-
Guerra Gran
La contra ofensiva francesa va signifiar la retirada del Rosselló i la invasió d'una part de la Cerdanya i l'Empordà -
Tractat de Fontainebleau
Va permetre que les tropes francesses travessessin Espanya per envair Portugal, aliada dels britànics -
Resistència popular
Forma guerriles per fustigar francesos. A Catalunya van derrotar els francesos a la batalla del Bruc, els espanyols va obtenir una victòria a Bailèn. -
Motí d'Aranjuez
La presència de tropes franceses en territori espanyol iles i les intrigues de Ferran, el fill gran de Carles IV, contra el seu pare van prvocar el popular Motí d'Aranjuez -
Ofensiva francesa
Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. -
Creació de Junta Suprema de Catalunya
-
Independència de America Hispana
La crisis de l'Antic Règim a Espanya va coincidir amb el moviment d'independencia de les colònies a Amèrica.La burgesia veien Espanya com un obstacle per al desenvolupament de l'economia americana -
Period: to
primera frase de Independencia
Amèrica durant la Guerra del Francès va formar juntes controlades per les elits criolles. Bogotà, Quito,Caracas i Bunos Aires.1811 Paraguai pioner a proclamr la independència. Retorn Ferran VII frene el procés d'autogovern i va obligar les juntes a dissoldre's -
Aixecament de Madrid
Va comportar l'inici de la guerra -
Abdicacions de Baiona
Napoleó va aprofitar aquestes discrepàncies per unir a Baiona (França) Carles IV i Ferran VII. Amb penssions va aconseguir que tots dos acceptessi abdicar en el seu germà Josep Bonaparte(Pepe Botella) -
Junta Suprema Central
Finalitat de controlar els esforços de les diferents juntes locals. La Junta Central va convocar una reunió de Corts a Cadis amb objectiu de redactar una Constitució -
Ofensiva francesa
Un cop cotrolat el territori el 1812, Napoleó va desplaçar bona part de les tropes per evair Rússia -
Constitució
"la Pepa", establia la sbrania nacional, divisió de poder i el sufragi universal masculí i reconeixia àmplies llibertats individuals. -
Period: to
Victòries angloespanyoles
L'exèrcit britànic, comandat pel marisca Wellintong, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes francesos a Arapiles -
Tractat de Valeçay
Napoleó va haver de reconèixer la derrota i amb el tractat de Valeçay va retirar les tropes d'Espanya i va alliberar els reis a Baiona -
Mort de Ferran VII
va morir al 1833 i els grups favorables a l'absolutisme es van negar a reconéixer Isabel i va oposar per Carles Maria Iside -
Period: to
El sexenni Absolutisa
després de recuperar el tron i amb el suport dels absolutistes(Manifest dels Perses), va derogar la Constitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les corts. -
Period: to
segona fase d'independència
Després de la independència d'Argentina, la insurrecció es va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra tropes colonials. Despés de diverses victòries militars van aconseguir la independencia Mèxic, Veneçuela ,Xile,Equador,Colòmia,Perú,Bolívia,Paraguai i Uruguai. -
Period: to
El trienni Liberal
el pronunciament del coronel Rafael del Riego a cabezas de San Juan va trobar prou suports per triomfar, i el rei va haver d'acceptar la constitució del 1812.Per protegir la Constitució i fer front a l'oposició absolutista, es va organitzar la Milícia Nacional, un cos de voluntaris liberals armats -
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Santa Aliança va enviar el Cent Mil Fills de Sant Lluís, amb el duc d'Angulema al capdavant, va tornar a instaurar l'absolutisme -
Period: to
La dècada Ominosa
L'última dècada del regnat de Ferran VII va comportar l'anul·lació de tota l'obra legislativa del Trenni Liberal i el retorn a l'absolutisme -
Perdua de colònies
L'any 1826 Espanya havia perdut totes les colònies excepte Cuba,Purto Rico i les Filipines -
Naixement Isabell
filla gran de Ferran VII, va provocar un conflicte dinàstic, perquè la llei sàlica impedia a les dones regnar.Per assegurar-li el tron, Ferran VII va dictar la pragmàtica sanció, que abolia aquesta prohibició i feia hereva la seva filla.Els sectors més intransigents s'hi van oposar i van reclamar el tron per a Carles ( germà del rei) -
Period: to
Guerra carlina
-persona que havia ocupat el tron
-mantenir l'absolutisme o calia implantar una nova manarquia liberal -
Period: to
Primera guerra Carlina
País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior(l'Alt Urgell, la Garrotxa, el Solsonès i el Berguedà) i del Baix Ebre.
1839 van ser derrotats per tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara -
Period: to
Regència de Maria Cristina
Als primers temps de la regència, Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats, que va emprendre tímides reformes -
Insurrecció de La Granja
El motí de la Granja de San Ildefonso va ser una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836. -
Nova constitució
Caràcter progressiva va reconèixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i la divisió de poders( amb dues cambres, Congré dels Diputats i Senat ) i va atorgar amplis drets llibertats individuals -
Period: to
La regència del general Espartero
1837 els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir consevador al govern liberal.Un moviment com a regent del progressista Baldomero Espartero. El tarannà autoritaria del nou regent i la promulgació de mesures lliurecanvistes que desprotegien la incipent indústrial catalana van general una forta oposició, doncs van decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel ll, que va ser proclamada reina -
Period: to
Dècada Moderada
Tron d'Isabel II significa el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narváez. Diverses mesures van ajudar a consoliar un sistema polític de caràcter moderat i centralista. 1, va uniformitzar tota l'administració estatal i municipal (País Basc i Navarra conserva els antics drets forals).Centralitza els impostos en l'Estat -
Period: to
Guerra dels Matiners / Segona Guerra Carlina
resultat denous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica(mancança d'aliments i augment de l'atur)i el suport al nou pretenent carlí ( el comte de Montemolín, fill de Carles Maria Isidre) -
Period: to
Bienni Progressista
1854: el general de O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats--Pronunciament de Vicálvaro (1854), va participar la Milícia Nacional i es va formar juntes revolucionàries.
Isabel II-- va cedir a les pressions i va donar poder als progressistes. -
Redacten una nova Constitució
Corts: declaren una nova constitució(1855) que es va aprovar i el govern va aprofundir lea reformes econòmiques amb 3 lleis: -Nova desamortizació va aferctar els béns comunals i ajuntaments (Desamortització de Madoz, 1855)
-Una llei de ferrocarrils i una llei de mines per pulsar la xarxa ferrociària i l'explotació minera, malgrat que les van posar en mans de capital estranger. -
Estat liberal
Durant la minoria d'edat d'Isabel ll va començar la construcció d'un Estat liberal a Espanya, que es va institucionalitzar duant la Dècada Modernada i va entrar en crisi a partir del 1856 -
Política Exterior Colonialista
Va impulsar una política exterior colonialista, va concretar en les campanyers militar de Marroc i Indonexia i en el suport internacional a una coalició per intervenir Mèxic -
Period: to
Descomposició del sistema
Una nova crisis (govern d'Espartero) va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donnell-- havia creat la Unió Liberal ( nou partit de caràcter centrista)
Desde 1856: unionistes i moderats van alternar en el poder.Progressistes van quedar marginats.Actuació del govern autoritària( prescindir de les corts per governar i va exercir una forta repressió sobre l'oposoció) -
Period: to
Oposició al règim moderat
L'oposició al régim moderat es va ampliar i va néixer nous grups entre els exclosos del sistema, com ara els demòcrates, que defensaven el sufragi universal masculí, i els republicans, partidaris d'enderrocar la monarquia i proclamr la república -
Crisi econòmica
L'any 1866 una greu crisi econòmica va convertir en imparable la degradació de règim isabelí, va augmentar el descontentament social i va establir les bases d'un nou pronunciament militar -
Period: to
Sexenni Democràtic
Setembre del 1868 la crisi de la monarquia isabelina va conduir a la "Gloriosa Revolució", una insurrecció per enderrocar Isabel II i democratitza el sistema polític.
Els governs sorgits de la revolució no van aconseguir donar establitat al nou sistema democràtic i durant el Sexxini es van proposar diferents fórmules polítiques que van haver de fer front a nombrosos problemes. -
Period: to
Revolució i el govern provisional
Revolució 1868: impulsada per progressistes i demòcrates, es va afegir els unionistes i dirigida per l'almirall Topete, i els generals Prim(progressista) i Serrano (unionista)
Arreu del país es van formar juntes revolucionàries de suport al moviment revlucionari i les tropes lleials a la reina van ser vençudes a la batalla d'Alcolea. Conseqüencia: reina Isabel II i el seu hereu Alfons van marxar a l'exili -
Constitució
Es va crear un govern provisional amb la missió de democratitzar el sistema polític. Es van convocar unes Corts constituents que van redactar una nova Constitució de caràcter democràtic que fou aprovada el 1869 -
Insurrecció Independentista
Davant la gran quantitat de problemes, als quals es van unir una insurrecció independentista a l'illa de la Cuba, Amadeu I va decidir renunciar a la Corona i abandonar el país. -
Period: to
Monarquia d'Amadeu I
Amadeu de Savoia,representant d'una monarquia libera, abans que arribi el nou rei el seu principal valedor,el general Prim,va ser assessinat.
Amadeu I va tenir suport de progressistes, unionistes i demòcrates, i el govern va posar en marxa noves mesures per a la recuperació econòmica i per la democratització real del país.
Va haber de fer front a una forta opsició : els moderats i parts de l'església es van mantenir lleials als Borbons,Carlins van aprofitar per proclamar Carles VII.
Nou regnat -
Period: to
Tercera guerra Carlina
va iniciar durant el Sesenni Revolucionari, per la nova vacabt al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II.Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries (Alpens, 1873) i van ocupar ciutats com Berga ,Manresa ,Vic i Olot -
Ideals del Carlisme
defensava l'origen diví i el poder absolut del rei. Té poder sobretot al País Basc,Navarra i Catalunya. Defensaven el restablimet dels furs i les institucions tradicionals -
Bases socials del carlisme
Carliesme-va aglutinar els diferents sectors socials.
Entre els privilegiats, la noblesa rural i el clero tenien por d'haver de pagar impostos
Entre els no privilegiats abundaven pagesos, temoroso de perdre l'accés als béns comunals. -
Primera república
Les eleccions del 1873 van guanyar els republicans federals i les corts van redactar un projecte de constitució federal que repartia les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federades, que no va arribar a provar.
Van tenir 4 presidents (Figueras, Pi i Maragall,Salmerón i Castelar),Problemes:
-Divisions republicanes
-Dificultat de fer front a insurrecció
-Insurrecció cantonal a Cartagena 1873 (cantó independent)
-Oposició dels monàrquics -
Period: to
Primera república
Abdicació del rei, febre del 1873, les corts van votar la provlamació de la República.No reflectia un suport reial perque la majoria dels diputats es reconeixen com monàrquics.
República rebuda amb entusiasme pels sectors populars, i el govern republicà va emprendre programa de reformes econòmiques i socials. -
Cop d'Estat
El gener de l'any 1874, un cop d'Estat liderat pel general Pavía va dissoldre les corts i va entregar la presidència del govern espanyol al general Serrano-va intentar estabilitzar una república conservadora i presidencialista -
Antonio Cánovas del Castillo
Ideòleg de la restauració monàrquica: Antonio Cánovas del Castillo-polític conservador que aspirava a una monarquia constitucional, que garantís l'ordre social,sense pronunciaments militars ni revoltes populars. -
Period: to
Restauració borbònica
Desembre del 1874 el pronunciament a Saugunt del general Martínez Campos proclamava Alfons XII com a rei, i començava la restauració de la monarquia borbònica. -
Period: to
Partits
Els partits coincidien en allò assencial:defensar la monarquia,de la constitució, de la propietat privada i d'un Estat centralitzat i unitari.Partit Liberal: partidaria de reformes socials caracter laic , Partit Conservador: declarava confessional i es considerava el garant de l'ordre social -
Period: to
Caciquisme i falsejament electoral
Caciquisme: assegurar el poder de conservadors i liberals.Era un sistema de coerició social, que es produïa a zones rurals,determinades persones podien coaccionar els votants i orientar el seu vot.Els cacis (conservador/liberal) aconseguien l'elecció del candidat governamental mitjançant tota mena de trampes(tupinada). -
Period: to
Sorgiment dels nacionalismes
A Catalunya: reivindicació de la llengua i identitat catalanes va donar pas a la creació de partits polítics que defensaven l'organització federal de l'Estat o l'autonomia Catalana.
País Basc: l'abodició dels furs va generar moviment de protesta que van convergir en la creació del Partit Nacionalista Basc (1894)
Galícia:sorgir el Rexurdimento, un moviment de caràcter més cultural i literal que no pas polític. -
Ofensiva exèrcit liberal
va derrotar el carlisme a Catalunya, però la guerra va continuar un any més al País Basc i Navarra -
Fi de la guerra Carlina
-
Constitució
El text proposava la monarquia constitucional, amb sobirania compartida entre les Corts i el Rei, unes corts amb dues cambres ( Congrés i Senat) i amplis poders per al monarca- que podia anomenar guvern-, i declarava l'Estat confessional.
Per impedir els pronunciaments militars, l'exèrcit quedava subordinat al poder civil. -
Bipartidisme
Partit Conservador-Cánovas, Partit Liberal-encapçalat per Sagasta -
Pau de Zanjón
va posar fi a la insurrecció cubana -
Pacte d'El Pardo
Després de la mort del rei al 1885, la firma del Pacte d'El Pardo va consolidar l'alternança en el poder durant la regència de la seva dona Maria Cristina (1885-1902).L'ascens al poder dels liberals va comportar l'adopció del sufragi universal masculí el 1890 -
creació del Partit Nacionalista Basc (1894)
creació del Partit Nacionalista Basc (1894) -
Insurrecció a Cuba
coneqüència de la incapacitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'iila, dotar-la d'autonomia i reduir el control econòmic des d'Espanya.Els insurrectes van tenir el suport dels EEUU que li impedeix comerciar amb l'illa. -
Descobriment d'Amèrica
publicat a La Campana de Gràcia -
Tractat de París
EEUU va declarar guerra amb Espanya després de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana. Espanya va partir una ràpida derrota i la firma del Tractat del París va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico -
Moviments regeneracionistes
El fracàs del 1898 va provocar en la societat espanyola un estat de fustració i pessimisme. Com a reacció van néixer moviments regeneracionistes que demanaven una veritable democratització de l'Estat i la fi del caciquisme i la corrupció
