-
Al febrer de 1808 els francesos van entrar a Espanya, més enllá del pactat al tractat de Fontainebleau (on s'autoritzava que els excèrcits francesos entreren al país per ocupar Portugal) van ocupar Barcelona i el castell de Figueres. -
La guera del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès iniciat el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
-
Protagonitzat per soldats i pels sectors populars i impulsat pels nobles i eclesiàstics es va exigir la destitució de Godoy i la renuncia de Carles IV, afavorint al seu fill Ferran VII, programat rei poc desprès. -
Napoleó decideix aprofitar la debilitat dels Borbons va ocupar territori Espanyol i anormenar al seu germá gran Josep Bonaparte rei d'Espanya. També va convocar unes Corts per aprovar una Constitució. Tot i això només era la "Espanya Josefina" la part del país que acceptava el seu poder.
-
Es va fer una junta de totes les corts i es va aprovar la sobirania nacional, on també es va reconèixer a Ferran VII com a rei d'Espanya. El poder va quedar repartit entre ell i Josep I, entre els dos, Ferran VII poseeix la major part dels mateixos, fins al 1814 que adquireix tots els poders i es consolida com l'únic rei d'Espanya. -
Les Corts de Cadis van aprobar, seguint les lleis i decrets eliminar l'Antic Règim i ordenar l'Estat com un règim liberal. -
Va instaurar la monarquia constitucional com a forma de govern, establint la divisió de poders i limitant així l'autoritat del monarca. Va proclamar el sufragi universal masculí indirecte. Va establir la llibertat d'impremta, d'indústria, de comerç i el dret a la propietat privada. Va abolir els senyorius feudals. -
Pel Tractat de *Valençay subscrit el 8 de desembre de 1813, Napoleó va reconèixer a Ferran VII com a nou rei d'Espanya i Índies. -
Ferran VII travessa els Pirineus quan encara les tropes franceses no havien sortir de Catalunya. Comença a crear-se una conspiració organitzada contra l'estat liberal on Ferran VII és un dels promotors més actius.
-
Ferran VII va desdir-se de les promeses acceptades en el règim constitucional. El 4 de maig va declarar nul·la la Constitució del 1812 i els drets de la Cort de Cadis i va entrar a Madrid autoproclamant-se rei d'Espanya, en caràcter de monarca absolut. -
Encapçalat pel coronel Riego, finalment, s'aconsegueix tornar a instaurar la constitució obligant al rei a acceptar-la, tot i això no la jura oficialment fins mesos desprès. Es restauren les Corts i es fa una reforma a favor de les llibertats de l'impremta, la premsa i les societats patriòtiques. A més s'instaura la milícia Nacional. Aquests fets impliquen l'abolició de l'Antic Règim. -
-
-
-
Partides reialistes armades a Navarra, Galicia, Castelló i Catalunya. L'aixecament fou derrotat després d'enfrontaments violents on espanya va quedar dividida en dos parts:
- Els moderats
- Exaltats -
Ferran VII demana ajut a Napoleó per recuperar el poder de l'Estat i reestablir-se com rei absolut. Així doncs, l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís van creuar els pirineus i van establir a Ferran VII com a rei absolut d'Espanya. D'aquesta manera finalitza el trienni liberal i es restaura la monarquia absoluta. -
La tornada a l'absolutisme va portar molta repressió. Davant de la situació d'emergència, alguns ministres van proposar diverses mesures per superar la violència per part dels liberals.
-
El rei, preocupat per la situació econòmica, va proposar un nou ministre d'Hisenda amb la col·laboració dels burgesos moderats, i va impulsar una reforma per recaptar més impostos.
-
Té inici a Catalunya, i s'estén per el País Basc, Andalusia i València perquè consideraven que el govern s'estava allunyant de la religió i de les "bones costums del passat". De fet volien com a rei a Carles, germà de Ferran VII. La revolta va terminar a Catalunya amb la presencia del rei.
-
Ferran VII es casa amb la seva neboda Maria Cristina de Borbó -
Van tenir una filla, Isabel, i per que pugues accedir al tron van instaurar la Pragmàtica Sanció i van eliminar la llei sàlica. -
Isabel II va regnar sota regència de dos persones, la seva mare i Espartero
-
Maria Cristina, mare de Isabel II, va establir primaremant un govern moderat, més tard un progressista i per últim un altre cop el moderat.
-
-
Espartero, un militar liberal. Actitud autoritària.
-
A partir d'aquí Isabel II comença a governar ella mateixa.
-
Va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.Les llibertats polítiques i el dret a vot van ser molt restringits a ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.Les llibertats polítiques i el dret a vot van ser molt restringits.
-
Es va crear la Guàrdia Civil -
Es va aprovar de la nova Constitució -
Segona guerra carlina a Catalunya.
-
El règim liberal es va reconciliar amb l'Església Catòlica. -
Es va anomenar a Espartero com a primer ministre, qui va formar un govern de coalició amb el general Leopoldo O’Donell. -
Nomboses vagues obreres després dels mètodes repressius del capità general de Catalunya: proclamació de l’Estat de setge, prohibició d’associacions obreres, detenció de treballadors, execució dels dirigents…
-
Període del Regnat d'Isabel II durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
-
Ampliació de la xarxa de carreteres i construcció de línies ferroviàries -
Les Corts aproven una nova Llei de Desamortització civil i esclesiàstica, obra de Pascual Madoz. Aquesta llei afecta els béns de l’Estat, l’esglèsia, les institucions, els ordres militars, etcètera. Amb la venda i la privatització dels béns s’aconsegueixen recursos per a la Hisenda i per a l’agricultura de mercat en benefici dels burgesos i en detriment dels petits camperols. -
S’enfronta contra Espartero i el seu govern. Pretén governar sol i repetir la dominació opressora que havia exercit a l’illa de Cuba com a capità general. -
Creació d’una nova constitució, la Constitució del 56 que no va ser promulgada.
-
O’Donell perd la confiança de la reina, qui proclama a Ramón Maria Narváez com a nou president de l’executiu.
-
O’Donell reestableix la Constitució de 1845, però ho fa amb un caràcter més liberal.
-
-
S’aprova la LLei d’instrucció pública del ministre Moyano, la primera llei d’Educació a Espanya, per reduir l’analfabetisme. -
Creació del nou partit “Unió Liberal” per part d’O’Donell de moderats tebis i progressistes conservadors.
-
Derrocament de Narváez per qüestions internes de palau, O’Donell torna a ser nomenat president per la reina. -
Es fa una expedició a la Coxinxina en col·laboració amb França per a castigar una matança de missioners. L’expedició acaba al 1862. -
El governs unionista d’O’Donell. Va ser un període de molta tranquil·litat que va durar quatre anys i mig. Va ser un govern molt popular i amb molt poca participació de la oposició, cosa que allunyava el perill dels pronunciaments.
-
Expedició més important, al Marroc,amb l’excusa d’un atac rifeny a Ceuta, amb la que aconsegueixen nombroses victòries i ampliació del territori.
-
Expedició a Mèxic per exigir el pagament d’un deute endarrerit. -
Incorporació de Joan Prim al govern -
La reina es posa a favor d’O’Donell i es nomenat nou cap de l’executiu, ratificant el canvi i proclamant l’estat de guerra. Es posa fi al bienni progressista. -
Va ser el resultat d'una reunió que va tenir lloc a l'agost a la ciutat flamenca d'Oostende per grups opositors a la reina Isabel II. -
Va ser una sublevació militar, originada a partir del pacte d’Oostende. Va forçar la dimissió de la reina Isabel II i l’exili de la mateixa a França i d’aquesta manera es va posar fi al període. -
Revolta amb el suport del general Prim i del general Serrano en contra de la corrupció de la monarquia. La revolta produeix un gran aixecament a Andalusia. Madrid intenta parar la revolta enviant les seves tropes cap al sud, però són derrotades finalment a la batalla d’Alcolea. -
-
Va ser l’executiu transitori que es va formar a Espanya després del triomf de La Gloriosa. Constitueix la primera part del sexenni democràtica ser l’executiu transitori que es va formar a Espanya després del triomf de La Gloriosa. Constitueix la primera part del sexenni democràtic.
-
Serrano és nomenat regent i el general Prim queda com a president del govern.
-
Elaboració de la Constitució del 69, amb sufragi universal masculí.
-
Es posa fi al govern de Prim amb el jurament davant les corts constituents del nou rei escollit per ell mateix, Amadeu I de Savoia. -
Regnat amb moltes dificultats, després de l’assassinat del seu pincipal valedor, Joan Prim. Ni les classes populars, ni part de l’excèrcit, ni l’aristocràcia Isabelina, qui van proposar la restauració del Borbó, acceptaven a Savoia ja que era més sensible a les propostes republicanes i obreristes.
-
Els carlins consideren que Amadeu és il·legítim i passen de l’oposició política a la lluita armada. -
Amadeu abdica per iniciativa pròpia i torna a Itàlia. A la seva partida es proclama la primera República Espanyola. -
Continua estenent-se la guerra començada a 1868, la República no és capaç de frenar-la. -
passa d’un petit enfrontament a un front obert amb un autèntic exèrcit i amb el domini de diversos territoris tradicionalment carlins. -
moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena L'objectiu era instaurar un règim federal per als antics estats històrics, les províncies i els municipis (els cantons). Es deu a unes aspiracions autonomistes propiciades pels republicans federals intransigents amb les aspiracions de la revolució social inspirades en idees internacionalistes. -
Govern de Pi i Margall, qui vol pacificar les insurreccions i crear una nova Constitució. S’estableix una nova estructura de l’Estat: Espanya es divideix en 17 estats, comptant Cuba i Puerto Rico. Els poders no són centralitzats sinó que cada estat té la seva pròpia Constitució, regula els poders i té una àmplia autonomia econòmica, administrativa i política. Això separa el model centralista tradicional i defineix un nou sistema democràtic. Ara bé, la Constitució no s’arriba a aprovar.
-
Cop d’Estat del general Pavía, sense resistència política ni militar. El poder passa de nou al general Serrano, qui instaura una coalició d’unionistes i progressistes i imposa un règim dictatorial. -
El general Martínez Campos lidera un pronunciament a Sagunt, proclamant rei d’Espanya a Alfons XII, fill d’Isabel II. S’acaba el sexenni democràtic i dona pas al començament de la Restauració Borbònica.
