Canovas1

La Restauració Borbònica

  • Pronunciament de Sagunt

    Pronunciament de Sagunt
    Va ser dirigit pel general Martínez Campos i va accelerar la proclamació d'Alfons XII com a nou rei.
  • Arribada del rei

    Arribada del rei
    Cànovas del Castillo va encapçalar la regència fins que, el 1875, el nou rei va arribar.
  • Fi del carlisme

    Fi del carlisme
    L'estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi dels conflictes amb els carlins. La restauració dels Borbons van privar els carlins de la seva legitimitat. A Catalunya la lluita carlina es va perllongar i els carlins comandats per Francesc Savalls van aconseguir alguns èxits. El general Martínez Campos els va acabar derrotant.
    La guerra carlina va acabar amb la derrota de Navarra i el País Basc.
  • Period: to

    Bipartidisme i "torn pacific"

    Cánovas va fer un sistema bipartidista sense haver de recòrrer al suport de l'excèrcit. Els dos partits del torn van ser el partit conservador de Cánovas del Castillo (liderat per ell fins a la seva mort el 1897) i el partit liberal fundat l'any 1880 per Sagasta.
    Els dos partits tenien una alternança de poder, el "torn pacífic". El frau electoral (tupinades) assegurava que les eleccions fossin favorables al partit que les convocava.
    La crisis del 1898 va desprestigiar el sistema.
  • Constitució

    Constitució
    El sistema polític configurat per Cánovas tenia un aire conservador i es basava en un sistema parlamentari liberal, però sense funcionament democràtic.
    Volia superar els problemes del liberalisme anterior: el caràcter partidista i excloent durant el regnat d'Isabel II i el constant intervencionisme de l'exèrcit en la vida política.
    La Constitució restablia el sufragi censari i donava una àmplia declaració de drets però les lleis posteriors els restringirien.
  • Conveni de Zanjón

    Conveni de Zanjón
    Com a resultat de l'actuació militar i de la negociació amb els insurrectes es va firmar el conveni de Zanjón, s'incloïa una amplia amnistia, abolició de l'esclavitut (aprovada el 1888) i la promesa de reformes polítiques per les quals Cuba tindria representants a les corts espanyoles.
  • Guerra Chiquita

    Guerra Chiquita
    L'incompliment de les reformes del conveni de Zanjón va provocar un nou conflicte.
  • El Pacte d'El Pardo

    El Pacte d'El Pardo
    La primera etapa del govern conservador es va estendre fins a 1881 quan Sagasta va formar un primer govern liberal. La por a una desetabilització del sistema polític després de la mort d'Alfons XII va impulsar un acord entre conservadors i liberals, anomenat el Pacte d'El Pardo. Tenia la finalitat de donar suport a la regència de Maria Cristina i continuar amb la monarquia i l'alternança en el poder davant les fortes pressions dels carlins i republicans.
  • L'aranzel Cánovas

    L'aranzel Cánovas
    De totes les reivindicacions cubanes només van aprovar-se l'abolició de l'esclavitud i la possibilitat que els cubans tinguessin representants propis en el parlament espanyol. Les tensions van augmentar quan Espanya va imposar aranzels proteccionistes a Cuba per dificultar el seu comerç amb EUA.
    L'aranzel va reforçar la idea de Cuba com un mercat reservat pels productes espanyols.
  • Assasinat de Cánovas

    Assasinat de Cánovas
    Cánovas del Castillo va ser assasinat en un balneari de Guipúzcoa on estava descansant uns dies. Va ser assasinat per un anarquista Italià: Michelle Angiolillo, que va ser detingut, jutgat i excecutat. Angiolillo va justificar el seu assasinat com una venjança per les tortures del process de Montjuic. El va matar amb un revólver.
  • Guerra de Cuba i Filipines

    Guerra de Cuba i Filipines
    Després de l'assasinat de Cánovas, un nou govern liberal va intententar una nova estragtègia de conciliació: autonomia a Cuba, igualtat de drets entre insulars i peninsulars i l'autonomia aranzelària.
    Els independentistes tenien el suport dels EUA i no van acceptar les propostes. Al 1898 els EUA van utilitzar el pretext de l'enfonsament dels seus vaixells per declarar la guerra a Espanya, que va provocar la derrota a Espanya.
  • Aparició de movimients Regeneracionistes

    Aparició de movimients Regeneracionistes
    El sistema canovista es va mantenir. La crisi del 98 va ser més ideològica que moral, una crisi psicològica. Aquesta crisi va afavorir la aparició dels moments reformistes anomenats Regeracionistes. Van aparèixer personatges com Joaquín Costa, que volia abandonar els mites del passat i modernitzar l'economia, societat i el alfabetitzar el poble. "Escuela, despensa y las 7 llaves al sepulcro del Cid".
  • Pau de París

    Pau de París
    Es va acabar la Guerra Hispano-Americana i Espanya va abandonar les seves demandes sobe Cuba, la qual va declarar la independència.
    Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines.
  • Tancament de caixes

    Tancament de caixes
    El 1899 es va cridar a formar govern a Francisco Silvela. Va mostrar interès en la renovació de la política i va incloure al govern a Manuel Duran i Bas i al general Polavieja. Es va esbossar un projecte descentralitzador i una reforma pressupostària que augmentava els impostos per fer front als deutes de la guerra.
    A Catalunya no van voler pagar la contribució trimestral (tancament de caixes). Es van embargar els morossos i l'alcalde de Barcelona, Polavieja i Duran i Bas van dimitir.