-
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
Va ser un tractat entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi francès pel qual s'aprovava la invasió militar conjunta de Portugal, ja que s'havia aliat amb Anglaterra. -
Motí d'Aranjuez
Aixecament popular motivat per les intrigues d'un grup d'aristòcrates leals a Fernando VII en contra del poder del vàlid del Rei Manuel Godoy i per el descontent de les classes popular per les conseqüències de la batalla de Trafalgar i la possible ocupació dels francessos. Provoca la fugida a França de Carles IV amb la seva famila i Godoy. El Rei abdica en el seu fill Fernando VII. -
Ocupació de Madrid
Les tropes francesses de Mariscal Murat ocupen la ciutat de Madrid. -
Fernando VII és empresonat
Fernando VII, traï per Napoleó, acut a Bayona i és empressonat. -
Inici de la Guerra d'Independència Espanyola
El poble de Madrid s'aixeca en armes contra els francessos donant lloc a l'inici de la Guerra d'Independència Espanyola. -
Primera Constitució Espanyola
Napoleó convoca en Bayona a un conjunt de notables espanyols i es proclama la primera Constitució Espanyola. -
Bonaparte és proclamat Rei d'Espanya
Napoleó proclama al seu germà Bonaparte com a Rei d'Espanya. Jura la Constitució de Bayona i és proclamat Rei en Madrid. -
"La Pepa"
Es proclama a Cadiz la Constitució Espanyola de 1812, també anomenada "la Pepa" per el dia de Sant Josep. S'estableix el sufragi universal, la sobirania nacional, la separació de poders i la monarquia constitucional. -
Derrota d'Arapiles
El Duc de Wellington derrota als francesos en Arapiles, al front d'un exèrcit angloespanyol. Això obliga a les tropes invasores a retirar-se d'Andalucia. -
Desaparició de la Inquisició
Desapareix el Tribunal de la Inquisició a Espanya. -
Tractat de Valençay
Napoleó reconeix com a Rei d'Espanya a Fernando VII. Per aquest tractat es recuperen tots els territoris i propietats de la corona, tant en la península com a ultramar. A cambi es desallotjaran les tropes agleses d'Espanya i es perdonarà als partidaris de Bonaparte, els afrancessats. -
Retorn de Fernando VII
Fernando VII retorna a Espanya. -
Manifest dels Perses
Fernando VII promulga un decret en el que es restableix la monarquia absoluta i es declara nula la Constitució de Cadiz que es nega a jurar. -
Alçament dels Caps de Sant Joan de les tropes de Rafael de Riego
Tropes que patien a América per combatre la insurrecció de les colònies van proclamar la tornada de la Constitució de 1812 i van demanar al Rei que la signès. Més tard es va proclamar la Constitució a La Coruña, el Ferrol i Vigo. -
Trieni lliberal fins 1823
Després de la ocupació del Palau Reial de Madrid, es consegueix que Fernando VII signi un Manifest de la Nació desprès del suport de les Juntes Revolucionaries a Del Riego, en el que diu: "Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional". -
Aixecament de la Guardia Reial a Madrid
Frustrat aixecament de la Guardia Reial a Madrid a favor del Rei. -
La Santa Aliança surt en defensa de Fernando VII
La Santa Aliança composta per Prússia, Àustria, Rússia i França decideix acudir en defensa del Rei espanyol Fernando VII. S'envia a Espanya una tropa de 95.000 soldats francessos manats per Lluis Antoni de Borbó, Duc d'Angulema. S'acabaaixí el Trieni lliberal i s'inicia l'anomenada Dècada Ominosa, en la que es restaura l'absolutisme. -
Dècada Ominosa del segon regnat de Fernando VII
Fins el 1833. -
Alliberació de Fernando VII
Fernando VII és lliberat a Càdiz per els lliberals situats per l'exèrcit francès i son abolides totes les lleis del Trieni lliberal. -
Batalla d'Ayacucho
Independència definitiva dels territoris d'Amèrica del Sud de la corona. -
Llei Pragmàtica
S'aprova la Llei Pragmàtica que permet la successió al tro espanyol a les dones. -
Mort de Fernando VII
La seva descendència són la seva filla Isabel (futura Reina Isabel II) que llavors tenia 3 anys i Lluisa Fernanda. El seu germà petit, l'Infant Carles Maria Isidre de Borbó, reclamarà per si la corona espanyola. La mare de Fernando VII hereda el tro en nom de la seva filla Isabel com a Regent d'Espanya. Les seves primeres mesures van ser una amnistia per tots els detinguts per les seves idees polítiques, entre ells els afrancessats i la reobertura de les universitats. -
Primera Guerra Carlista
El general Sants Lladró de Cegama proclama en Trici a l'Infant Carles de Borbó com Carles V, Rei d'Espanya. Carles de Borbó, germà de Fernando VII no accepta la pragmàtica sanció que abolia la llei sàlica que impedia regnar a les dones, en 1830. El camp i les petites ciutats del País Vasc i Navarra avan recolçar majoritariament al pretendent Carles degut al seu tradicionalisme, gràcies al suport que va donar-li el baix cler local. En Aragó i Catalunya es va veure com una... -
Aprovació de la Desamortització de Mendizábal
S'aprova la Desamortització de Mendizábal, Ministre de la Regencia, per la que una importantissima part de les propietats de la Esglèsia les son confiscades per afrontar grans deudes econòmiques que tenia el paÏs. Desprès van ser subastades i adquirides per l'oligarquia terratenent. -
Motí de la Granja de San Ildefons
Es produeixen diverses sublevacions a Espanya contra la Regent Maria Cristina en la que es demana que es reinstauri la Constitució de 1812. Maria Cristina acaba accedint a les peticions de diversos dels seus generals. -
Aprovació de la Constitució Espanyola de 1837
Desprès de que la Regent es veies obligada desprès del Motí de Sant Ildefons, s'aprova aquesta Constitució. Millora la de Càdiz de 1812. Significa canvis en el sistema electoral i una monarquia amb dos càmeres. -
Abrassada de Vergara
Entre el general Espartero i el general Maroto, representant dels carlistes. Fi de la guerra. Espartero, abans duc de la Victoria, ara títol de Princep de Vergara. -
Conquesta de Morella per el General Espartero
Finalitza així la Primera Guerra Carlista. -
Regència del General Espartero
La revolució progressista obliga a l'abdicació de la Regent Maria Cristina i comença la Regència del General Espartero. El gobern espanyol és ocupat per primera vegada per un militar. -
Les Corts concedeixen la Regència al General Espartero.
-
Fracàs de la Revolució contra el general Espartero
Fracas de la Revolució dels generals O´Donell i Narváez, recolçats des de París per la Maria Cristina de Borbó, contra el general Espartero. -
Aixecament a Barcelona
Espartero mana el bombardeig de la ciutat -
Dimissió del General Espartero
El pronunciament dels generals moderats Serrano i Narváez obliga a la dimisió del General Espartero i la dissolució de les Corts. -
El general Narváez es nombrat President del Consell de Ministres
-
Nova constitució moderada
-
Segona guerra Carlista
Comença la Segona Guerra Carlista. Pretendent al tro Carles V. Batalles a Catalunya. Líders el sacerdot Benet Tristany i el general Ramó Cabrera. -
Fi de la Segona Guerra Carlista
Desprès de la detenció del pretendent Carles V i l'expulsió de diversos charlistes a França, finalitza la Segona Guerra Carlista. -
Inici del Bieni Progressista
S'inicia el Bieni Progressista desprès de l'aixecament militar del General Leopoldo O´Donell a Vicàlvaro i de Serrano a Manzanares, que el torna el poder al partit progressista desprès de portar diversos anys al govern del païs a mans del partit conservador. -
Manifest de Manzanares
Civils i militars van sortir al carrer a Madrid, València, Saragossa i altres ciutats en una successión d'actes violents, posant en perill la vida de la mare de la Reina, Maria Cristina, que va tenir que buscar refugi. Davant aquesta situació el General O’Donnell i les seves tropes es van retirar al sur, on van connectar amb el General progressista Serrano i junts van llançar el Manifest de Manzanares al país per movilitzar a la població civil. -
El general Prim entra a Madrid i es forma un govern provissional
-
Regnat d'Amadeo I de Saboya
Fill del rei d'Itàlia Víctor Manuel, escollit per les Corts. -
Assassinat del general Prim
Assassinat a Madrid del general Prim, 3 dies desprès d'haver acordat concedir la corona a Amadeo de Saboya. -
Tercera Guerra Carlista
S'inicia a Espanya fins el 1876 entre els partidaris de Carles, Duc de Madrid, pretendent carlista amb el nom de Carles VII, i els governs d'Amadeo I, de la Primera República i d'Alfonso XII. Aquesta guerra es va desenvolupar sobre tot en les Províncies Vasques i Navarra. La restauració dels Fuers per el pretendent, abolits per els decrets de la Nova Planta per Felip V va influir en la força d'aixecament a Catalunya i menys a València i Aragó. -
Conveni d'Amorebieta
Cese parcial de la guerra charlista desprès de l'acord entre Amadeo I, Francesc Serrano i les tropes carlistes a Vizcaya. -
Proclamació en les Corts de la Primera República Espanyola
El primer president escollit és Estanislao Figueres, republicà federalista. És President del Gobern i de la República. -
Intent de cop d'estat del radical Cristino Marcos
Es forma un segon govern republià. Es signa el cese del servei militar obligatori. -
Dimissió de Pi i Margall que es nega a reprimir la rebelió dels cantons
Nicolás Salmerón tercer President. Va promoure l'abolició de la pena de mort i la independència del poder judicial davant el polític. Succeeix a Emilio Castelar fins el pronunciament de Pavía. -
Dimissió de Salmeró
Es nega a signar diverses sentències de mort contra sublevats cantonalistes. És sustituit per Emilio Castelar. -
Fi de la Primera República Espanyola
Castelar perd una moció de confiança, al votar en contra d'ellels federalistes. El General Pavía es subleva amb l'exèrcit i així s'acaba la Primera República Espanyola. Pavía convoca a tots els partits polítics -excepte cantonalistes i carlistes- per formar un govern de concentració nacional, que donarà el poder al general Francesc Serrano i Domínguez el qual passa a ser el nou President del Govern i de l'Estat. -
Manifest de Sandhurst
Redactat per Cànoves del Castell. Alfons XII, exiliat a Anglaterra promet la restauració d'una monarquia constitucional. -
Inici de la Restauració Borbònica
El pronuncament del General Martínez Campos a Sagunto posa fi a la Primera República Espanyola i així s'inicia la Restauració Borbònica a la persona del Rei Alfonso XII, que fins llavors vivia en l'exili amb la seva mare, la Reina Isabel II. -
Proclamació de Maria Cristina de Habsburg-Lorena com a Reina d'Espanya
Desprès de la mort del Rei Alfons XII, és proclamada Reina Regent d'Espanya la seva dona Maria Cristina de Habsburg-Lorena, mare del futur Alfons XIII.