-
El Califat omeia no va fer incursions al comtat de Barcelona perquè es creia que rebria el suport del Regne de França o l'Imperi Romà d'Orient, però en el moment que Almansor va comprovar que Lotari I de França no els ajudaria es va decidir a atacar-los.
-
Guifre el Pelós va se el comte de d' Urgell,de Cerdanya de Girona i de Barcelona va morir al any 897
va donar els comtats en herència als seus fills -
Borrell II Declara els comtats catalans independentdel regna franc
L`any 985Almansor saqueja Barcelona i Borell II demana ajuda als francsi li neguen -
Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguir així els territoris d'Occitània. Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona
-
La ciutat va ser conquerida pel comte Ermengol VI el 1105, i així incorporada definitivament al comtat d'Urgell. -
Dolça de Just abans del casament, la mare feu donació a la seva filla tant de tots els dominis que tenia sobre la Provença comtal com dels que regia com a usufructuària des de la mort del seu marit. El dia del casament, la donació es va fer extensiva al gendrerovença es casà amb Ramon Berenguer III,
-
Tarragona va ser conquerida pels àrab-berbers en una data variable segons autors, entre el 714 i el 716. Ha estat objecte de debat si la conquesta va ser pacífica o després d'un setge i posterior saqueig. -
Es va casar amb Peronella d'Aragó ,creant així conquesta a Tortosa i Lleida i a la corona d'Aragó
-
Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat. -
va ser el primer rei de la corona d'Aragò va ser el Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragò
-
va morir a la batalla de Muret(1213) lluitant contra els francesos pel territori d'Occitania.
-
va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, -
va Signar el Tractat de Corbeil (1258) pel qual renuncia als territoris d'Occitania i va conquesta Mallorca ,Eivissa,València
-
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autóctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorquines.🤤 -
Acord signat a Corbeil (Illa de França) entre els representant de Lluís IX de França i els de Jaume I de Catalunya- Aragó. -
conquesta de Sicília
-
La Guerra de Sicília va ser un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que va tenir lloc entre els anys 1282 i 1302. Aquest article tracta la primera part de la guerra entre la Corona d'Aragó i la casa de ' Anjou (1282-1294), també anomenada Guerra de les Vespres Sicilianas. Per l'article genèric del conflicte, vegeu Guerra de Sicília (1282 -
Conquesta a Menorca
-
Conquesta de S erdanya , Atenes i Neopàtria
-
-
-
-
va morir sense descendència
-
El Compromís de Casp (1412) f una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria el darrer rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.ue -
va ser escollit pel primer rei de compromís de Casp l' any (1412)
-
va conquesta a Nàpols
-
Campanya militar de conquesta del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d'Alfons IV de Catalunya-Aragó. Emparentats amb Conrado, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des de la seva mort (1268). Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l'extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l'illa (1282) i havia posat el peu a Calàbria (1283). -
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329. L'illa de Sardenya, sotmesa a la influència mercantil de pisans i genoveses, estava dividida en quatre senyories -
va guanyar la guerra civil catalana
-
La guerra civil catalana (1462-1472) fue el conflicto que se produjo en el Principado de Cataluña entre los partidarios del rey Juan II de Aragón, conde de Barcelona, y los de las instituciones catalanas rebeldes al rey encabezadas por la Diputación del General del Principado de Cataluña y el Consell del Principat. -
La Capitulació de Pedralbes signada el 24 d'octubre del 1472 va posar fi a la guerra civil catalana ja que segons els seus termes no només es rendia Barcelona, després del dur lloc a què havia estat sotmesa per l'exèrcit del rei Joan II d'Aragó , -
Després de la seva victòria a la batalla de Llerona de març de 1485, que va posar fi a la segona guerra remença, les forces realistes van desfermar una forta repressió contra els remenses rebels ―entre altres mesures se'ls va prohibir portar armes