-
(Antecedent) Revolució francesa. Tancament de fronteres
-
Period: to
Guerra de la convenció
Després de l'execució de Lluís XVI, els difícils equilibris diplomàtics de Madrid amb la França revolucionària es tornen impossibles; un darrer intent de Godoy per evitar la contesa fracassa, i el 7-III-1793 la Convenció s'avança als plans espanyols i declara la guerra a Espanya. -
(Antecedent) Tractat de Sant Ildefons
Era una aliança Hispanofrancesa contra Gran Bretanya ja que ambdos necessitaven mantenir una política militar conjunta anvers Gran Bretanya qui amenaçava a la flota espanyola en els seus viatges a amèrica -
Guerra de les taronges
Breu conflicte que enfrentà a Portugal contra França i Espanya -
Napoleó esdevé emperador dels francesos
-
Tractat de Fontainebleau
En el tractat de Fontainebleau s'estableix que es Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitània Septentrional, per a una filla de Carles IV, deposada del Regne d'Etrúria; el Principat dels Algarves (incloent-hi l'Alentejo), que governaria Manuel Godoy; i Lusitània Central (Trás-os-Montes, Estremadura i Beiras), que Napoleó es reservava com a moneda de canvi. Conseqüentment, Espanya permetia el trànsit de tropes franceses pel seu territori per tal que arribessin a Portugal. -
L'exèrcit francès del general Junot atravesa Espanya i entra a Lisboa
-
Period: to
Aixecaments independentistes en les colonies americanes
Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del segle xix coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès. -
Motí d'Aranjuez
Es va desencadenar a causa de diverses causes motivades per la política de Manuel Godoy, secretari de l'Estat de Carles IV. Els contemporanis van mitificar el succés, situant el 19 de març, que simbolitzava la caiguda de l'injuriat Godoy, com a punt de partida de la «Revolució Espanyola». -
Period: to
Abdicacions de Baiona
van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. -
Aixecament del 2 de maig
és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid, acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta fou reprimida per les forces napoleòniques regidores de la ciutat. Arran d'aquesta derrota s'estengueren proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada. -
Napoleó proclama a rei d'Espanya al seu germà Josep Bonaparte (Josep I)
-
Declaració de guerra a Sevilla
-
Josep I jura la constitució de Baiona
La constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte. En aquest s'estableix el canvi a Espanya de la monarquia absoluta per una monarquia constitucional, d'idees napoleòniques -
Batalla de Bailén (primera derrota a camp obert de l'exèrcit napoleònic)
-
Creació de la Junta Central Suprema (amb seus successives a Aranjuez, Sevilla i Cadis
La Junta Central quedà formada pels diputats procedents de les Juntes Supremes de les capitals dels antics regnes, tal com es va decidir en la reunió duta a terme el dia abans a la tasca on s'hostatjava el comte de Floridablanca, president de la Junta. -
Napoleó recupera Madrid i li torna el tron a Josep I
-
Napoleó abandona Espanya
-
Derrota espanyola a Ocaña
La catàstrofica derrota dels espanyols contra els francesos a Ocaña, juntament amb la de exèrcit espanyol del nord una setmana després a la batalla d'Alba de Tormes van deixar Espanya oberta a la dominació francesa, el camí estava obert a la conquesta francesa d’Andalusia. -
Dissolució de la Junta Suprema
-
Territori peninsular pràcticament ocupat pels francesos (excepte Cadis)
-
Comença la "guerra de guerrillas"
Van ser accions armades dutes a terme a Espanya i Portugal per tropes no regulars contra el Gran Armée de Napoleó durant les guerres napoleòniques. Aquests grups armats assetjaven constantment a l'exèrcit francès i, en paraules d'un oficial prussià adscrit a l'exèrcit invasor -
Convocatòria de les corts de Cadis
-
La campanya de Rússia obliga a Napoleó a detreure tropes de la península.
-
Comença la gran ofensiva hispano-anglesa
-
Aprovació de la Constitució de Cadis
fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis al 1812, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica. -
Derrota francesa a Arapiles (Salamanca)
fou un enfrontament armat que es va produir el 22 de juliol de 1812, dins de la Guerra del Francès, que va suposar el triomf de les tropes aliades espanyoles, britàniques i portugueses davant les forces napoleòniques, i va frustrar les pretensions franceses de dominar la península Ibèrica. -
Period: to
Wellington inicia desde Portugal la última gran ofensiva + victòries decisives hispanoangleses de Vitòria i Sant Marcial
-
Tractat de Valençay
En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferí la pau i reconegué Ferran VII com a rei d'Espanya, a conseqüència de les derrotes patides en la guerra i, especialment, el declivi progressiu de l'exèrcit francès i de la moral dels soldats per l'assetjament que patien per part de la guerrilla.
