-
Els romans desembarquen a Empúries, per tallar els subministres provinents de Hispania i Cartago als cartaginesos, que dirigits per Aníbal eren a Italia. -
-
Conquesta de la zona de Sud i Est de la península
-
Enfrontament entre els romans i els cartaginesos que va començar amb la destrucció de Sagunto, una ciutat afiliada dels romans que va ser atacada pels cartaginesos.
-
-
Enfrontament entre romans i cartaginesos que van guanyar els cartaginesos. -
Assalt romà a la capital cartaginesa de la península ibèrica. Van guanyar els romans i amb els subministraments militars de la ciutat van prendre el control de tota la costa est de la península. -
Va ser el desenllaç de la segona Guerra Púnica. Van guanyar els romans d'Escipió Africà Major contra els cartaginesos del general Aníbal. -
-
Enfrontament amb els pobles resistents lusitans y numantis.
-
Conquesta de las zones indòmites al Nord dels anteriors, exceptuada la franja cantàbrica.
-
Conquesta de la zona càntabra
-
Va ser fundada per l'emperador Octavi August per acollir els soldats de les guerres càntabres. -
Era un assentament entre Empúries i Tàrraco, amb un port natural. Tenia un paper estratègic. -
La pressió dels bàrbars és insostenible i acaben entrant diferents tribus de forma més freqüent i més difícils de reprimir. A més, finalitzada la seva expansió van perdre una gran font d'ingressos.
-
S'introdueix la tetrarquia, que forma que hi ha un emperador a Occident i un altre a Orient. to i que aquest sistema no va durar molt, la divisió administrativa es va dividir entre les dues parts de l'imperi. -
Diocleciano propone en 298 una nueva división administrativa para todo el imperio, lo cual afectará a Hispania en la creación de dos nuevas provincias: la provincia Cartaginensis y la provincia de Gallaecia. -
S'agrupen les províncies: Bética, Lusitania, Cartaginense, Gallaecia, Tarraconense i Mauretania Tingitana
-
Es divideix l'imperi en occident i orient -
Tenia com a capital Constantinoble
-
-
-
-
-
-
-
Comença amb la batalla de Guadalete, al juliol. Els visigots van demanar ajuda als musulmans per ajudar-los a recuperar un regne, però els musulmans van veure que eren fàcils de vèncer així que van iniciar la conquista de la península. -
-
-
Lluita entre musulmans i visigots. Van guanyar els musulmans que com a conseqüència es van expandir i van començar la invasió d'Hispània. -
Els cristians van guanyar als musulmans a Cuadonga, Astúries. Va donar lloc al començament de la Reconquesta. -
-
La creació d'aquest imperi va ser un fet rellevant in important com a signe de la restauració de l'Imperi Romà d'Occident. Un segle després de la seva dissolució va ser succeït pel Sacre Imperi Romanogermànic.
-
El seu objectiu era repartir el territori de l'Imperi Carolingi per acabar amb els anys d'hostilitat per la guerra civil franca. -
-
El al-Àndalus dividit era més dèbil i més fàcil de conquistar.
-
Va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova.
-
-
Va ser a mans del regne de Lleó. -
Reconquesta de València per part de Rodrigo Díaz de Vivar. -
Unió matrimonial entre Peronella, filla del rei aragonès Ramir II el Monjo, i Ramon Berenguer IV, compte de Barcelona. La unió formal fou el 1137 però el casament va haver d’esperar el 1150, quan Peronella va fer els 14 anys “reglamentaris” que en aquell aleshores eren necessaris per formalitzar el matrimoni. -
-
-
-
Reunió de nou nobles per decidir el pròxim rei de la corona d'Aragó. Va guanyar Ferran d'Antequera, avi de Ferran el Catòlic. -
Cau l'impero romà d'orient -
-
-
-
-
-
-
-
A la batalla de Gravelines contra els anglesos. -
-
-
-
Un grup de pagesos descontents van iniciar una revolta a Catalunya contra el govern del comte-duc d'Olivares que va desencadenar en la guerra dels segadors. -
Va afectar a bona part del Principat de Catalunya i va tenir com a conseqüència el Tractat dels Pirineus
-
-
Va tenir com a conseqüències la cessió a França del comtat de Rosselló i part de la Cerdanya. Felip IV va negociar aquest tracta sense consultar les Corts Catalanes i ho va amagar fins les Corts de Barcelona de 1702. Tot i que ja es sabia des de 1660. -
-
-
Guerra entre els partidaris de Felip d'Anjou com a rei d'Espanya i del l'arxiduc Carles d'Habsburg.
-
Va donar lloc al final de la Guerra de Successió espanyola -
Després de 13 mesos suportant va caure Barcelona davant les tropes de Felip V. -
Lleis sancionades i promulgades per Felip V, que van implantar un règim absolutista a la Monarquia espanyola. -
-
-
-
-
-
En aquest tractat es donava permís a França per creuar el territori espanyol per envair Portugal. Però Napoleó tenia altres plans. Això va ser un detonant per la Guerra de la Independència Espanyola. -
-
Grups de madrilenys es van començar a concentrar davant del Palau Reial perquè sabien que els francesos volien emportar-se a l'infant Francesc de Paula. Pensant que se l'estaven emportant es va desencadenar una violenta reacció popular que es va estendre per tot Madrid. -
Lluita entre els que estaven a favor i els que estaven en contra de Josep Bonaparte com a governant.
-
Napoleó Bonaparte va fer abdicar els drets al tro a Carles IV i a Ferran VII a favor seu i després els va entregar al seu germà Josep I. -
Aixecament popular a Aranjuez, Madrid. La gent va atacar on era el ministre Godoy. -
-
Conflictes armats per la independència de les colònies de l'imperi espanyol a Amèrica.
-
-
Va entrar en vigència durant 1820 i 1823 -
L'emperador Napoleó oferia la pau i reconeixia a Ferran VII com a rei com a conseqüència de les derrotes patides durant la Guerra de la Independència -
-
El coronel Rafael Riego va realitzar un pronunciament militar. Va haver una gran insurrecció liberal que es va estendre per tot el país. Dona inici al Trienni Liberal. -
-
-
Van ser un contingent de l'exèrcit francés que va envair Espanya per restaurar l'absolutisme que volia imposar Ferran VII d'Espanya i per acabar amb el Trienni Libelar. -
-
Fa ser un enfrontament bèl·lic que va posar fi al Trienni Liberal i va donar inici a la "Dècada Ominosa". Van participar els Cent Mil fills de Sant Lluis que van guanyar i van restaurar a Ferran VII com a monarca. -
Va ser aprovada per Ferran VII. Anulaba la Llei Sàlica, que no permetia que les dones governessin. Carles IV havia intenta anular-la abans permetent que governessin dones sempre que no tinguessin cap germà varó però no es va fer pública. -
Regent duran la minoria d'edat de la seva filla -
Els carlistes deien que hauria de governar el germà del rei i no la seva filla.
-
Partit isabelí/dinàstic i liberal.
-
Posar en el mercat les terres improductives, començant amb les de l'església i acabant amb les de l'Estat. -
Estava inspirada en la de Cadis tot i que hi havia menys llibertats individuals. Era progressista -
Tot i que el seu naixement formal va ser al 1838 va sorgir al 1835 durant la regència de Maria Cristina entre els liberals que defensaven les mesures del govern de Mendizábal.
-
-
Va ser patrocinat i promogut per Maria Cristina i el seu marit contra el general Espartero que governava en aquell aleshores. Al principi ella no volia patrocinar-ho però després de certs problemes relacionats amb la seva filla va asegurar la finançament de la revolta. -
La llei va ser derogada després de l'enfonsament del partit progressista. -
-
-
Era conservadora. Moderada. L'Estat és Catòlic i no es contemplen altres opcions. -
No va estrictament carlina, va ser una revolta catalana contra la dictadura moderada de Narváez. També hi van participar progressistes i republicans.
-
Inauguració del primer ferrocarril de la Península. La primera prova es va realitzar el 5 d'octubre. -
Fundació del partit polític per Leopold O'Donnell -
Va ser un pronunciament militar, en el qual es van enfrentar les tropes sublevadas de Leopold O'Donnell i les tropes governamentals, seguit per una insurrecció militar que va durar un mes. Finalitza la dècada moderada i dona pas al bienni progressista. -
Redactat per Cánovas del Catillo i firmat pel general Leopold O'Donnell, va ser un document en el qual s'exigien reformes polítiques i unes Corts Constituents per una autentica "regeneració liberal". Dona lloc al Bienni Progressista. -
Es va suspendre l'aplicació de la llei el 14 d'octubre del 1856, i es va reprendre novament el 2 d'octubre del 1858, amb O'Donnell, de president del Consell de Ministres i no van cessar les vendes fins a fi de segle i van continuar tot i els diferents canvis de govern. -
Llei promulgada per impulsar la construcció del ferrocarril a Espanya -
Non nata. Tornava a estar inspirada en la Pepa. -
Va ser un intent de cop d'estat dirigit per Joan Prim i Prats. -
Va ser un motí contra la reina Isabel II que pretenia derrocar el govern. -
Va ser l'origen de "La Gloriosa" -
-
Etapa democràtica però inestable. Va haver una monarquia constitucional i una república.
-
Sublevació militar amb militar amb elements civils que va suposar el destronament i l'exili de la reina Isabel II -
Es canvien els escuts per aquesta moneda. -
Fins la abdicació d'Amadeu de Saboia i la proclamació de la primera República. -
-
Els carlins es van aixecar contra la monarquia constitucional d'Amadeu I.
-
Non nata. Era republicana i més progressista. En aquesta l'Estat no tenia religió. -
-
-
Antonio Cánovas del Castillo uneix el Partit Moderat i la Unió Liberal.
-
Volia restaurar la monarquia i ho va aconseguir.