-
Espanya i França signen el tractat de Fontainebleau.
-
Batalles del Bruc i Bailèn i alliberament 1rs setges Saragossa i Girona.
-
Napoleó pretenia envair Portugal per garantir el bloqueig continental contra el Regne Unit, ja que hi estava en guerra, però les seves intencions eren ocupar Espanya.
- El motí d’Aranjuez: destrucció de Godoy, abdicació de Carles IV i entronització de Ferran VII.
- Estatut de Baiona: Napoleó reté els monarques espanyols a França i la corona passa al seu germà Josep I.
Guerra de guerrilles i intervenció britànica sota el comandament del duc de Wellington. -
Durant l’ocupació francesa, creació de juntes locals i Junta Central, que convoquen les Corts de Cadis. Tenien l'objectiu de substituir el model social i polític de l’Antic Règim per un liberal.
-
Arran de la invasió napoleònica, es formen juntes de govern a les principals capitals dels territoris d’Amèrica.
Algunes juntes no accepten l’autoritat de la metròpoli.
1811, Junta de Caracas, 1ra proclamació d’independència. 1816 Argentina.1818 Xile i Veneçuela.
1814, Espanya envia reforços però apareix Simón Bolívar.
1824, Batalla d’Ayacucho, comporta l'independència de Perú.
Cuba es manté per la presència militar espanyola i la por d’una revolta per la població esclava negra. -
Model liberat basat en la divisió de poders, va reconèixer els drets de la religió catòlica, l’estat adopta una monarquia limitada, dóna àmplies atribucions a les Corts i el rei s’encarrega del govern i l’administració del país. La sobirania resideix en la nació.
-
Josep I <<l’intrús>> i germà de Napoleó abandona Espanya, Ferran VII recupera la corona.
-
Retorn de Ferran VII (1814), que aboleix la Constitució i restaura l’absolutisme. Repressió política: els liberals més destacats són detinguts i empresonats. Apareixen diversos pronunciaments militars per obligar al rei a acceptar la Constitució. Només triomfa el de Riego al 1820.
-
El rei la jura per salvar la corona, però en realitat no hi està d'acord.
-
Govern liberal. Apareixen dues tendències dels liberals: exaltats i els doceañistas (més moderats). Crisi constant i divisió interna entre liberals. Reacció dels absolutistes amb una Guerrilla reialista i Regència d’Urgell a la Seu d’Urgell. Potències absolutistes europees agrupades a la Santa Aliança, envien tropes (Cent Mil Fills de Sant Lluís) per restaurar la monarquia absoluta. Ferran VII recupera el poder absolut (1823).
-
Es retorna a les polítiques absolutistes, repressió.
Apareix un corrent ultrareialista precarlí, a favor de Carles Maria Isidre, germà del rei.
Els sectors moderats, liberals i ultrareialistes accepten com a solució la filla de Ferran VII, Isabel II. -
Insurrecció armada ultrareialista al camp català. Repressió sagnant de Charles Espagnac.
-
- Regència Maria Cristina (1833-1840)
- Regència d’Espartero (1840-1843)
- La Primera Guerra carlina (1833-1839/40)
- Època de les bullangues (1835-1843)
-
Mor Ferran VII (1833), i com la seva filla Isabel és menor, Maria Cristina de Borbó (se mare), actúa com a regent.
Pacte de la reina regent amb els liberals: Estatut Reial
Revolta dels sergents de La Granja (1836), que obliga a la reina a acceptar la Constitució de 1812.
Decret de desamortització eclesiàstica de Mendizábal (1836).
Redacció de la Constitució de 1837, impulsada per progressistes però més moderada que la de 1812. -
Carles Maria Isidre exigeix ser el successor, bassant-se en la llei sàlica (ja derrogada), que impedia que les dones regnessin. Lema moviment carlí: defensa Déu, Pàtria i lleis tradicionals.
Forta implantació del carlisme en les províncies basques, Navarra, Catalunya i el Maestrat. -
FASES: 1 → 1833-35 fins la mort del general Zumalacárregui.
2 → 1837 fracàs de l’expedició dels carlins sobre Madrid.
3 → 1837-1839/40 divisió carlins: els apostòlics (màx importància religió i antiliberals) i els transaccionistes (partidaris de pactar amb els liberals). Al 1839 Conveni de Bergara, (transaccionistes pacten amb els liberals) posant fi al conflicte a la regió basconavarresa. Guerra continua un any més al Maestrat (1840) -
Revoltes de caràcter social i polític a Catalunya. Incendi de nombrosos convents.
Insurrecció a Barcelona contra Espartero. Ciutat bombardejada el 1842 i el 1847. -
Després de derrotar als carlins, el general Espartero és nomenat regent (1840).
Pèrdua del suport de les classes populars catalanes. Auge del republicanisme a Catalunya organitzat al voltant d’Abdó Terrades.
Coalició de progressistes i moderats el fan fora (1843). -
Isabel II és proclamada major d’edat als 13 anys: final període regències. El General Narváez esdevé l’home fort del govern en aquests anys.
Reconeixement internacional del regnat d’Isabel II. Concordat amb el vaticà. -
De caràcter liberal, centralitzadora i uniformitzadora. Sufragi censatari.
-
Insurrecció a Catalunya.
-
Pronunciament militar del general Leopoldo O’Donnel, moderat i recolzat per progressistes.
Espartero torna a presidir un govern.
Constitució no promulgada de 1856 per culpa de que O’Donnel tanca el parlament.
Desamortització de Pascual Madoz per sanejar la Hisenda pública.
Llei general de ferrocarrils (1855) possibilita la construcció de la xarxa espanyola.
A Catalunya augment confrontacions d’obrers industrials amb empresaris. -
Pronunciament militar (1856) del general Leopoldo O’Donnel, restaura el règim moderat.
Es restableix la Constitució de 1845.
Alternança al govern de dos partits: la Unió Liberal i el Partit Moderat.
A partir del 1864, crisi econòmica, social i política. -
I d'altres campanyes colonials amb gran suport social. General Prim va quedar com un heroi.