-
Carles 3 (austria) VS Felip V (borbó)
Felip V vol introduir l'absolutisme.
Hi havia monarquia autoritaria.
Felip V WIN, decrets de nova planta.
Construcció de la Ciutadella (BCN)
BCN es rendeix. Navarra i PB entren a l'estat Espanyol despres de la mort de Lluis XIV (1713) però respectant els seus furs -
Arriben anys despres de la guerra de successió.
Lluiten contra l'absolutisme, busquen la igualtat.
El segle de les llums, SAPERE AUDE (atreveixte a saber)
Sobirania Nacional --> Russeau.
Divisió de poders --> Monstequieu
Desamortitzacio (Terres de l'esglesia que deixen a l'estat i les reparteix). --> Gaspar Melcior de Covellanes
Mayorazgos --> Propietats dels nobles 100% hereditaries, no es podia desvincular.
A Espanya arriba la reforma ilustrada al 1932. -
Demanda d'aiguardent i vinyes a tarragona.
neix la rebassa (contracte entre senyor de la terra i pagès, era il·limitat, fins que la terra deixes de donar).
Gran demanda d'aiguardent per part d'EEUU i capitalisme agrari.
Sorgeixen els gremis (conjunt d'oficis amb un acord en el preu i el productre). S'elimina la competencia. L'únic producte que no està gremiat són les indianes. -
Dia en que els 13 estats notramericans es van independitzar del Regne Unit. Surgeix una republica federal.
CRIOLL --> descendent dels antics colons amb un/a matriu, son uns dels mes rics i amb mes terres.
Primers pensament independentistes de les colonies d'ultramar espanyoles degut a la distancia entre aquests dos regnes. Tenen com a referencia la independencia dels EEUU -
Absolutistes --> Carlins (1833) --> Carlins (1850)
Liberals:
- Moderats (Narvaez, Mendizabal i Espartero) --> Unió Liberal (Leopoldo)
- Progressistes amb Unió Liberal
- Democrata = Republicans --> Federals (Pi i Margall)
--> Unitaris (Castelar) -
Ferran VII vol el trò del seu pare, Carles IV, i amb aquest motí aconsegueix el que volia.
-
França VS l'imperi Napoleonic.
Lluita entre Carles IV i el seu fill sobre deixar entrar a les tropes de Napoleo a Espanya, en mig d'aquesta lluita Napoleo proclama rei d'Espanya al seu germà Josep I.
Madrid resisteix d'avant d'aquesta invasió (Guerra dels Mamelucs) -
Madrid resisteix l'invasor francès
-
-
-
Degut a la resistencia de Madrid contra les tropes Napoleoniques, a Cadis es van crear aquestes corts.
Representació de totsels grups socials.
Església té molt poder. -
Sobirania compartida entre el rei i les corts.
Drets: protegir la llibertat civil, propietat i drets dels ciutadans.
Deures: Pagar impostos i defensar la pàtria.
Religió: catòlica, apostòlica i romana. (estat confessional)
Poder legislatiu: Corts amb Rei
Poder executiu: Rei
Poder judicial: Tribunals
Felip VII (borbó) retorna a Espanya (monarquia moderada hereditària).
És il·lustrada perquè es busca la felicitat de la nació. -
Ferran firma el manifest dels perses i anul·la la const. 1812.
-
Tractat que firma FerranVII per abolir la constitució
-
-
Pronunciament (cops militats a favor del liberalisme).
Desvinculació --> Acaben els mayorazgos.
Europa --> Congrés de Viena i la Resturació.
El congres de Vienna compta amb la Santa Aliança (Russia, Prussia i Austria) per imposar l'absolutisme.
Els cent mil fills de Sant lluis (Força Militar).
Aquestes dues forçes militars acaben amb el Trienni liberal. -
Treuen als liberals del poder
-
Decada Omniosa.
Espanya amplia territori amb Marruecos i el Sahara.
Joan Prim surt victorios de la guerra de Tetuán (1859)
partit progressista cau despres de perdre l'ajut d'Unió Liberal. -
-
Llei sàlica impedeix regnar a les dones.
La única descendència que té Ferran VII són noies, Isabel i Luisa fernanda, l'últim intent de tenir un baró per part de Ferran. Carles Mª Isidre no està dacord amb aquesta derogació
els carlins son els seguidors de Carles -
Sense descendència masculina
-
En el seu inici són regències.
dues linies de borbons: Isabel i Carles.
el bressol dels carlins son les provinicies de Navarra i Pais Vasc.
un es carli per causes -
Carlins VS Isabelins (liberals)
Guerra de guerrilles. Els carlins volen de rei a Carles V o Carles Mª Isidre, germà de Ferran VII. Estan en contra de la llei sàlica. Absolutistes.
Suportats pel clergat, vella aristocràcia i en zones per la pagesia i artesans. Isabelins volen a Isabel II i son els que tenen el poder amb els liberals. Suport de burgesia, part de la noblesa i classes populars. -
Al ser massa petita, Mª Cristina (mare d'Isabel) ocupa el seu lloc.
A favor dels liberals que l'ajuden a la guerra contra Carles V.
S'impulsa el projecte de Mendizábal (desamortització)
Quan acaba la guerra, Mª Cristina s'ha d'exiliar a França per haver manipulat els ajuntaments. -
Sobirania compartida
Drets: llibertat de prensa, llibertat a treballar, no es detenir a ningú sense una ordre judicial i dret a la propietat privada.
Deures: defensar ESPAÑA, religió catòlica (estat confessional)
Poders:
Legislatiu: Corts amb el rei (Senat i Congrés dels Diputats) NOU!!.
Executiu: rei.
Judicial: Tribunals i Jutjats.
Apareixen les desamortitzacions pel bé comú. -
Els carlins i els liberals arriben a un acord on els Carlins deixen les armes a canvi de que es mantinguin els furs al PB.
La guerra continua a Catalunya liderada per Ramon Cabrera. -
Era un militar molt popular però que va anar perdent aquesta per la seva manera de fer política. Política lliurecanvista: obrir duanes als productes estrangers a canvi de suport financer. Es guanya l'oposició de la burgesia industrial catalana que inicia un aixecament. Espartero els bombardeja.
-
El general Espartero bombardeja la ciutat ja que està en contra dels productes Barcelonins i prefereix els anglesos. Aquest fet li va costar el lloc a la regència, ja que fer això no és liberal.
-
-
-
Narvaez
-
Senat format per la classe alta, és de caràcter vitalici i són triats pel rei.
Molt conservadora
Suprimeix la sobirania nacional (es torna a la compartida)
Sufragi censatari
Limita la llivertat d'expressio i de reunió -
unicament a Catalunya
Crisi agraria
intencio d'iniciar la Generalitat (forma d'autogovern)
defensa de l'intervenció de l'estat en el mode social.
Republicans i Carlins VS Isabelins -
Recolzen:
-Sobirania nacional plena (no compartida)
-sufragi universal masculí
-Model d'estat: República
-Intervenció de l'estat en matèria social
-Ajudar als més necessitats, es sensabilitzen amb els obrers -
Principal: Leopoldo O'Donnel
-
-
desamortització (reforma agraria) de Madoz.
desamortització civil
Mana Narvaez -
Intent de revolució industrial
Època del ferrocarril
No aconsegueixen res per la mala gestió dels materials. Els exportaven en comptes d'utilitzar els propers
Moderats manen amb el suport d'Unió Liberal -
Espanya es fixa en el Marroc per substituir les colonies perdudes.
Joan Prim guanya aquesta batalla -
El carbó es generava a Asturies i el ferro al Pais Vasc.
La maquinista, primer empressa metalurgica d'Espanya.
El material provenia d'altres paisos a través del port de BCN.
Fallida la rev.industrial a Espanya.
No va obtenir suficients beneficis. -
-
Pronunciament de Joan Bautista Topete, Joan Prim, Francsisco Serrano (Unió Liberal).
Govern provisional amb la constitució de 1869.
les eleccions les guanyen els progressistes i unio liberal. Demanen la destruccio de la ciutadella de BCN. -
-
La fan els partits que no son suportats per Isabel (tots menys moderats)
Part de l'exèrcit dóna suport a la revolució
Pacte d'Ostende
Isabel s'exilia però no renucia al tron. -
Sufragi universal
Àmplies llibertats: (premsa, escolarització, vagues...)
Llibertat d'exercir qualsevol religió encara que la religió principal serà la catòlica.
Sobirania nacional
Monarquia constitucional
Sistema bicameral: senat i Congres dels Diputats
Poders:
-Legislatiu: Corts (sense el rei!) on hi ha el senat i el congres
-Executiu: Rei
-Judicial: tribunals -
Ve d'Itàlia, estat acabat de néixer i liberal
Es troba en una època de conflictes i decideix abdicar pq el seu mentor Joan Prim ha mort. -
-
Pi i margall com a primer president.
Els republicans se separen en federals i unitaris -
Manuel Pavía entra al Congrés amb la Guardia Civil.
Unió Liberal i els moderats es posen dacord per posar un borbó. -
Educat a Anglaterra on hi ha el bipartidisme que instaura a Espanya.
-
Senat triat de tres formes:
- Pel rei (vitalici)
-Per dret propi (ja estaven)
-Triats pel poble
Religió: estat confessional i catòlic
Poders:
-Legislatiu: rei i Corts
-Executiu. rei
-Judicial: Tribunals
Sufragi universal masculí (1890)
Ajuntaments i diputacions sota control guvernamental.
Es demana a l'exèrcit que no intervingui en afers polítics. -
-