:
-Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
-Monarquia constitucional amb una clara decisió del monarca sobre les Corts.
-Confessionalitat catòlica de l’Estat.
-Sistema parlamentari bicameral.
-Sufragi censatari molt restringit.
-Centralització del territori.
Va estar en vigor fins al 1868, llevat del Bienni Progressista -
Primer Ferrocarril a Barcelona (Mataró)
La inauguració oficial de la línea de tren entre Barcelona i Mataró té lloc el 28 d’octubre. Per construir aquesta línia, es va tenir que comprar a Anglaterra tot el material de ferro necessari, 4 locomotores i 62 vagons de passatgers. També van comprar a Rússia la fusta de les travesses. Miquel Biada va ser la principal persona encarregada de dur a terme aquest projecte, però va morir el 2 d’abril de 1848, sense poder acabar de veure la seva gran obra ferroviària. -
Period: to
Bienni Progressista
Va ser un període en el que el partit progressista va intentar fer una reforma progressista a tot el país, i que va acabar amb la sortida del general Espartero del partit. -
La Gloriosa
Va ser una revolució que va haver-hi a Espanya a causa d'un gran malestar social produït per les pràctiques dictatorials del General Narváez ,la crisi econòmica de 1866 i la mala gestió d’Isabel II -
Constitució de 1869
La Constitució Espanyola de 1869 era de tendència liberal radical i reconeixia:
-El principi de la Sobirania Nacional.
-Establia una monarquia parlamentària, amb predomini de les Corts Generals sobre el rei.
-Reconeixia llibertats democràtiques plenes (entre les quals, la llibertat de culte).
-Proclamava el sufragi universal masculí.
La Constitució va regir l'estat Espanyol des de la seva promulgació (1869) fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873. -
Period: to
Regnat d’Amadeu I de Savoia
El regnat d'Amadeu I de Savoia va ser curt però intens, va durar 3 anys on va patir una Guerra Carlista, revolucions a les colònies sud americanes i malestar social. El regnat d'Amadeu I de Savoia va acabar amb la seva abdicació al 1873. -
Primera República
"(…) Vino la República, no traída por los republicanos, que no tienen derecho a llamarse los fundadores de la República, sino traída por los radicales; así es que yo entré a formar parte, de un Ministerio en que había elementos radicales; y la noche triste para la República del 24 de febrero en que aquella coalición se rompió, yo dije a la minoría republicana el abismo a que se arrastraba y a que se arrastraba la República. Y ya estamos en el fondo de ese abismo (…)".
Emilio Castelar. -
Cop d’estat del General Pavía
El cop d’estat del General Pavía es va dur a terme per la gran inestabilitat en la que es veia submergit el país, el qual portava 4 presidents del govern en menys d'11 mesos. És per això que el General Pavía va decidir fer un cop d’estat per posar mà dura al país i aturar les revoltes del moment. -
Restauració de la Monarquía Borbónica
La restauració de la Monarquia Borbònica es va dur a terme gràcies a Emilio Castelar, el qual es va posar en contacte amb Alfons XII, que estava en el exili, per posar-lo al tron i portar l'estabilitat de nou al país. -
Constitució de 1876
La Constitució fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals e instaurava una Monarquia Constitucional amb importants atribucions a la corona i un estat molt centralitzat, també es proclamava la confessionalitat de l'estat, si bé es permetia el culte privat d'altres religions. Aquesta va estar en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931. -
Torn de partits (bipartidisme)
El bipartidisme de torns van ser fraus electorals que es van dur a terme durant la regència de Alfons XII, i consistia en governar de manera saltejada entre els dos grans partits, això s’aconseguia amb el frau electoral, fent que els vots dels ciutadans no tinguèssin utilitat i que el país no fos democràtic. -
Final de la Guerra Cubana
“ (...) Autonomistas y antiguos insurrectos no pueden contener pánico:se extiende en toda la isla. No tengo fuerza suficiente para atender propiedades e inspirar confianza teniendo la isla 4.500 leguas cuadradas. La población diseminada y trabajada por el bandolerismo más bien simpatiza con la rebelión. No es sólo opinión mía. Todos los Generales y hombres importantes hace tiempo me lo dicen. “
Martínez Campos.
