-
És el punt de partida, el precedent històric que va iniciar el declivi de l'Antic Règim i que va promulgar el liberalisme i altres ideals. Va ser una revolució iniciada a França que després va expandir les seves idees il·lustrades per l'Europa del s.XVIII.
-
Destituició de Godoy i abdicació de Carles IV.
-
Ocupació violenta per part de Napoleó Bonaparte de la península Ibèrica. Difusió de les idees liberals i revolucionàries.
-
Es van dur a terme a Madrid i van ser una mostra de la dura repressió cap al poble per part dels francesos. Es va produir un alçament antifrancès, reflectit també en altres quadres de Goya.
-
Napoleó va fer abdicar a Ferran VII per Josep I Bonaparte, qui va redactar una mena de constitució, l'Estatut de Baiona.
-
Convocades per Ferran VII a la ciutat de Cadis. Es nomena un Consell de Regència per fer front a l'autoritat dels francesos.
Els diputats es dividen en absolutistes (partidaris de l'Antic Règim), reformistes (amb Jovellanos) i liberals. -
Aprofitant la situació d'inestabilitat que es vivia a la metròpoli, les colònies van decidir crear Juntes Provincials. El rei Ferran VII va intentar recuperar l'autoritat sobre els criolls, però aquests van crar Repúbliques Hispanoamericanes independents gràcies a les guerres per la independència.
-
Va ser la primera constitució contemporània espanyola. Destaca la declaració de sobirania nacional (amb sufragi masculí de totes les classes socials), monarquia parlamentària, separació de poders, igualtat davant la llei per a tots els ciutadans i desamortizació de les propietats de l'Església, així com altres llibertats.
-
Reunió dels vencedors eurpoeus de Napoleó. Imposen la Restauració de l'Antic Règim.
Rússia, Prússia, Àustria i França per s'alien en contra de les idees revolucionàries: la Santa Aliança.
S'encarrega a França la tasca de restablir l'absolutisme a Espanya per ocupació militar: els Cent Mil Fills de Sant Lluís. -
Retorna Ferran VII "el desitjat", recolzat pels ultraconservadors. Anul·la la Constitució de 1812 i les Corts de Cadis.
Hi ha una situació de crii econòmica i es fan diversos "pronuniamientos" per part de sectors liberals, però fracassen per falta de suport. -
Un "pronunciamento" efectuat el 1820 té èxit i el rei és obligat a restablir la Constitució de 1812.
El Coronel Rafael de Riego mana no reprimir la revolta de les colònies hispanoamericanes.
D'altra banda, es sectors absolutistes s'agrupen en Partides Reialistes. -
Es restableix novament 'absolutisme monàrquic amb Ferran VII com a rei. Els liberals són executats i empresonats (alguns marxen exiliats) i les lleis del Trienni Liberal queden anorreades.
L'Església recupera els béns gràcies a la Inquisició.
Els ultrareialistes fan el manifest de la Federació de Reialistes Purs, que reclamen a Carles M. Isidre com a rei (germà de Ferran VII).
EL 1827 a Catalunya es produeix la Insurrecció dels Malcontents. -
Llei que anul·la la Llei Sàlica, que prohibia l'accés a la corona per part de les dones. Just després neix la filla de Ferran VII, Isabel II, que esdevindrà l'hereva al tro.
-
Es va implantar l''Estat Liberal al mateix moment de la guerra. El 1834 M. Crisitina va començar el seu paper com a Reina Regent de la seva filla Isabel II.
-
Els partidaris de la reina Isabel II (la majoria del país) es van enfrontar contra els partidaris de Carles M. Isidre (la població resident als territoris de l'est i el nord-est peninsular).
Els isabelins posseïen un exèrcit potent, el del govern; en canvi els carlins s'organitzaven en querrilles febles en algunes zones. -
Text constitucional molt conservador elaborat per Martínez de la Rosa (Primer Ministre). Nega la sobirania nacional i dóna molt poder a la corona.
Els liberals, com a resposta, es radicalitzen i es revolten (Bullangues de Barcelona, a la imatge), tot reclamant un canvi real de règim. -
El polític d'idees liberals progressistes lidera el govern i es guanya el suport popular.
-
Esclaten pronunciaments a les ciutats: el poble protesta exaltat en contra dels moderats (Martínez de la Rosa).
Aquestes protestes fan que la reina torni a posar a Mendizábal al govern, aquesta vegada com a Ministre d'Hisenda, i restableixi l Constitució de 1812 (amb sobirania nacional, etc). -
Els carlins abandonen la lluita armada però amb la condició de conservar els seus drets forals. El govern manté el furs del País Basc i Navarra, però no pas a Catalunya, on els carlins no accepten la pau i continuen lluitant fins a ser vençuts el 1840.
