-
Period: to
Guerra del Francès
Les tropes napoleòniques van entrar a Espanya, ocupant les principals ciutats segons l’acord pres en el tractat de Fontainebleau. L’ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència coneguda a Catalunya com la guerra del Francès. -
Constitució de 1812
La Constitució de Cadis, aprobada el 19 de març de 1812, va ser la resposta del poble espanyol a les intencions invasores de Napoleó Bonaparte. Incorporava principis del liberalisme democràtic. -
Period: to
Retorn de Ferran VII
Entre el 1814 i 1820, el rei restableix l’absolutisme anterior seguint l’estela de la restauració borbònica francesa. -
Period: to
Trienni Liberal
Breu parèntesis en el regnat de Ferran VII en el que es torna a un sistema liberal amb la Constitució de Cadis de 1812. -
Batalla d’Ayacucho
La Batalla d’Ayacucho es va donar a Pampa de Quinua, Ayacucho, Perú el 9 de desembre de 1824. Fou l’últim gran enfrontament terrestre de les guerres d'independència iberoamericanes que duraren del 1809 al 1826. Aquestes guerres d’independència iberoamericanes acabaren amb el Tractat de París el 14 d'agost de 1879 on es reconeixia la independència de Perú. -
Period: to
Fàbrica Bonaplata
Situada a la ciutat de Barcelona, fou la primera fàbrica tèxtil moguda per la força del vapor a Espanya; per això també era coneguda com "Vapor Bonaplata", o simplement "El Vapor". L'any 1835 va ser cremada durant protestes de la 1ra Guerra Carlista. -
Period: to
1a Guerra Carlina
Les classes més conservadores, molestos per l'abolició de la Llei Sàlica, recolzen a Carles com hereu de la corona i inicien la guerra. -
Desamortització de Mendizábal
Procés governamental de comercialització de terres i béns propietats de l'Església catòlica, amb la qual Mendizábal pretenia eliminar els deutes amb l'Estat, entre altres coses. -
Constitució de 1845
La Constitució Espanyola de 1845 va ser la norma suprema durant el regnat d'Isabel II d'Espanya, vigent fins a la proclamació de la CE de 1869, tot i que hi va haver diversos intents per substituir-la en 1852 durant el bienni progressista. Va ser l'expressió constitucional del doctrinarisme espanyol. -
Period: to
2a Guerra Carlina
Aixecament produït pels carlistes que va tenir lloc a Catalunya, també anomenat "guerra dels matiners". La causa va ser la negació de la reina Isabel II a contraure matrimoni amb Carles Lluís de Borbó. Durant els següents anys, apareixeran més aixecaments. -
Inauguració línia de ferrocarril Barcelona-Mataró
La màquina de vapor per transportació va ser l'impuls de la Revolució Industrial. Quan veu l'eficàcia del primer tren d'Espanya, a l'illa de Cuba, Miquel Biada i Bunyol afirma que construirà un ferrocarril que vagi de Barcelona a la seva ciutat natal, Mataró; i així ho fa. -
Vaga general de 1855
La vaga general de 1855, és considerada la primera vaga general de la Història d’Espanya. La vaga durà del 2 a l'11 de juliol de 1855 i es demandava el dret d'associació obrera i la intenció de fer acabar la forta repressió militar. -
Period: to
Guerra de Cuba
El Crit de Yara va ser l'inici del procés independentista de Cuba d'Espanya iniciat per Carlos Manuel de Gespes. Martinez Campos és enviat a aturar la guerra i ho aconsegueix temporalment signant el conveni de Zanjón l'any 1878. -
Period: to
Sexenni Revolucionari
Quan Isabel se’n va d’Espanya el país es queda sense direcció de l’Estat. Llavors, Serrano assumeix la regència, al temps que Prim s’encarregava de buscar rei que impartís una monarquia constitucional (Amadeu I de Savoia). -
Period: to
Revolució de la Gloriosa
Revolució encapçalada per Prim i Serrano, en la que s’uneixen totes les forces polítiques, excepte el partit moderat, per acabar amb el regnat d’Isabel, i obligant-la a exiliar-se. -
Period: to
3a Guerra Carlina
La pujada al tron d'Amadeu I d'Espanya (o Amadeu I de Savoia) va causar més aixecaments al País Basc, Navarra i Catalunya; els carlistes volien que la dinastia borbònica romangués. És derrotat per les tropes d'Alfons XII l'any 1876. Ell i molts Carlistes s'exilien. -
Primera República Espanyola
Va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, fins al pronunciament de 1874 del general Martínez Campos que va iniciar la restauració borbònica. -
Inicis de la Restauració 1874
Alfons XII signa el Manifest de Sandhurst, on accepta el seu càrrec com a rei d'Espanya. Així s'estableix un altre cop la Monarquia i la dinastia Borbònica. -
Period: to
Primera restauració
-
Manifest de Sandhurst
Cánovas de Castillo, líder del partit conservador, redacta el Manifest de Sandhurst l'any 1874 que presenta a Alfons XII com a pretendent dels Borbons. Expressava els valors en que regnaria Espanya, liberalisme i tradició. -
La Saguntada
La restauració borbònica s'inicia amb el pronunciament del general Martínez de Campos a Sagunt (la Saguntada), el desembre de 1874. El Pronunciament de Sagunt posa fi al Sexenni Liberal i a la Primera República Espanyola. -
Constitució de 1876
La Constitució Espanyola del 1876 donava lloc a la sobirania del rei i de les Corts Generals amb moltes atribucions a la corona i un estat centralitzat. Aquesta constitució fou vigent fins l’any 1931. -
Pacte del Pardo
Els partits conservador (Cánovas) i liberalista (Sagasta) juren fidelitat a la Monarquia i fan oficial el torn de partits, el bipartidisme. -
“Desastre” de 1898
El conegut “Desastre” de 1898 fou la Guerra de Cuba on Espanya lluità contra els Estats Units d'Amèrica per a impedir la independència del territori cubà. El conflicte bèl·lic va acabar amb la independència de Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam. Això va comportar la impossible defensa de les Illes Mariannes, Carolines i Palaos derivant en la seva venta a Alemanya el 1899. -
Period: to
Segona Restauració
-
Tractat de París
Espanya es veu obligada a signar el Tractat de París després de ser derrotada pels americans en la Guerra de Cuba i deixa de ser una potència colonial internacional. -
Tancament de caixes
Els botiguers i industrials de Catalunya van donar de baixa els establiments comercials i les indústries per deixar de pagar la contribució sense que fos il.legal. Aquesta “vaga” va sorgir davant els increments tributaris establerts pel ministre de finances, Fernández Villaverde. -
Fundació Lliga Regionalista
Va ser un partit polític monàrquic conservador català, fundat a partir de la fusió de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català, que eren partits polítics catalanistes i regeneracionistes. Va ser el partit majoritari en la dreta catalana fins el 1936. -
Period: to
Regnat Alfons XIII
Comença el seu regnat quan neix a causa de la mort del seu pare, motiu pel qual la seva mare Isabel II regna fins que ell arriba als setze anys. Aquest regnat és paral.lel a un bipartidisme al Govern, alternats el partit conservador de Cánovas del Castillo i el liberal de Sagasta. -
Fets del Cu-Cut
Després de que la revista satírica catalana “Cu-Cut!” publiqués una tira ridiculitzant derrotes dels militars espanyols, 300 d’aquests van asaltar i destrossar redaccions de la revista. -
Llei de Jurisdiccions
La Llei de Jurisdiccions és una llei, aprovada com a conseqüència dels fets del Cu-Cut, que l'any 1906 va establir que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. -
Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica fou una revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical que esclatà a Barcelona el juliol del 1909. El motiu va ser la decisió presa pel govern d'Antonio Maura d'enviar milícies de reserva a les possessions que Espanya tenia aleshores al Marroc. Els sindicats van organitzar una vaga general pel fet que la gran majoria d'aquests reservistes que van ser enviats eren pares de família que pertanyien a les classes més humils, a la classe obrera. -
Fundació CNT
La CNT (Confederació Nacional de Treball) és un sindical d'ideologia anarcosindicalista fundat el 1910 a Barcelona, a partir de la unió de les societats obreres no vinculades als corrents socialdemòcrates. Va ser el major sindicat obrer a Espanya i actualment resta la principal organització anarquista del país. -
Mancomunitat de Catalunya
El 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució de govern pròpiament catalana després del 1714 que agrupava les quatre províncies: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. L’obra de govern de la Mancomunitat va tenir dues línies d’actuació : Obra pública i desenvolupament econòmic i Infraestructures culturals i projecte educatiu. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial va ser un dels majors conflictes bèl·lics de la història. Es va dur a terme entre el 1914 i el 1918 confrontant la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia) amb la Triple Entesa (Rússia, França i el Regne Unit). La causa principal d’aquesta guerra fou l’imperialisme. Espanya es va mantenir al marge d’aquesta conflicte i durant el temps de la guerra li va tocar el paper de proveïdor. -
Crisi 1917
La crisi del 1917 van ser uns successos que van tenir lloc l'estiu del 1917 a Espanya fent perillar el govern i el sistema. Aquests problemes es dividien en tres grans blocs: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris que va tenir lloc a Barcelona convocada per la Lliga Regionalista) i un moviment social (la vaga general revolucionària). -
Period: to
Trienni Bolxevic
Nom que rep el període de temps entre aquests anys, a l’última etapa de la Restauració Borbònica. S’utilitzava aquesta expressió per referir-se a les manifestacions, vagues i revoltes que van tenir lloc durant aquests anys. -
Period: to
Pistolerisme
El pistolerisme es defineix com l’enfrontament armat que van protagonitzar els anomenats grups d’acció anarcosindicalistes de la CNT i la patronal. Els anys 20 van ser una època de contrastos entre la classe benestant, que s’enriquia, i la classe obrera, que lluitava pels seus drets. Entre 1918 i 1923, tothom duia una pistola a la butxaca. A causa d’això, van morir assassinades més de 400 persones a Barcelona. -
Vaga de La Canadenca
La vaga de La Canadenca va ser un moviment de reivindicació laboral dirigit per la CNT esdevingut a Barcelona el febrer i març de 1919. Va ser originat a l’empresa de llum Riegos y Fuerzas del Ebro el 5 de febrer per causa de l’acomiadament d'obrers; s’hi van afegir els del ram del gas i l’electricitat, deixant així Barcelona sense llum. Aquest fet va suposar la conquesta de la jornada de treball de 8 hores, una de les fites més importants del moviment obrer mundial. -
Llei de fugues
Va ser ideada el 1920 pel governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido. Es va utilitzar especialment entre els anys 1920 i 1923, per a reprimir el moviment obrer i anarquista. El seu punt àlgid va ser el 1921. La pràctica consistia en simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa. -
Batalla d'Annual
El desastre de Annual va ser una derrota militar espanyola en la guerra del Rif, i una important victòria per als rebels rifenys, que es va produir entre el 22 de juliol i el 9 d’agost de 1921. La batalla va ser causada per la intenció del militar de la Comandància de Melilla, Fernandez Silvestre, per extendre el control espanyol cap a la badia de d’Alhucemas. -
Period: to
Desastre d'Annual
El desastre d'Annual va ser una derrota militar espanyola en la guerra del Rif, i una important victòria per als rebels rifenys, que es va produir entre el 22 de juliol i el 9 d’agost de 1921. La batalla va ser causada per la intenció del militar de la Comandància de Melilla, Fernandez Silvestre, per extendre el control espanyol cap a la badia de d’Alhucemas. -
Period: to
Dictadura Miguel Primo de Rivera
Durant el Directori Militar 1923-1925 es va instaurar una forta repressió contra les llibertats, el moviment obrer i els nacionalismes. El nou règim va acabar amb el règim democràtic va suspendre la Constitució, va dissoldre el Parlament i va prohibir els partits polítics i els sindicats. Durant la dictadura, va augmentar l'oposició des de diferents àmbits. La dictadura es va mantenir fins a la mort de Primo de Rivera l'any 1930. -
Fundació de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica)
La Federació Anarquista Ibèrica va ser una organització que intentava reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica, constituïda clandestinament el juliol del 1927. -
Exposició Internacional
L’exposició internacional de Barcelona es va inaugurar el 19 de maig de 1929 i es va clausurar el 15 de gener de 1930. Amb motiu d’aquesta celebració, la ciutat de Barcelona va iniciar un conjunt de reformes urbanístiques. La transformació social i urbanística va requerir una gran inversió econòmica. -
Dictablanda
La Dictablanda del general Dámaso Berenguer va ser l’últim període de la Restauració Borbònica i del regnat d’Alfons XIII, caracteritzat pel govern del mateix Berenguer perquè restablís la “normalitat constitucional” després de la dictadura de Primo de Rivera. El govern de Berenguer no va continuar ni amb la dictadura anterior ni va restablir la Constitució Espanyola de 1876. -
Pacte de Sant Sebastià
Pacte entre el dictador Primo de Rivera i les forces republicanes (UGT, PSOE) per tal d’acordar una instauració de república federal a partir de l’any 1930 davant la caiguda evident de la dictadura. -
Proclamació de la República
Dos dies després de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 (és a dir, el 14 d’abril de 1931), diversos ajuntaments d’arreu del territori espanyol declaren la Segona República Espanyola. La primera localitat va ser Èibar, que ho va fer despenjant la bandera de la restauració, i va alçar la tricolor, la bandera de la república. Tots i que els conservadors deien que era il·legítim el rei Alfons XIII no va tenir més opció a abandonar el país. -
Period: to
Bienni Reformista
El Primer Bienni, també conegut com a el Bienni Reformista o Transformador, va ser el període comprès entre la proclamació de la Segona República espanyola el 14 d'abril de 1931 i les eleccions generals espanyoles de 1933. Va adoptar les primeres mesures per a la reforma agrària, va iniciar reformes laborals, va emprendre la reforma militar, va aprovar la legislació educativa i va posar en marxa l'Estatut provisional d'autonomia de Catalunya. -
Period: to
Segona República
-
La Sanjurjada
El 10 d'agost de 1932 el general José Sanjurjo, que havia declarat la seva lleialtat al nou govern democràtic el 1931, es va aixecar contra la II República a Sevilla. El cop de Sanjurjo, conegut com la Sanjurjada, va constituir el primer aixecament de forces armades contra la República. El seu fracàs va convencer a molts polítics i militars republicans de que l'acceptació de la república era definitiva, accelerant així l'aprovació de l'Estatut de Catalunya el 9 de setembre de 1932. -
Estatut de Núria
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, conegut com Estatut de Núria, fou una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis i exercir determinades competències. Fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, però va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès). -
Period: to
Bienni Negre
Se'n diu Bienni negre al període de la República amb el govern format pels partits de dretes i republicans radicals, que van aturar totes les reformes començades i plantejades per l'anterior govern reformista. El president de govern era Lerroux. L'any 1936 va ser substituït pel govern del Front Popular. -
Fets de Casas Viejas
Un grup d’anarquistes l’11 de gener del 1933 va decidir fer la revolució (destituint un alcalde, intentant prendre la caserna de la guàrdia civil,...). La resposta policial fou incendiar la casa on s'havien refugiat dirigents de la insurrecció i a afusellar als sospitosos d'haver intervingut en els fets. En la resta d'Espanya, es va produir un gran escàndol periodístic i parlamentari que, junt amb altres motius, va acabar desembocant en la victoria de la dreta a les següents eleccions. -
Primer vot femení a Espanya
L'1 d'octubre del 1931 es va aprovar a Corts l'article constitucional que va consagrar el dret al vot femení. Però no va ser fins el 19 de novembre del 1933 que les dones espanyoles van poder votar per primera vegada. Una de les grans impulsores del sufragi va ser Clara Campoamor. -
CEDA
La Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) va ser una coalició española de partits catòlics i de dretes durant l’etapa de la Segona República. Van conseguir entrar al govern l’octubre del 1934, fet que va causar protestes evidents per tot el país. -
Falange Española de las JONS
La Falange Espanyola de les JONS va ser un partit polític feixista espanyol fundat el 1934 i format per la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española de José Antonio Primo de Rivera. -
Escàndol de l'Estraperlo
L’escàndol de l’Estraperlo va ser un escàndol polític de la Segona República Espanyola a conseqüència de la introducció d’un joc de ruleta elèctrica de marca “Stra-Perlo”. El joc va ser prohibit per la policia després de demostrar-se que es podia manipular el joc. Aquest escàndol va ser una de les diverses causes que van provocar la fi de la Segona República. -
Revolució d'Astúries
La insurrecció coordinada per l'esquerra asturiana tenia com a objectius l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. A Astúries els minaires armats van ocupar pobles de la conca i prendre casernes de la guàrdia civil, van posar setge a la ciutat d’Oviedo i es van enfrontar amb les forces de l’ordre. Per acabar amb la insurrecció armada obrera, envien a Franco amb l’exèrcit del Marroc a Astúries per via marítima. -
Fets del 6 d’Octubre
Amb l’entrada de la CEDA al govern diversos territoris van mostrar un clar desacord. Es va convocar vaga general i el Govern de la Generalitat la va recolzar. El President Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola fet que va ser contestat amb la declaració d’estat de guerra i l’empresonament de molts líders republicans. Per altra banda a Astúries s’hi van donar revoltes molt brusques que o van acabar fins 10 dies després amb greus conseqüències. -
Comité de No-intervenció
El Comitè de No-Intervenció va ser un organisme internacional format per impedir l'ajuda bèl·lica estrangera a la guerra civil espanyola (1936-39). Va ser creat a Londres al setembre de 1936; al febrer de 1937 va acordar la instal·lació de controls fronterers per impedir l'arribada d'armament a Espanya. -
Period: to
El Front Popular
Així s'anomenava la coalició entre partits d'esquerra que es va formar per derrocar el govern lerrouxista a les eleccions del febrer de 1936. A Catalunya i el País Valencià era conegut com el Front d'Esquerres. -
Inici Guerra Civil
El 17 de juliol de 1936 va estallar la Guerra Civil. Va ser un conflicte que va enfrontar al bàndol nacional liderat per Francisco Franco i el bàndol republicà. Ho va originar un intent de cop d’Estat militar contra el govern espanyol que volia instaurar una dictadura. La guerra finalitza quan Franco declara la victoria al bàndol nacional i estableix el Franquisme l’any 1939. -
"Alzamiento nacional"
Nom amb el qual es va fer conèixer el cop d'Estat del 17 de juliol de 1936 a Espanya, per par del bàndol sublevat (nacionalista) en contra del Govern de la Segona República. El fracàs inicial d'aquest aixecament va conduir a la Guerra Civil Espanyola. -
Period: to
Junta de Defensa Nacional
Fou l'organisme constituït pels militars sublevats que no van tenir èxit en l'intent de cop d'Estat, i que va assumir tots els Poders de l'Estat. Van establir la seu a Burgos, i tenien com a president Miguel Cabanellas, i com a cap d'Estat al general Francisco Franco. -
Period: to
Defensa de Madrid
Coneguda també com Batalla de Madrid, quan els militars nacionalistas sublevats volien fer-se amb el control de la capital enviant les tropes africanes de Franco, el govern republicà de Largo Caballero compra armes soviètiques per contraatacar. Aconsegueixen fer retrocedir les tropes nacionalistes i defensar Madrid de moment. -
Period: to
Batalla de Jarama
La batalla del Jarama va ser una trobada militar important de la Guerra Civil Espanyola, que es va desenvolupar entre el 6 i el 27 de febrer de 1937. L'ofensiva la va iniciar l'exèrcit nacional amb la intenció de tallar les comunicacions de Madrid. -
Period: to
“Ofensiva del Norte"
“La ofensiva del Norte” és el conjunt d’operacions i de batalles que van tenir lloc a la franja cantàbrica des de la primavera fins la tardor de 1937, entre les forces revoltades i les de la zona lleial al govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola. -
Bombardeig de Guernica
Guernica constituïa un centre clau de comunicacions per a les tropes republicanes. És per això que el 26 d’abril de 1937 els efectius militars fonamentalment aeris que Hitler va enviar a Espanya durant la guerra civil perquè lluitessin en suport de Franco (la Legió Còndor), van bombardejar la ciutat de Guernica. Fou el primer bombardeig aeri indiscriminat contra una ciutat indefensa i la seva població civil. -
Period: to
Fets de Maig
Enfrontaments que tingueren lloc a Barcelona, dins el bàndol republicà, entre militants comunistes i anarquistes. Va sorgir a causa de la diferència d'intencions: els primers volien guanyar la guerra per després fer una reforma de govern, mentre que els altres exigien la simultaneïtat dels objetius. Hi hagué uns 500 morts i més de mil ferits. -
Period: to
Batalla de Brunete
La batalla de Brunete va començar amb l’ofensiva de l’exèrcit republicà amb l’objectiu d’alleujar la pressió dels nacionals sobre Madrid. Va tenir lloc entre el 6 fins al 25 de juliol de 1937, en la població de Brunete i altres veïnes de l'oest de Madrid durant la Guerra Civil Espanyola. Els republicans van aconseguir recuperar alguns territoris al nord de Brunete. -
Period: to
Batalla de Belchite
La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre del 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular sobre Saragossa. -
Aprovació del Fuero del Trabajo
El ”fuero de trabajo” es una de les vuit lleis fonamentals del franquisme la qual va ser elaborada i aprovada el 9 de març de 1938 a imitació de la Carta del Lavoro promulgada a Itàlia pel Gran consell Fascista. -
Tretze punts de Negrín
Els trezte punts de Negrín o també coneguts com els trezte punts del govern de Negrín, són el primer acte polític del govern socialista de Juan Negrín durant la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un programa propagandístic i estratègic que tratava de buscar reforç internacional. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
La batalla de l’Ebre va ser la batalla més cruel de tota la Guerra Civil Espanyola. Va ser una batalla de desgast, i va ser l’última esperança de la república de guanyar el temps necessari fins que esclatés la Segona Guerra Mundial. Va ser la batalla en què van participar més combatents, la més llarga (114 dies) i una de les més sagnants de tota la guerra, amb més de 20.000 morts, deixant el bàndol republicà molt debilitat. Els nacionals aprofitàren per avançar el front i guanyar la guerra. -
Últim comunicat de guerra
L’últim comunicat de la guerra civil va ser publicat l’1 d'abril de l'any 1939, signat per Francisco Franco i consta d’un breu text molt popular a Espanya. “En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit Roig, han aconseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat.”