-
-
-
-
-
-
-
Els millors artistas són cridats a treballar a les principals corts i això fa que l'interest per la música vocal profana augmenti. A més, apareix el Madrigal, una forma lliure polifónica amb un text per descriure o representar. Cal destacar els autors; P. Verdelot, A. Willaert, C. da Rore i C. Gesualdo (Itàlia) i Dowland, Morley, Byrd i Gibbons (Anglaterra).
-
-
-
MÚSICA VOCAL RELIGIOSA (S. XVI)
Tot i el creixement de la música profana, les millors composicions renaixentistes van ser escrites per l'Esglèsia. Podem trobar; el Coral, l'Anthem i la missa, la qual es divideix en dues etapes (abans i després del Concili de Trento, on també hi trobem el Motet, però aquesta vegada tan sols de gènere religiós). Exemple: Credo de la missa L'homme armé de J. de Prés. -
CONCILI DE TRENTO (S. XVI)
D'aquest Concili va sortir la Contrareforma, fet que va obligar als compositors a perfeccionar al màxim les tècniques polifòniques exitents. Cal destacar als compositors; Josquin des Prés, G.P. de Palestrina, C. Morales i T.L de Victoria, entre d'altres. -
BARROC PRIMERENC
Caracteritzat per obres de poca extensió. La música està al servei de la paraula. Es comencen a establir diferències entre la música vocal i la instrumental. -
BARROC MITJÀ
Destaca pel predomini de l'òpera i la cantata. -
-
-
-
-
-
-
2N NACIONALISME
Més que la inspiració directa en la música popular, se cerca la seva essència. Escola hongaresa i espanyola