Història de la informàtica

  • Jan 1, 1200

    PRIMERES CALCULADORES

    Primeres calculadores
    Àbac Els primers indicis de càlcul numèric van ser introduïts el 3000 aC pels babilonis, que van habitar en l'Antiga Mesopotàmia. Aquests empraven unes petites boles fetes de llavors o petites pedres que utilitzaven per fer els seus comptes agrupant-les en carrils de canya. Més tard, els xinesos van desenvolupar l'àbac, amb el qual realitzaven càlculs ràpids i complexos. Aquest instrument tenia un marc de fusta i cables horitzontals amb boles foradades que corrien d'esquer
  • TARGETES PRERFORADES

    Al 1801 el francès Joseph Marie Jacquard, va utilitzar un mecanisme de targetes perforades per controlar el dibuix format pels fils de les teles confeccionades per una màquina de teixir. Aquestes plantilles o motlles metàl·lics perforats permetien programar les puntes del teixit, aconseguint obtenir una diversitat de trames i figures.
  • COMPUTADORS ANALÒGICS AVANÇATS

    Abans de la Segona Guerra Mundial, els ordinadors analògics elèctrics i mecànics eren considerats l'"estat de l'art", i molts pensaven que era el futur de la computació. Els ordinadors analògics prenen l'avantatge de les grans similituds entre les matemàtiques de fenòmens a baixa-escala -la posició i el moviment de les rodes, o el voltatge i el corrent dels components electrònics- i les matemàtiques d'altres fenòmens a més gran escala, com ara les trajectòries balístiques, la inèrcia, la ressonà
  • PRIMERS COMPUTADORS DIGITALS

    L'era de la computació moderna va començar amb un intens període de desenvolupament abans i durant la Segona Guerra Mundial, amb l'ús d'elements electronics com a substits dels seus equivalents mecànics, i amb els càlculs digitals substituint als càlculs analògics. Màquines com la Z3, l'Atanasoff-Berry Computer, els ordinadors Colossus, i l'ENIAC foren construides a mà usant circuits que contenien relés i vàlvules (vàlvules de buit) i sovint usavent targetes perforades o paper perforat com a ent
  • ORDINADOR Z3

    L'ordinador Z3, creat per Konrad Zuse, va ser la primera màquina programable i completament automàtica de característiques usades per definir un ordinador. Estava construït amb 2200 relés, tenia una freqüència de refresc d'aproximadament 5 Hz, i una longitud de resposta de 22 bits. Els càlculs eren realitzats amb aritmètica en coma flotant purament binaria. La màquina va ser completada el 1941 (el 12 de maig d'aquell mateix any va ser presentada a una audiència de científics a Berlín). El Z3 ori
  • ENIAC

    Al 1941, Mauchly es va matricular en uns cursos a l'Escola Moore d'Enginyeria Elèctrica de la Universitat de Pennsilvània, on va conèixer a John Presper Eckert, un instructor de laboratori. L'escola Moore treballava llavors en un projecte conjunt amb l'exèrcit per realitzar unes taules de tir per a armes balístiques. La quantitat de càlculs necessaris era immensa, tant que es demorava uns trenta dies a completar una taula mitjançant l'ús d'una màquina de càlcul analògica. Tot i així, això era un
  • MARK1

    Entre 1939 i 1944, Howard Aiken de la Universitat d'Harvard, en col·laboració amb IBM, va desenvolupar el Mark 1, conegut com a Calculador Automàtic de Seqüència Controlada. Va ser un computador electromecànic de 15 metres de llarg i 2,40 d'alt, i pesava 5 tones. Tenia 700.000 elements mòbils i d'alguns centenars de kilòmetres de cables. Podia realitzar les quatre operacions bàsiques i treballar amb informació emmagatzemada en forma de taules. Operava amb nombres de fins a 23 dígits i podia mult
  • MÀQUINES DE PRIMERA GENERACIÓ

    En 1946 John Von Neumann proposa una versió modificada de l'ENIAC; Von Neumann s'incorpora a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC, l'any 1952. Aquesta màquina presentava dues importants diferències respecte a l'ENIAC: En primer lloc empra aritmètica binària, la qual cosa simplifica enormement els circuits electrònics de càlcul. En segon lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat. L'ENIAC es programava endollant centenars de clavilles i activant un pe
  • SEGONA GENERACIÓ

    A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de buit. Això dóna lloc a la "segona generació" de computadors. En un principi es creia es produirien i s'usarien molts pocs computadors. Això era en part per la seva mida, el cost, i els coneixements necessaris per operar-lo o interpretar-ne els resultats. Els transistors van reduir enormement la mida dels ordinadors, el cost inicial, i el cost d'operació. El transistor de junció bipolar fou inventat el 1947.
  • LA TERCERA GENERACIÓ

    Tot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser fins al 1964 que es van construir ordinadors amb aquests components. Varen ser els primers ordinadors en disposar de sistema operatiu que controlava l'execució dels diferents programes a executar.
  • L'ALTAIR 8080

    El desenvolupament del microprocessador en un sol xip va ser un enorme catalitzador en la popularització de veritables computadors personals barats i fàcils d'usar. El Altair 8800, introduït en un article de la revista Popular Electronics en l'edició de gener de 1975, va fixar en aquest llavors un nou punt de baix preu per un ordinador, portant la possessió de l'ordinador a un mercat certament selecte en els dècada del 1970. Això va ser seguit per l'ordinador IMSAI 8080 (un clon del Altair 8800)
  • CUARTA GENERACIÓ:ELS PC

    a base de la quarta generació fou la invenció per part de Marcian Hoff del microprocessador. A diferència de les minicomputadores de tercera generació, que eren essencialment una versió reduïda d'ordinadors mainframe, els orígens de la quarta generació són fonamentalment diferents. Els ordinadors basats en microprocessadors originàriament eren molt limitats pel que fa a la capacitat computacional i velocitat, i no eren per tant cap intent de fer una versió de mida petita d'un minicomputador, si
  • EL MICROPROCESSADOR

    Els avantpassats (miniordinadors) del modern ordinador personal usaven tecnologia de circuits integrats, que van reduir la mida i el cost, comparat als transistors discrets. El procés va ser realitzat per circuits amb una gran quantitat de components disposats en múltiples targetes grans de circuits impresos. Els miniordinadors eren conseqüentment físicament grans i costosos en produir comparat amb posteriors sistemes de microprocessadors
  • MICRAL N

    A França, la companyia Réalisations et Etudes Electronique (R2E) formada per dos enginyers anteriors de la companyia de Intertechnique, André Truong Trong Thi i François Gernelle, va introduir al febrer de 1973 un microcomputador, el MICRAL N basat en el Intel 8008. Originalment, l'ordinador havia estat dissenyat per Gernelle, Lacombe, Beckmann i Benchitrite per al Institut National de la Recherche Agronomique per automatitzar mesuraments higromètriques
  • EL MICROCOMPUTADOR EMERGEIX

    adveniment del microprocessador i de la memòria d'estat sòlid va fer la computació casolana assequible. Els primers sistemes de computadors per l'aficionadocomo, el Altair 8800 i el Apple I, introduïts al voltant de 1975 van marcar el llançament dels xips de processador de 8 bits de baix cost, que tenien suficient poder de computació per ser d'interès per a usuaris aficionats i experimentals. Per 1977, sistemes preensamblados com el Apple II, Commodore PET, i el TRS-80 (més endavant denominats c
  • INTENT FALLIT DE LA CINQUENA GENERACIÓ

    any 1982, el Ministeri d'Indústria Japonès va intentar revolucionar el món dels ordinadors llençant un projecte per a desenvolupar ordinadors de cinquena generació en un termini de 10 anys. Havien de ser ordinadors capaços d'utilitzar intel·ligència (sistemes experts) per tal de resoldre els problemes. Tot indueix a pensar que els resultats d'aquest projecte no es van correspondre ni de bon tros amb les expectatives que es van generar.
  • EL FUTUR

    Encara no s'ha trobat cap substitut comercial per als xips de silici. Entre altres, es parla dels ordinadors basats en ADN (on molècules d'ADN interaccionarien realitzant càlculs en paral·lel), dels ordinadors quàntics (Que no estarien basats només en el 0 o el 1, sinó també en un conjunt d'estats intermedis típics de la física quàntica).
    Una tendència constant en el desenvolupament dels ordinadors és la microminiaturització, iniciativa que tendeix a comprimir més elements de circuits