la guerra del frances

  • LES TRETZE COLONIES

    LES TRETZE COLONIES
    Les tretze colonies estaven situades a la façana atlàntica de l'Amèrica del Nord, que avui en dia són l'embrió dels actuals Estats Units.
  • El motí del te

    El motí del te
    A causa de la guerra dels set anys la situació a les colònies es va degradar. El matí del te va sorgir a l'any 1773 a Boston
  • LA GUERRA D'INDEPENDÈNCIA

    LA GUERRA D'INDEPENDÈNCIA
    A l'any 1774 a Filadèlfia delegats de les tretze colònies van celebrar un congrés que va redactar una declaració dels drets en què es proclamava la llibertat, la igualtat i la sobirania popular. Aviat van tenir enfrontaments l'exèrcit colonial britànic i l'exèrcit continental.
  • La declaració d'Independència

    La declaració d'Independència
    Va ser redactada per Thomas Jefferson el 4 de juliol de 1776 i aquesta està considerada la primera formulació dels drets de l'home.
  • UN NOU PAÍS

    UN NOU PAÍS
    Els partidaris de la fórmula federal, van elaborar la Constitució dels Estats Units d'Amèrica, considerada la primera constitució moderna. El nou estat va passar a ser una república federal amb separació de poders. L'actual organització dels Estats Units manté la mateixa estructura dels orígens amb alguns matisos
  • Period: to

    Regnat de Carles IV

    El període revolucionari francès va coincidir amb el regnat de Carles IV
  • LA REVOLTA DELS PRIVILEGIATS

    LA REVOLTA DELS PRIVILEGIATS
    França era un país arruïnat. Les contínues guerres amb Anglaterra i les grans despeses de la cort, que no escatimava diners en fastos i luxe, van originar que l'Estat francès necessitès apujar els impostos i crearne de nous. Un seguit de males collites van arroseegar al camp francès cap a una crisi de subsistència i la fam va tornar a fer l'aparició. La burgesia no estava disposada a acceptar una nova pujada d'impostos. L'única solució era cobrar-ne a la noblesa i a l'Església.
  • La llavor de la Revolució

    La llavor de la Revolució
    Els privilegiats s'hi van oposar, estaven convençuts que la petició de fer-los pagar impostos no progressaria. Poc s'imaginaven que aquesta acció desencadenaria un dels processos revolucionaris més influents d'Europa: la Revolució Francesa.
  • ELS ESTATS GENERALS

    ELS ESTATS GENERALS
    França estaba molt malament, els burgesos i pagesoss molt cansats i molt esgotats. L'única solució del rei va ser que els privilegiats paguessin impostos. El tercer estat es va reunir per fer una nova constitució.
  • Period: to

    L'ASSEMBLEA CONSTITUENT

    La concentració de tropes a Versalles, els rumors de tot tipus i els primers aldarulls van desembocar el 14 de juliol de 1789 en l'assalt a la presó de la Bastilla, el símbol de l'absolutisme a París.
  • Cap una monarquia parlamentària

    Cap una monarquia parlamentària
    Durant tot el període de l'Assemblea Constituent, la monarquia va anant perdent prestigi entre els francesos. La fugida de Varennes va accelerar encara més el rebuig contra la institució monàrquica. Finalment al 1791 es va aprovar la nova constitució, en la que França es convertia en una monarquia parlamentària amb separació de poders i sobirania nacional.
  • Period: to

    L'ASSEMBLEA LEGISLATIVA

    Aquesta assemblea estaba dividida en dos parts:
    Els Jacobins, que responien els interessos de la gran burgesia, eren gent d'ordre, pacifistes amb la monarquia i partidaris de dotar les regions d'alguns òrgans de poder.
    Els Girondins, eren membres de la petita burgesia urbana, d'ideologia molt radical i partidaris de la república. Els que més destacaven eren Danton, Marat i Robespierre.
  • UNA CLASSE SOCIAL REVOLUCIONÀRIA

    UNA CLASSE SOCIAL REVOLUCIONÀRIA
    La burgesia havia anant acumulnt tantes riqueses que gairebé havia aconseguit el control de l'economia dels països. La societat estamental eren un llast per al seu desenvolupament, va voler controlar l'aparell polític dels estats. La burgesia va lluitar contra la monarquia absoluta per aconseguir una societat en què la separació de poders, la sobirania nacional i la llibertat esdevinguessin una realitat.
  • Period: to

    LA CONVENCIÓ REPUBLICANA

    Va ser el període més convuls de la Revolució. El primer any, els jirondins es van mantenir al poder tot i l'agitació dels jacobins.
  • Period: to

    EL DIRECTORI

    Va ser una nova constitució que instaurava un governs de cinc directors i que limitava moltíssim el poder del poble. Malgrat tot, la crisi ecònomica i financera va presistir la guerra amb les potències europees continuava i a l'interior del país els alçaments en favor de la monarquia atacaven la Revolució.
    El cop d'estat de Brumari, va ser l'aparicó de Napoleó Bonaparte.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Va començar amb Napoleó i va permetre el pas de les tropes franceses per la Península.
  • Una nova revolta: el motí d'Aranjuez

    Una nova revolta: el motí d'Aranjuez
    el mal estar s'havia generalitzat a Espanya i Godoy va ser assenyalat com a principal culpable de la situació. Aquesta revolta comença al 1808.
  • Ferran VII hereu el tron

    Ferran VII hereu el tron
    L'any 1808 Ferran VII hereu el tron i es el principal instigador de la protesta, va obligar a abdicar el seu pare a destruir el primer ministre
  • Alçament el 2 de maig de 1808 a Madrid

    Alçament el 2 de maig de 1808 a Madrid
    De manera espontània i sense un lideratge definit, la població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades
  • Napoleó nombra al seu germà rei d'espanya.

    Napoleó nombra al seu germà rei d'espanya.
    Napoleó nombra rei d'Espanya al seu germà Josep Bonaparte. Als seus seguidors de josep se'ls coneixia com els ''afrancesats''.
  • Period: to

    Regnat de Josep I

    el seu regnat va coincidir amb la guerra del Francès i aamb el rebuig de gran aprt de la població espanyola, ja que el veien com un rei imposat i forà.
  • Les guerrilles

    Les guerrilles
    Petits grups d'homes armats, aprofitant-se del coneixement del terreny, paraven emboscades als soldats francesos. La guerra de guerrilles és una lluita de desgast, a llarg termini, en què es busca desmoralitzar l'enemic. Majoria de les guerrilles provenien de les classes populars. També hi havia membres de l'Església i de la noblesa fent de guerrillers.
  • Batalla de Bailèn

    Batalla de Bailèn
    Va representar una severa derrota per a Napoleó i va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions pèssimes.
  • Els setges

    Els setges
    Algunes ciutats van oposar-se a la presència del exèrcits francesos i els van negar l'entrada. Saragossa en va patir dos, en el primer dels quals va destacar la figura mítica d'Agustina d'Aragó. Girona també va ser víctima de diversos stges que van ocasionar gairebé la destrucció total de la ciutat i una gran mortaldat entre els gironins.
  • LES CORTS DE CADIS

    LES CORTS DE CADIS
    No sabien com organitzar el país i la lluita, amb la fi que es van formar les juntes locals, que eren coordinades per la Junta Suprema Central que traçava les directrius que s'havien de seguir. La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució.
  • La constitució de 1812

    La constitució de 1812
    Reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l'educació, entre d'altres. Espanya passava a ser una monarquia constitucional. Quan Ferrab VII va retornar de l'exili, la va abolir. així els temps foscos de l'absolutisme.
  • Batalla de Vitòria

    Batalla de Vitòria
    Les tropes aliades, encapçalades pel britànic Wellington, van vèncer l'exèrcit francès en el que es considera la retirada definitiva de la Península.