Portada

LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL

  • Lluita contra els Francesos

    Lluita contra els Francesos
    Napoleó va convidar a la família reial espanyola a reunir-se amb ell a Baiona, per solucionar els problemes. Els va presionar per tal que abdiquessin. Sense la presència del rei a Espanya, Napoleó va atorgar la corona al seu germà, Josep Bonaparte (Josep I).
    La població espanyola no estava d'acord i els enfrontaments amb els francesos eren més freqüents. El 2 de maig de 1808 es va produir la insurrecció a Madrid, que va influir en altres llocs d'Espanya. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814).
  • Period: to

    Guerra del Francès

    Va tenir dues vessants:
    - La lluita contra els francesos.
    - Les Corts de Càdis.
  • Corts de Càdis

    Corts de Càdis
    Les Corts es van formar el setembre del 1810. El sector liberal va aconseguir la formació d’una cambra única, i l’aprovació del principi de sobirania nacional (el reconeixement que el poder resideix en el conjunt dels ciutadans, representats a les Corts).
  • Period: to

    Primera restauració

    Durant la primera restauració van tornar els privilegis dels nobles i el clergat, ja que Ferran VII va derogar la Constitució i totes les lleis reformistes (retorn a l'Antic Règim).
    Els militars liberals van ser empresonats.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

    Es va dividir en:
    - Primera restauració.
    - Trienni liberal.
    - Dècada Ominosa.
  • Period: to

    Trienni liberal

    Al 1820 el pronunciament liberal organitzat per el tinent coronel Rafael de Riego triomfa, es proclama la Constitució de 1812.
    El rei es va veure obligat a jurar la Constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir de nou les Corts.
    Els liberals restauren les reformes, Milicia Nacional.
    Cent Mil Fills de Sant Lluís, tropes d'Espanya nomenaran rei absolut a Ferran VII.
  • Period: to

    Dècada Ominosa

    El rei va crear un consell de ministres per salvar l'imperi de la crisis econòmica i social.
    La Llei Sàlica no permetia regnar a les dones, per tant, Ferran VII com que només tenia filles va promulgar la Pragmàtica Sanció, així la seva filla Isabel va poder regnar. Molta gent no va estar d'acord.
  • Period: to

    Regnat de Isabel II

    Es va dividir en:
    - Regències.
    - Majoria d'edat.
  • Period: to

    Regències (Maria Cristina i Espartero)

    Mentre Isabel II era menor, va regnar la seva mare (Maria Cristina), que va confiar amb els liberals, ja que els carlins volien derrotar el tro i la seva filla hagués estat reina.
    Al 1840 Maria Cristina dimiteix i la succeix el General Espartero. Aquest es va veure cegat per el títol de Duc de Victòria i va començar a comportar-se com qualsevol noble absolutista. Va estar en contra tant de moderats i progressistes, i es va haver de exiliar al 1843.
  • Period: to

    Dècada moderada

    La reina Isabel II governa amb els moderats (els progressistes queden al marge del govern), però amb l'ajuda del General Narváez. Es crea una nova Constitució (1845), molt més conservadora i limitadora en drets.
    Al 1854 es crea un cop d'estat en mans del General O'Donnell i acaba el govern moderat.
  • Period: to

    Majoria d'edat

    Aquest període es divideix en:
    Dècada Moderada, Bienni Progressista i Unió Liberal.
  • Period: to

    Bienni Progressista i Unió Liberal

    • El bienni progressista (1854-1856): va destacar per els grans probleme econòmics i les protestes de caperols i obrers.
    • Unió Liberal: el poder va tornar a ser dels progressistes amb Espartero al cap, que va estar apoiat per un nou partit creat amb el suport del General O'Donnell (la Unió Liberal), format per moderats dissidents i progressistes temperats.
  • Govern provisional

    El govern provisional (amb Gral Serrano al cap), es va crear quan la reina Isabel II va abandonar el país a causa de la Revolució de Setembre.
  • Period: to

    Sexenni Democràtic

    Es va dividir en:
    - Govern provisional.
    - Cap i president del govern.
    - Amadeu de Savoia.
    - Primera república.
  • Cap i president (Serrano i Prim)

    Cap i president (Serrano i Prim)
    A les Corts van aprovar una nova constitució (1869) monàrquica i democràtica, els encarregats del seu pronunciament van ser el cap del govern (Serrano) i el president del govern (Prim).
  • Period: to

    Amadeu de Savoia

    Finalment van decidir donar la corona d'Espanya a l'Italià Amadeu de Savoia, convertin-se en Amadeu I d'Espanya. Aquest era un rei jove i progressista, que respectava la legalitat parlamentària.
    Va tenir als monàrquics, a l'església, als republicans i a la població en contra.
    Cansat de les crítiques i atacs a ell, va decidir abdicar.
  • Period: to

    Primera república

    Després de l'abdicació d'Amadeu I, les Corts van proclamar la Primera República (1873).
    Els problemes de la república van ser: els monàrquics no volien la república i els republicans no es posaven d'acord en la forma de república (federal o unitaria).
    Alguns aspectes negatius van ser el cantonalise, la tercera guerra carlina i la guerra de Cuba.
    Al 1874, cop d'estat en mans del Gral Martinez Campos, va posar fi a la República i instaurà de nou els Borbó a la monarquia espanyola.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XII

    El 29 de desembre de 1874 es va produir la restauració de la monarquia a favor del príncep Alfons al tro. Al gener de 1875 Alfons va arribar a espanya i va ser oficialment proclamat rei.
    Tres de les seves principals acción:
    Dóna per conclòs el conflicte entre el carlisme i l'isabelisme, i acaba la tercera guerra carlina.
    El conflicte cubà que va acabar amb la pèrdua de la colònia a favor dels EEUU.
    Inici de la Restauració, de la política bipartidista i del caciquisme electoral.
  • Period: to

    Restauració Canovista

    Es va dividir en:
    - Regnat d'Alfons XII.
    - Regència de Maria Cristina.
  • Period: to

    Regència de Maria Cristina

    Va ser eina del 1885 al 1902 (majoria d'edat d'AlfonsXIII).
    Maria Cristina va aplicar el Pacte del Pardo de 1879, entre el líders dels partits dinàstics, per garantir la continuació del sistema i evitar l'inestavilitat política. Aquest pacte va provocar l'abandonament del govern conservador a favor del liberal.
    Sagasta es va convertir el l'home de la regència, i es van fer transformacions molt importants per a la restauració.