-
Quan Lluís XVI va ser executat pels revolucionaris francesos, el Govern espanyol declara la guerra a la França de la Convenció. Espanya es derrotada i signa la pau de Basilea (1795), que inicia un canvi de la política exterior que es confirma amb els tractats de San Ildefonso del 1796 i 1800. Així es converteix en aliada de França i rival del Regne Unit. -
-
A principi del segle XIX, la monarquia de Carles IV es va desprestigiar per les derrotes militars i per la política exterior del primer ministre, Manuel Godoy. -
Permet les tropes franceses travessar Espanya per arribar a Portugal. Els francesos també van conquerir Espanya. -
És una revolta popular on es destitueix Godoy i Carles IV va abdicar a favor del seu fill, Ferran VIII. -
Napoleó convoca a la família reial espanyola a la ciutat de Baiona, els força a abdicar a favor seu. Posteriorment, va atorgar la corona d'Espanya al seu germà Josep Bonapart. -
Els afrancesats reconeixien a Josep I Bonaparte com a rei, i els patriotes eren fidels a Ferran VII.
-
-
El trasllat dels membres de la família reial a Baiona, desencadena a Madrid la revolta popular, que va anar seguida de altres aixecaments en altres llocs.
-
Fins al 1809, els francesos van assetjar Saragossa i Girona. Del 1809 al 1812, Napoleó controlava tota la península, i del 1812 al 1814 és el declivi militar de Napoleó.
-
Les juntes són assemblees de la resistència a l'ocupació francesa i la Junta Central Suprema les organitzava.
Les Corts estaven dividides en tres grups: -Els diputats liberals: defensaven les reformes -Els diputats absolutistes: volien mantenir l'Antic Règim -Alguns diputats americans: preocupats pel problema de les colònies -
-Legislatiu: monarca i Corts -Executiu: monarca -Judicial: tribunals
-
S'aprova al març de 1812 i es coneguda com "la Pepa". -
Va tornar a Espanya el març de 1814 perquè marxen els francesos i un grup de diputats li diuen que torni. -
Els pronunciaments volien restaurar el liberalisme.
-
-
Proclama la Constitució del 1812 a Las Cabezas de San Juan. Fa un pronunciament i posa els liberals al poder. -
El liberalisme moderat defensava la Constitució i les reformes suaus i, el liberalisme exaltat, la Constitució de Cadis i les reformes radicals.
-
Defensen al rei i reposen a Ferran VII com a rei absolut. -
A Espanya, va haver-hi una llei on deia que els homes estaven per davant de les dones a l'hora de regnar. Per això, Ferran VII, al no tenir fills homes, promulga la Pragmàtica Sanció i així la seva filla podria regnar
-
Quan Ferran VII mor (1833), la seva esposa es fa càrrec del govern, ja que la seva filla era menor. Però Carles de Borbó es va proclamar rei d'Espanya. S'enfrontaven liberals i carlins i va acabar amb derrota carlina i la signatura del conveni de Bergara (1839). -
Isabel II va heretar el tron amb tres anys d'edat i això comporta un període de regències. -
-
-
En aquest espai de temps trobem la desmortatització de Mendizábal (1836).
-
L'aixecament carlí va provocar la divisió entre progressistes i moderats. Maria Cristina s'alia amb els moderats però les protestes la van obligar a donar el govern als altres.
Aquests grups van aclarir la redacció de la Constitució del 1837 i van prendre mesures per a posar fi a l'Antic Règim. -
Per últim, trobem a Espartero pujant al tron per culpa dels pronunciaments i Maria renuncia l'ocupació. Després, Isabel II puja amb només trezte anys. -
-
En aquest període existeix la Constitució del 1845, que establia la sobirania compartida entre la reina i les Corts, escollides per sufragi molt restringit.També existeix la política ultraconservadora.
-
Per últim, això condueix a la radicalització dels progressistes i l'escissió dels demòcrates, i els republicans, que volien posar fi a la monarquia. Tot això acaba amb la dècada moderada. També ocurreix pel pronunciament al 1854 de Vicálvaro, dirigit per O'Donell i amb el suport de progressistes i moderats.
-
Durant aquest període destaca la Llei de ferrocarrils del 1855, una constitució que no va arribar a ser promulgada, la desamortització de Madoz... Acaba amb la crisi econòmica, conflictes socials i la lluita pel poder (1856).
-
-
Destaquem la figura d'O'Donell, ja que crea el partit centrista "Unión Liberal", que s'alterna el poder amb els moderats. Acaba al 1868.
-
-
Les principals causes de la inestabilitat són:
·Revoltes
·El conservadorisme
·L'autoritarisme
·Reina impopular -
El 1866, progressistes i demòcrates el signen, acorden fer caure Isabel II i democratitzar la vida política
-
-
La Gloriosa és una revolució que consistia en deposar Isabel II amb el pronunciament liderat per Serrano i Prim i amb juntes revolucionàries. Triomfa ràpid i la reina abandona Espanya.
-
L'aprova Serrano i reconeixia el sufragi universal masculí, seguia la monarquia i Serrano governava mentre no hi havia rei. És un text constitucional de caràcter democràtic.
-
El van triar les Corts i era defensat principalment pel general Prim, però va ser assassinat.
Va ser un rei democràtic però va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics alfonsins i carlins, l'Església i els republicans. A part, rebutjar per ser estranger.
Durant el seu regnat va esclatar la primera guerra per la independència de Cuba i la tercera Guerra Carlina, finalment abdica (1873). -
Dura entre el febrer de 1873 i gener de 1874. En aquest període existeixen quatre presidents: Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar.
La República conté tres greus problemes: el moviment cantonalista, la guerra de Cuba i la Tercera Guerra Carlina.
Finalment, acaba amb el cop d'estat de Pavía el 1874. Després, el general Martínez Campos fa un pronunciament i restaura la dinastia dels Borbó. -
El general Martínez Campos proclama rei a Alfons XII i comença La Restauració.
El nou president serà Antonio Cánovas del Castillo i posa fi a la guerra de Cuba i a la Carlina, crea un nou sistema polític on tots els partits accepten la monarquia, els Borbó i el règim constitucional. -
-
La Restauració es basa en una estabilitat institucional i la construcció d'un model liberal de l'Estat.
La Constitució de 1876 satisfa a progressistes i demòcrates ja que van incloure molts drets i llibertats i per satisfer els moderats, s'hi va proclamar la sobirania compartida entre les Corts i el rei, també la confessionalitat de l'estat. -
El partit conservador era defensor de l'Església i de l'ordre social. El liberal defensava la posada en marxa de diferents reformes socials i, a part, estaven els republicans i els carlins.
El frau electoral consistia en que el rei decidia primer quin partit formaria govern, i després es convocaven eleccions que es falsejaven.
Per últim, aquest sistema va provocar inestabilitat a la vida política espanyola.