-
Mort de Carles II
-
Inici de la Guerra de Successió
Crles II mor sense successor, escull a Felip d’Anjou (Borbó) i a l’arxiduc d’Àustria Carles d’Habsburg com a possibles successors del tro espanyol, això genera un conflicte a Europa. -
Decrets de Nova Planta a Aragó i València
Es va imposar una nova organització politicoadministrativa seguint el model centralista de la monarquia absolutista francesa en els regnes oposats a Felip V. -
Amb el Tractat d'Utrecht finalitza la Guerra de Successió
El Tractat d'Utrecht, també conegut com Pau d'Utrecht, va posar fi a la guerra de Successió pel tron d'Espanya. Va tenir una profunda repercussió en el món, ja que va fer canviar l'Imperi Espanyol, ja que va perdre totes les seves possessions a Europa en benefici d'Anglaterra, França i Àustria, principalment, i es va veure obligada a cedir davant les apetències comercials britàniques -
Decrets de Nova Planta per a Catalunya i Mallorca
El Decret de Nova Planta de Catalunya va ser un decret promulgat per Felip V d'Espanya el 16 de gener de 1716, un any i tres mesos després d'acabada la Guerra de Successió Espanyola. -
Regnat de Carles III
Ferran VI va morir el 10 d'agost de 1759, obrint les portes al regnat de Carles III (1759-1788), qui arribava a Madrid al desembre des de Nàpols, amb idees dels il·lustrats -
Regnat de Carles IV
Carles IV d'Espanya va ser rei d'Espanya des el 14 de desembre de de 1788 fins el 19 de març de 1808. Fill i successor de Carles III i de María Amalia de Sajonia. -
Revolució Francesa
La Revolució Francesa va ser un procés social i polític que es va desenvolupar a França entre 1789 i 1799 les principals conseqüències van ser l'abolició de la monarquia absoluta i la proclamació de la República, eliminant les bases econòmiques i socials de l'Antic Règim. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau va ser signat el 27 d'octubre de 1807 a la ciutat francesa de Fontainebleau entre Manuel Godoy, el rei d'Espanya Carles IV de Borbó, i Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos. S'hi estipulava la invasió militar conjunta francoespanyola de Portugal aliada del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i es permetia per a això el pas de les tropes franceses per territori espanyol. -
Regnat de Josep I, germà de Napoleó Bonaparte
Primer, va forçar a Ferran VII a que tornés la corona al seu pare, Carles IV, i després, va forçar a aquest últim a cedira canvi d'una renda de 30 milions anuals. Poc més tard, l'Emperador la hi va lliurar al seu germà Josep, que al 1808 era proclamat per Napoleó com a rei d'Espanya -
Guerra del Francès
Es produeix aquesta guerra com a conseqüència de que el poble es troba descontent amb el rei estranger Josep I. Això provoca diverses revoltes populars en contra de l'ocupació francesa. -
Constitució de Càdis 1812 (LA PEPA)
Davant aquest buit de poder, es creen organismes alternatius a la monarquia de Josep I, com la Junta Suprema Central, que va preparar un projecte de constitució que es va el dia 19 de març de 1812. -
Tornada de Ferran VII a Espanya
Ferran VII torna a Espanya l'any 1814 després d'estar exiliat a França per Napoleó. A la seva tronada, reestableix l'anitg règim (Manifest dels Perses), i torna a aplicar la monarquia absoluta. -
Trienni Liberal (1820-1823)
L'any 1820 es dona el triomf del pronunciament de Riego, i el rei es veu obligat a acceptar la constitució de 1812 i nomenar un nou govern. La liquidació del trienni liberal es produeix després de molts conflictes, l'any 1823, quan el triomf de Riego preocupa les monarquies europees i es crea la Santa Aliança (Prüssia,
Rússia, Äustria i França). Ferran VIl demana ajuda i es forma l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que atravessarà els Pirineus i restituirà a Ferran VIl com a rei absolut -
Dècada Ominosa (1823-1833)
Ferran VIl torna a ser rei, s'inicia la persecució contra els liberals que havien estat en contra seu.
Restaurarà la monarquia absoluta, i es recolzarà en la burgesia deixant de banda als reialistes que es radicalizaran i es convertiran
en la maxima oposició.
Ferran es casa amb Maria Cristina i busca descendència per
evitar que Carles Maria Isidre ocupi el tro. -
Eliminació de la llei Sàlica
1832- publicació de la pragmàtica Sanció per eliminar la llei Sàlica i que la filla de Ferran i Isabel Il pugui regnar. -
Mort de Ferran VII
En els anys següents, Maria Cristina i Espartero (assessor militar), per a que Isabel II pugui regnar als 13 anys, hauràn de pactar amb les altres ideologies polítiques per a que finalment sigui successora del tro (1843). -
El Carlisme (1a Guerra, 1833-1839)
Els Carlistes tenien coma objectiu que Carles Maria Isidre fo el rei d'Espanya mitjançant la desposició d'Isabel II.
El final d'aquesta primera guerra carlina ve marcat per el conveni de Bergara (1839) on Espartero (general liberal) i Maroto signen les paus. -
Regnat de Isabel II
-
2a Guerra Carlista (1846-1849)
Es va tractar fonamentalment d'un aixecament popular a diferents punts de Catalunya. El nombre de partides carlines en aquesta regió assolia a finals de 1847 uns 4000 homes armats davant d'un exèrcit regular format per 40 000 soldats que dirigia Manuel Pavía. -
Pacte d'Ostende entre els progresistes i moderats
És produeïx una crisi económia. Ostende pacta amb els progressistes i moderats per acabar
amb el regnat d'Isabel II. -
Revolució "Gloriosa"
Revolució a Càdis que provoca finalment l'exiliació d'Isabel II -
El Sexeni Democràtic (1868-1874).
Sexenni Democràtic és el període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 (a Isabel II) fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica. -
El Govern Provisional (1868-1870) Primera part
El govern provisional integrat per les forces polítiques signants del Pacte d'Ostende que van protagonitzar la Gloriosa, el Partit Progressista encapçalat pel general Juan Prim i la Unió Liberal liderat pel general Francisco Serrano -
La nova Constitució de 1869
La Constitució espanyola de 1869 va ser la Constitució aprovada sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. -
Regnat d'Amadeu I (1871-1873)
El regnat d'Amadeu I va ser el primer intent en la història d'Espanya de posar en pràctica la forma de govern de la monarquia parlamentària («monarquia popular» o «monarquia democràtica», com se la va anomenar a l'època), encara que va ser un fracàs ja que només va durar dos anys. -
3a Guerra Carlista (1872-1876)
La tercera guerra carlina va ser una guerra civil desenvolupada a Espanya entre el 1872 i el 1876, entre els partidaris de Carles, duc de Madrid, pretendent carlí al tron, i els governs d'Amadeu I, de la I República i d'Alfons XII. -
Amadeu I renuncia al tro
-
La I República (1873-1874)
La Primera República Espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer del 1873, fins al 29 de desembre del 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. -
Cop d'Estat de Pavia
Va consistir en l'ocupació de l'edifici del Congrés dels Diputats per guàrdies civils i soldats que en van desallotjar els diputats quan s'estava procedint a la votació d'un nou president del Poder Executiu de la República -
Manifest de Sandhurst
El Manifest de Sandhurst va ser un manifest de caràcter polític signat al 1874 pel llavors príncep Alfons de Borbó, mentre es trobava a l'exili. Al document mostrava la seva disposició per convertir-se en rei i partidari d'una monarquia constitucional -
Regnat d'Alfons XII (1875-1885)
