-
218 BCE
Arribada dels romans a la península
Els romans desembarquen a Empúries, per tallar els subministres provinents de Hispania i Cartago als cartaginesos, que dirigits per Aníbal eren a Italia. -
218 BCE
II Guerra Púnica
-
Period: 218 BCE to 154 BCE
Fase 1 de la conquista d'Hispània
Conquesta de la zona de Sud i Est de la península -
Period: 218 BCE to 201 BCE
II Guerra Púnica
Enfrontament entre els romans i els cartaginesos que va començar amb la destrucció de Sagunto, una ciutat afiliada dels romans que va ser atacada pels cartaginesos. -
217 BCE
Arribada a Tarraco per part dels romans
-
216 BCE
Batalla de Cannas
Enfrontament entre romans i cartaginesos que van guanyar els cartaginesos. -
209 BCE
Caiguda de Cartago Nova
Assalt romà a la capital cartaginesa de la península ibèrica. Van guanyar els romans i amb els subministraments militars de la ciutat van prendre el control de tota la costa est de la península. -
202 BCE
Batalla de Zama
Va ser el desenllaç de la segona Guerra Púnica. Van guanyar els romans d'Escipió Africà Major contra els cartaginesos del general Aníbal. -
201 BCE
Aníbal i Escipió acorden les condicions de la rendició de Càrtago
-
Period: 154 BCE to 133 BCE
Fase 2 de la conquista d'Hispània
Enfrontament amb els pobles resistents lusitans y numantis. -
Period: 133 BCE to 29 BCE
Fase 3 de la conquista d'Hispània
Conquesta de las zones indòmites al Nord dels anteriors, exceptuada la franja cantàbrica. -
Period: 29 BCE to 19 BCE
Fase 4 de la conquista d'Hispània
Conquesta de la zona càntabra -
25 BCE
Emerita Augusta
Va ser fundada per l'emperador Octavi August per acollir els soldats de les guerres càntabres. -
10 BCE
Fundació de Barcelona
Era un assentament entre Empúries i Tàrraco, amb un port natural. Tenia un paper estratègic. -
Period: 235 to 284
Crisis del siglo III
La pressió dels bàrbars és insostenible i acaben entrant diferents tribus de forma més freqüent i més difícils de reprimir. A més, finalitzada la seva expansió van perdre una gran font d'ingressos. -
286
Primera división del imperio romano entre Dioclecià i Maximià
S'introdueix la tetrarquia, que forma que hi ha un emperador a Occident i un altre a Orient. to i que aquest sistema no va durar molt, la divisió administrativa es va dividir entre les dues parts de l'imperi. -
298
Creación de nuevas provincias
Diocleciano propone en 298 una nueva división administrativa para todo el imperio, lo cual afectará a Hispania en la creación de dos nuevas provincias: la provincia Cartaginensis y la provincia de Gallaecia. -
Period: 298 to 409
Diócesis de Hispania
S'agrupen les províncies: Bética, Lusitania, Cartaginense, Gallaecia, Tarraconense i Mauretania Tingitana -
395
Divisió de l'imperi romà
Es divideix l'imperi en occident i orient -
Period: 395 to 1453
Imperi bizantí
Tenia com a capital Constantinoble -
409
Invasió de la península per pobles germànics
-
411
Arribada dels visigots
-
476
Caiguda de l'imperi romà d'occident
-
476
Inici de la Edat Mitjana
-
476
Visigots fiquen la seva capital a Toledo
-
Period: 476 to 1031
Alta Edat Mitjana
-
711
Arribada dels musulmans a la península
Comença amb la batalla de Guadalete, al juliol. Els visigots van demanar ajuda als musulmans per ajudar-los a recuperar un regne, però els musulmans van veure que eren fàcils de vèncer així que van iniciar la conquista de la península. -
Period: 711 to 756
Valiat de al-Àndalus
-
Period: 711 to 726
Conquista musulmana del reino visigodo
-
Jul 19, 711
Batalla de Guadalete
Lluita entre musulmans i visigots. Van guanyar els musulmans que com a conseqüència es van expandir i van començar la invasió d'Hispània. -
May 28, 722
Batalla de Cuadonga
Els cristians van guanyar als musulmans a Cuadonga, Astúries. Va donar lloc al començament de la Reconquesta. -
Period: Mar 16, 756 to Jan 16, 929
Emirato de Córdoba
-
Period: 800 to Aug 11, 843
Imperi Carolingi
La creació d'aquest imperi va ser un fet rellevant in important com a signe de la restauració de l'Imperi Romà d'Occident. Un segle després de la seva dissolució va ser succeït pel Sacre Imperi Romanogermànic. -
Aug 11, 843
Tractat de Verdun
El seu objectiu era repartir el territori de l'Imperi Carolingi per acabar amb els anys d'hostilitat per la guerra civil franca. -
Period: Jan 16, 929 to 1031
Califat de Còrdova
-
Period: 1009 to 1031
Primers regnes de taifes
El al-Àndalus dividit era més dèbil i més fàcil de conquistar. -
Period: 1009 to 1031
Fitna de al-Àndalus
Va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova. -
Period: 1031 to 1300
Plena Edat Mitjana
-
May 6, 1085
Conquesta de la taifa de Toledo
Va ser a mans del regne de Lleó. -
Oct 25, 1094
Batalla de Quart de Poblet
Reconquesta de València per part de Rodrigo Díaz de Vivar. -
1137
Unió de Catalunya i Aragó
Unió matrimonial entre Peronella, filla del rei aragonès Ramir II el Monjo, i Ramon Berenguer IV, compte de Barcelona. La unió formal fou el 1137 però el casament va haver d’esperar el 1150, quan Peronella va fer els 14 anys “reglamentaris” que en aquell aleshores eren necessaris per formalitzar el matrimoni. -
Period: 1235 to 1492
Regne natzarí de Granada
-
Period: 1300 to 1492
Baixa Edat Mitjana
-
1348
Peste negra
-
Jun 24, 1412
Compromís de Casp
Reunió de nou nobles per decidir el pròxim rei de la corona d'Aragó. Va guanyar Ferran d'Antequera, avi de Ferran el Catòlic. -
May 29, 1453
Caiguda de Conastantinoble
Cau l'impero romà d'orient -
Oct 18, 1469
Casament dels Reis Catòlics
-
1474
Reis Catòlics comencen a regnar Castella i Aragó
-
Jan 2, 1492
Reconquesta de Granada
-
Oct 12, 1492
Arribada a Amèrica
-
1516
Carles I
-
1554
Lazarillo de Tormes
-
1556
Felip II
-
Caiguda de l'Armada Invencible
A la batalla de Gravelines contra els anglesos. -
Felip III
-
El Quijote
-
Felip IV
-
Corpus de Sang
Un grup de pagesos descontents van iniciar una revolta a Catalunya contra el govern del comte-duc d'Olivares que va desencadenar en la guerra dels segadors. -
Period: to
Guerra dels segadors
Va afectar a bona part del Principat de Catalunya i va tenir com a conseqüència el Tractat dels Pirineus -
Las meninas
-
Tractat dels Pirineus
Va tenir com a conseqüències la cessió a França del comtat de Rosselló i part de la Cerdanya. Felip IV va negociar aquest tracta sense consultar les Corts Catalanes i ho va amagar fins les Corts de Barcelona de 1702. Tot i que ja es sabia des de 1660. -
Carles II
-
Felip V
-
Period: to
Guerra de successió
Guerra entre els partidaris de Felip d'Anjou com a rei d'Espanya i del l'arxiduc Carles d'Habsburg. -
Tractar d'Utrecht
Va donar lloc al final de la Guerra de Successió espanyola -
Darrera defensa de Barcelona
Després de 13 mesos suportant va caure Barcelona davant les tropes de Felip V. -
Decret de Nova Planta
Lleis sancionades i promulgades per Felip V, que van implantar un règim absolutista a la Monarquia espanyola. -
Lluís I
-
Felip V (restaurat)
-
Ferran VI
-
Carles III
-
Carles IV
-
Tracta de Fontainebleau
En aquest tractat es donava permís a França per creuar el territori espanyol per envair Portugal. Però Napoleó tenia altres plans. Això va ser un detonant per la Guerra de la Independència Espanyola. -
José Bonaparte
-
Aixecament del 2 de maig
Grups de madrilenys es van començar a concentrar davant del Palau Reial perquè sabien que els francesos volien emportar-se a l'infant Francesc de Paula. Pensant que se l'estaven emportant es va desencadenar una violenta reacció popular que es va estendre per tot Madrid. -
Period: to
Guerra del Francés o Guerra de la Independència Espanyola
Lluita entre els que estaven a favor i els que estaven en contra de Josep Bonaparte com a governant. -
Abdicacions de Bayona
Napoleó Bonaparte va fer abdicar els drets al tro a Carles IV i a Ferran VII a favor seu i després els va entregar al seu germà Josep I. -
Motí d'Aranjuez
Aixecament popular a Aranjuez, Madrid. La gent va atacar on era el ministre Godoy. -
Ferran VII
-
Period: to
Guerres d'independència hispanoamèricanes
Conflictes armats per la independència de les colònies de l'imperi espanyol a Amèrica. -
Period: to
Les Corts de Cadis
-
Constitució de Cadis o la Pepa
Va entrar en vigència durant 1820 i 1823 -
Tractat de Valençay
L'emperador Napoleó oferia la pau i reconeixia a Ferran VII com a rei com a conseqüència de les derrotes patides durant la Guerra de la Independència -
Ferran VII (restaurat)
-
El pronunciament de Riego
El coronel Rafael Riego va realitzar un pronunciament militar. Va haver una gran insurrecció liberal que es va estendre per tot el país. Dona inici al Trienni Liberal. -
Period: to
Trienni liberal
-
Ferran VII és obligat a jurar la Constitució espanyola de 1812
-
Intervenció de la Santa Aliança: Cent Mil Fills de Sant Lluís
Van ser un contingent de l'exèrcit francés que va envair Espanya per restaurar l'absolutisme que volia imposar Ferran VII d'Espanya i per acabar amb el Trienni Libelar. -
Period: to
Dècada Ominosa o segona restauració de l'absolutisme.
-
Batalla de Trocadero
Fa ser un enfrontament bèl·lic que va posar fi al Trienni Liberal i va donar inici a la "Dècada Ominosa". Van participar els Cent Mil fills de Sant Lluis que van guanyar i van restaurar a Ferran VII com a monarca. -
Pragmàtica Sanció de 1830
Va ser aprovada per Ferran VII. Anulaba la Llei Sàlica, que no permetia que les dones governessin. Carles IV havia intenta anular-la abans permetent que governessin dones sempre que no tinguessin cap germà varó però no es va fer pública. -
Maria Cristina
Regent duran la minoria d'edat de la seva filla -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Els carlistes deien que hauria de governar el germà del rei i no la seva filla. -
Partit moderat, Partit Liberal Moderat o Partit Monàrquic Constitucional
Partit isabelí/dinàstic i liberal. -
Desamortització de Mendizábal
Posar en el mercat les terres improductives, començant amb les de l'església i acabant amb les de l'Estat. -
Constitució de 1837
Estava inspirada en la de Cadis tot i que hi havia menys llibertats individuals. Era progressista -
Partit Progressista
Tot i que el seu naixement formal va ser al 1838 va sorgir al 1835 durant la regència de Maria Cristina entre els liberals que defensaven les mesures del govern de Mendizábal. -
General Espartero
-
Pronunciament de 1841
Va ser patrocinat i promogut per Maria Cristina i el seu marit contra el general Espartero que governava en aquell aleshores. Al principi ella no volia patrocinar-ho però després de certs problemes relacionats amb la seva filla va asegurar la finançament de la revolta. -
Desamortització per part d'Espartero dels bens del clericat excepte uns quants.
La llei va ser derogada després de l'enfonsament del partit progressista. -
Isabel II
-
Period: to
Dècada Moderada
-
Constitució de 1845
Era conservadora. Moderada. L'Estat és Catòlic i no es contemplen altres opcions. -
Period: to
Segona Guerra Carlina
No va estrictament carlina, va ser una revolta catalana contra la dictadura moderada de Narváez. També hi van participar progressistes i republicans. -
Barcelona-Mataró
Inauguració del primer ferrocarril de la Península. La primera prova es va realitzar el 5 d'octubre. -
Unió Liberal
Fundació del partit polític per Leopold O'Donnell -
Vicalvarada
Va ser un pronunciament militar, en el qual es van enfrentar les tropes sublevadas de Leopold O'Donnell i les tropes governamentals, seguit per una insurrecció militar que va durar un mes. Finalitza la dècada moderada i dona pas al bienni progressista. -
Manifest de Manzanares
Redactat per Cánovas del Catillo i firmat pel general Leopold O'Donnell, va ser un document en el qual s'exigien reformes polítiques i unes Corts Constituents per una autentica "regeneració liberal". Dona lloc al Bienni Progressista. -
Nova desamortització amb major control que la de Mendizábal
Es va suspendre l'aplicació de la llei el 14 d'octubre del 1856, i es va reprendre novament el 2 d'octubre del 1858, amb O'Donnell, de president del Consell de Ministres i no van cessar les vendes fins a fi de segle i van continuar tot i els diferents canvis de govern. -
Llei General de Ferrocarrils
Llei promulgada per impulsar la construcció del ferrocarril a Espanya -
Constitució de 1856
Non nata. Tornava a estar inspirada en la Pepa. -
Sublevació de Villarejo de Salvanés
Va ser un intent de cop d'estat dirigit per Joan Prim i Prats. -
Sublevación del cuartel de Sant Gil
Va ser un motí contra la reina Isabel II que pretenia derrocar el govern. -
Pacte d'Ostende
Va ser l'origen de "La Gloriosa" -
Period: to
Període revolucionari
-
Period: to
El Sexenni Democràtic o Revolucionari
Etapa democràtica però inestable. Va haver una monarquia constitucional i una república. -
La Gloriosa
Sublevació militar amb militar amb elements civils que va suposar el destronament i l'exili de la reina Isabel II -
Peseta
Es canvien els escuts per aquesta moneda. -
Constitució espanyola de 1869
Fins la abdicació d'Amadeu de Saboia i la proclamació de la primera República. -
Amadeu I de Saboia
-
Period: to
Tercera Guerra Carlista
Els carlins es van aixecar contra la monarquia constitucional d'Amadeu I. -
Constitució de 1873
Non nata. Era republicana i més progressista. En aquesta l'Estat no tenia religió. -
Period: to
Primera República
-
Restauració dels Borbons
-
Partit Liberal-Conservador
Antonio Cánovas del Castillo uneix el Partit Moderat i la Unió Liberal. -
Pronunciament de Martinez Campos
Volia restaurar la monarquia i ho va aconseguir.