-
Period: 400 to Dec 31, 1450
Edat Mitjana.
Segles V-XV.
Els inicis de l'edat mitjana es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble.
El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural. L'edat mitjana s'acostuma a dividir en dos gran períodes: Alta edat mitjana ( Segles V-X ) i baixa edat mitjana ( Segles X-XV ). -
500
Polifonia.
La polifonia es una composició a diverses veus. Va sorgir a partir de l'organum, la primera l'harmonització del cant.
La polifonia va sorgir de compositors inquiets al servei de l'Església. El desenvolupament de la música polifònica coincideix amb la verticalitat. -
Oct 8, 1300
Música civil o trobadoresca.
La música civil o trobadoresca es desenvolupa una poc més tard. Es interpretada per trobadors. El ritme és marcat, i la melodia s'acompaña d'instruments que es limiten a doblar-la. CARACTERÍSTIQUES: Textura: monòdic, a una sola veu.
Timbre: vocal, amb acompanyament d'instruments.
Text: en les diferents llengües vernacles.
Compositors: trobadors.
Moviment: segons el caràcter.
Ritme: marcat, amb compàs.
Melodia: cantable.
Caràcter: sensual, expressa emocions. -
Period: Jan 1, 1450 to
Renaixement
Segles XV-XVI.
Hi predomina la societat civil, que s'interessa per la natura, l'ésser humà i els descobriments. Aquesta etapa es caracteritza per la curiositat. Es produeix la separació de l'Església en: -catòlics.
-protestants. -
Jun 8, 1460
Música civil: madrigals.
El madrigal es una composició de tres a sis veus sobre un text secular, normalment en italià. Va tindre el seu màxim esplendor en el Renaixement. Representa el primer intent d'interrelacionar la música i el text a fi que tots dos expressen la mateixa emoció. Era culte. Eren cançons on la lletra es mirava molt. -
Jun 8, 1500
Mecenes.
Els mecenes eren gent poderosa que invertia part de la seva riquesa a fomentar les arts. Donava recolzament a un possible artista. Una altra accepció podria ser que es tracta d'un suport, bé sigui monetari o en espècie, que una organització deixa per al desenvolupament social, cultural i científic de la societat, així com per a la preservació mediambiental de l'entorn en el qual s'ubica. -
Sep 9, 1560
Música vocal religiosa.
A diferència del que s'esdevé en l'àmbit de música civil, la música vocal religiosa catòlica presenta una polifonia austera.
L'unic acompanyament era l'orge.
Contrapunt senzill i net. La musica vocal religiosa es divideix en:
- catòlics - polifonia
- protestants - homofonia L'Esglèsia catòlica continua utilitzant la polifonia, però, per contra, l'Església protestant, fa servir la textura homogònica, que és més clara i el text s'entén millor. -
Period: to
Barroc
Segles ( 1600-1750 ).
Durant aquest període s'estabilitzen gran monarquies europees.
Es produeixen gran avanços en les ciències i les matemàtiques.
La població viu pobrament i és delmada per epidèmies de malalties encara incurables.
Fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l'arquitectura, la dansa i la música. -
Música vocal.
La música vocal es dividia en: ·RELIGIOSA: triomfaven els oratoris, que musicalment eres quasi identics a la òpera, solia tindre una temàtica religiosa i no era escenificat. Solien escriures en llengues vernacles. ·PROFANA: era la musica civil. No eres religioses. Triomfaven les òperes. Es combinava amb dances i escenes teatrals que van formar un espectacle musical. -
Melodia acompanyada.
La melodia acompanyada va ser un gran descobriment. La melodia acompanyada és un tipus especial d'homofonia, ja que sorgix del moviment acórdico de les veus. Este tipus de textura és el més freqüent des del barroc. Consistix en un primer pla, on destaca una línia melòdica, i un segon pla on escoltem un fons sonor, o acompanyament. -
L'art barroc.
L'art barroc neix a Itàlia.
És un art decoratiu, sensual, tot moviment i contrast.
El seu estil és molt expressiu, amb un gran sentit del dramatisme.
Té passió per la fantasia i l'ornamentació. CARACTERÍSTIQUES:
·Us de la línia cobra.
·Gran decoració
·Grandiositat de les construccions.
·Gest exaltat i gran moviment.
·Predomini del color sobre el dibuix.
·Línies en diagonal.
·L'obra continua més enllà del quadre.
·Importància de la llum. -
Period: to
Classicisme.
La segona meitat del segle XVII. El classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.
És un dels pilars en què es recolza el Renaixement, amb un retorn cap a les formes clàssiques (gregues i romanes) en totes les arts. Aquest redescobriment es veu no només en les formes i estils, és també un redescobriment temàtic. -
Òpera barroca.
La òpera barroca va ser un espectacle disenyat per atraure tant la vista com el so.
Unes de les seues característiques eren: la teatralitat i el dramatisme.
Es dirigeix a l'aristocràcia i a la noblesa. CARACTERÍSTIQUES: ·Situacions i personatges estereotipats.
·Arguments encartonats.
·Artificiositat i virtuosisme musical.
·Caràcter solemne. -
Òpera clàssica.
En l'òpera clàssica les situacions són més familiars.
Els personatges es comporten de manera creïble: tenen emocions, com la il·lusió, el desig, la gelosia, el perdó, l'ambició, la tristesa, la tendresa o altres. Es dirigeix a un públic burgès. CARACTERÍSTIQUES: ·Situacions i personatges propers i creïbles.
·Arguments entretinguts.
·Naturalitat musical i escènica.
·Sentit de l'humor. -
L'art clàssic.
L'art d'aquest període s'anomena: neoclàssic.
S'inspira en la cultura clàssica de Grècia i Roma. CARACTERÍSTIQUES: ·S'inspira en els monuments de l'antiguitat grecoromana.
·Concepte de bellesa basat en la puressa de les línies.
·Reacciona contra els efectes decoratius del barroc.
·Gust per la senzillesa.
·Emplea elements bàsics de l'arquitectura clàssica, com per exemple columnes. -
Period: to
Romanticisme.
Segle XIX.
La burgesia aconsegueix tenir cada vegada més influència econòmica i reclama el poder polític. CARACTERÍSTIQUES: ·La major importància del sentiment enfront la raó.
·La forta tendència nacionalista de cada país.
·La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat. ·La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
·La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
·L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada. -
El lied.
Popularitzat desde finals del segle XVIII.
El lied és un terme alemà que significa literalment cançó.
Es una cançó per a veu solista, amb acompanyament, normalment del piano.
Es compon basan-se en la poesia.
D'aquesta manera es conseguix la íntima unió entre el text i la música.
El lied forma part del romanticisme íntim, que presenta una cara més íntima i recollida.
Es realitza en composicions curtes d'instrumentació senzilla i molt sentimental.
Es toquen en els salons de les cases burgeses, -
La música .
Ocupa un lloc d'honor en aquest període perquè és més abstracta que les altres arts. La música romàntica abandona l'equilibri clàssic per buscar una expressió més directa i apassionada dels sentiments. CARACTERÍSTIQUES: ·Passió per tot allò llunyà, màgic i irreal.
·Interés per les gran formes: simfonia i concert, i també un gust per petites formes per a piano o per a piano i veu.
·Neix la música programàtica que preten narrar a través de la música instrumental un tema literari(poema simfònic) -
El romanticisme espectacular.
Durant el romanticisme, l'orquestra pràcticament dobla el nombre d'instruments respecte al període anterior.
Les grans formes musicals del classicisme: sonata, simfonia i concert, cada vegada són més lliures.
Sorgeixen noves formes per a l'orquestra, més obertes que permeten als compositors desfermar la seva fantasia.
La imaginació romàntica i les formes tancades són incompatibles.
En molts casos s'usa l'orquestra amb una finalitat narrativa, com en el poema simfònic o en les obres per a ballet. -
El cant gregorià.
El canto gregorià és monòdic: consta d'una sola melodia. El seu ritme és flexible. El cant gregorià reponia a una funció concreta: enaltir la paraula de Déu. Es cantava en els monestirs i les catedrals. CARACTERÍSTIQUES: Textura: monòdic, una sola veu, col·lectiu.
Timbre: vocal, a capella, sense instruments.
Text: sempre en llatí.
Compositors: anònims, no signaven per humiltat.
Moviment: lent, sense presses.
Ritme: lliure, sense compàs.
Melodia: llarga.
Caràcter: relaxant.
