-
Va accedir al tron poc abans de l'esclat de la Revolució francesa, i la seua falta de caràcter solia fer que delegara el govern en mans del seu valgut, Manuel Godoy. La Revolució Francesa de 1789 va marcar el seu regnat, però això no li va impedir seguir amb la línia de reformes il·lustrades, impulsades tant pel monarca com per Godoy, truncat per la ingerència napoleònica i la inestabilitat interna que aquesta va provocar.
-
Va ser una batalla naval, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
Finalment va guanyar la Coalició. -
El Tractat de Fontainebleau va ser signat a la ciutat francesa de Fontainebleau entre Manuel Godoy, representant del rei d'España Carles IV de Borbó, i Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos. En ell s'estipulava la invasió militar conjunta franc-espanyola de Portugal i es permetia el pas de les tropes franceses per territori espanyol. -
Va ser una revolta popular durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
És l'alçament popular que es va donar a Madrid contra els francesos, per la repressió després del Motí d'Aranjuez. -
La guerra de la Independència Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que es va donar dins del context de les guerres napoleòniques, que va enfrontar a les potències aliades d'Espanya, el Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francés, qui voolia instal·lar en el tron espanyol al germà de Napoleó, Josep Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona.
-
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès. -
Fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa". La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. -
La batalla dels Arapiles fou un enfrontament armat que es va produir dins de la Guerra del Francès, que va suposar el triomf de les tropes aliades espanyoles, britàniques i portugueses davant les forces napoleòniques, i va frustrar les pretensions franceses de dominar la península Ibèrica. -
El rei i els seus ministres no van aconseguir resoldre la crisi de l'Antic Règim i que la Guerra de la Independència havia agreujat notablement. El conflicte havia destruït els ressorts principals de l'economia i el comerç amb Amèrica havia caigut a conseqüència del procés d'emancipació de les colònies iniciat en 1810, el resultat va ser una brutal depressió econòmica. Entre 1814 i 1820 es van produir sis pronunciaments (els 5 primers van fracassar) fins que l'últim (el de Reg) va triomfar. -
Ferran VII, va ser rei efectiu d'Espanya després de la derrota definitiva de Josep I Bonaparte. El rei captiu ja lliure entra a Espanya el 22 de març de 1814 per Figueres, va prometre restaurar les corts tradicionals i governar sense despotisme. Fernando rep molt de suport i amb aquest encapçala el colp d'estat de maig de 1814 i es proclama rei absolut, decreta il·legals les Corts de Cadis.
-
Va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego. El país es va veure immers en un llarg període d'inestabilitat política.
El 1823, la Santa Aliança decideix acudir en ajuda del monarca. Per això es van enviar cent mil soldats que es van passejar per Espanya i van eliminar l'aventura liberal i van sembrar les bases per a l'etapa més negra del regnat de Ferran VII, la Dècada Ominosa, en què el monarca va restaurar l'absolutisme més repressiu. -
La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal fins a la mort de Ferran VII. Aquesta denominació es deu al fet que fou una època de decadència i ineficàcia governamental.
Es caracteritzà també per la dura repressió que hi hagué en tots els sectors liberals. Molts dels liberals espanyols s'exiliaren i tornarien per donar suport a la reina Isabel II en la primera guerra carlina, amb idees noves per modernitzar el país. -
La regència de María Cristina de Borbó constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, durant el qual la seua mare María Cristina de Borbó-Dues Sicilies va assumir les funcions corresponents a la Corona (1833-1840) i va haver de fer front a la primera guerra carlista. -
Filla de Ferran VII, el seu naixement i ascens al tron va provocar un llarg conflicte, de fet una guerra civil.
Durant la minoria d'edat d'Isabel, la seva mare Maria Cristina i el general Baldomero Espartero van exercir de regents. Isabel II va regnar durant un període de transició a Espanya en el qual la monarquia va cedir més poder polític al parlament. El període va ser pacífic, va gaudir d'estabilitat política i de creixement econòmic.
Va ser destronada en la Revolució de 1868. -
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. És la primera d'una sèrie de confrontacions anomenades genèricament Guerres Carlines. -
Mendizábal com a president de consell va decretar la venda dels béns immobles de l'església.
La divisió dels lots es va encomanar a comissions municipals, que es van aprofitar del seu poder per fer manipulacions i configurar grans lots inassequibles als petits propietaris, però sufragables, en canvi, per les rics, que podien comprar tant grans lots com petits. Els llauradors no van poder entrar en les licitacions i les terres van ser comprades per nobles i burgesos adinerats. -
Va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va ser iniciativa del Partit Progressista per a aprovar una constitució de consens amb el Partit Moderat que permetera l'alternança dels dos partits liberals sense que cada vegada que canviara el govern calguera canviar la Constitució. Va estar vigent fins a 1845, quan el Partit Moderat va imposar la seua pròpia Constitució. -
Va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó. Acaba en 1843 quan un moviment militar i cívic, va obligar Espartero a marxar a l'exili. La coalició antiesparterista va decidir llavors proclamar la majoria d'edat d'Isabel, quan va complir els tretze anys, a l'octubre de 1843, iniciant-se així el seu regnat efectiu. -
La Dècada Moderada va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.
En aquesta fase es va crear la Guàrdia Civil (1844), es va aprovar la Constitució del 1845 i el règim liberal es va reconciliar amb l'Església Catòlica (concordat del 1851). -
La Constitució espanyola de 1845 va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837 norma suprema durant la seua minoria d'edat. La Constitució de 1845 va estar vigent fins a la proclamació de la constitució espanyola de 1869. Va ser l'expressió constitucional del doctrinarisme espanyol. -
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. -
Pascual Madoz, du a terme una nova desamortització en 1855, que és executada amb més control que la de Mendizábal.
Tots els partits polítics reconeixeran la necessitat d'acabar amb les "mans mortes" per a arribar a un major desenvolupament econòmic de l'estat. La seva importància resideix en la seva durada, el gran volum de béns mobilitzats i les grans repercussions que va tenir en la societat espanyola. -
El pacte d'Ostende va ser el resultat d'una reunió que va tenir lloc a la ciutat flamenca d'Ostende per grups opositors a la reina Isabel II. Aquest pacte va ser l'origen de «La Gloriosa», la revolució que dos anys després va deposar la reina espanyola. -
Fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. La Gloriosa va ser una brusca sacsejada en la història del segle XIX espanyol, els efectes de la qual es van deixar sentir àmpliament a tota la geografia del país; a partir d'ella tingué lloc el primer intent de la seva història d'establir un règim polític democràtic. -
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.
-
La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873. Aquesta nova constitució fou molt avançada per a la societat espanyola de l'època. -
Va ser triat rei d'Espanya per les Corts Generals en 1870 després de la deposició d'Isabel II. El seu regnat a Espanya, de poc més de dos anys de duració, va estar marcat per la inestabilitat política. Els sis gabinets que es van succeir durant aquest període no van ser capaços de solucionar la crisi, agreujada pel conflicte independentista a Cuba, i una nova guerra carlista. La seua abdicació i el seu retorn a Itàlia en 1873 van conduir a la declaració de la Primera República Espanyola. -
Va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, fins que general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà en la història d'Espanya fou una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. -
Era militar i polític espanyol. Fou cap d'Estat en tres ocasions. Així mateix, en diverses ocasions fou ministre, president del Senat, i President del consell de Ministres, entre d'altres alts càrrecs polítics i militars, com ara el de governador de Cuba. -
Cop d'estat, encapçalat pel general Manuel Pavía, que va consistir en l'ocupació de l'edifici del Congrés dels Diputats per guàrdies civils i soldats que van desallotjar del mateix als diputats quan s'estava procedint a la votació d'un nou president del Poder Executiu de la República -
El regnat d'Alfons XII significà el començament de la Restauració i el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
La Restauració borbònica fou el període comprès entre la Primera República Espanyola, i la Segona República.
El pronunciament de Martínez Campos restablí la Monarquia Espanyola i la dinastia borbònica en el fill d'Isabel II, el rei Alfons XII d'Espanya.
El període es va caracteritzar per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial. -
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada per Antonio Cánovas del Castell i va ser la base de la Restauració borbònica. El text va ser aprovat per unes Corts constituents triades per sufragi directe masculí, sense concretar un sistema de votació d'acord amb el que es preveu en la Constitució de 1869. -
La Regència de María Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XII d'Espanya en el qual a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XII la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seua mare María Cristina d'Habsburg-Lorena. -
L'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. La guerra es va iniciar amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes reialistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca.