-
Regnats de Napoleó Bonaparte a França i Carles IV a Espanya
-
Tractat de Fontainebleau
Pacte signat entre Espanya i França, on es permetia el pas de 28.000 tropes franceses napoleóniques pel territori Espanyol amb la finalitat de conquerir Portugal i repartir-se el territori entre 3, Espanya, França i un principat per a Godoy. Aquest tractat donaria pas més endavant a la Guerra del Francès. -
Period: to
Guerra del Francès
-
Motí d'Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ser un cop d'estat cap a Godoy dirigit per la seva oposició, que eren la noblesa partidaria de Ferran VII. Aquest va ser iniciat a la nit del 17 fins el 18 de Març de 1808. Va ser provocat per la por que tenia el poble a l'exèrcit frànces, que va estar dirigida per Murat cap a Madrid. El Motí d'Aranjuez va acabar amb la destitució i empresonament de Godoy i l'abdicació de Carles IV per al seu fill Ferran VII el 19 de Març. -
Setge de Girona
-
Creació de les Corts de Cadis
-
Independència de la República Argentina i Xile
-
Creació de la Constitució 1812 (la Pepa)
Va ser aprovada a 1812 per les Corts Generals espanyoles. Va ser la primera Constitució promulgada a Espanya i durant el seu temps, una de les més liberals. Amb la tornada de Ferran VII, 2 anys després, la va anul·lar, però a 1820 es va tornar a aplicar i Ferran VII va haver de jurar-la, sent vàlida durant el Trienni Liberal. Amb la fi del Trienni Liberal, Ferran VII l'anul·la un altre cop.
Més Informació -
Tractat de pau del Valençay
-
Ferran VII torna al tron acceptant la Constitució de 1812
-
Period: to
Restabliment de l'absolutisme
-
Ferran VII anul·la la constitució seguint el "Manifiesto de los Persas"
-
Congrés de Viena
-
Caiguda de Napoleó
-
Formació de la Santa Aliança per part de Rússia, Prússia, Àustria i França Borbònica
Al 1815, Napoleó es derrotat per les màximes potències absolutistes europees, aquestes potències es reuniran a Viena el 9 de juny de 1915 on voldran imposar la Restauració, moviment en el qual volien tornar a l'absolutisme que hi havia en gran part d'Europa abans.
Com a conseqüencia d'aquest pacte, el 26 de septembre de 1815 a París (França), es va formar la Santa Aliança,un pacte entre Rússia, Prússia i Àustria, on l'objectiu era intervenir als païssos on el liberalisme triomfesi. -
Pronunciament de Riego
-
Period: to
Trienni Liberal
-
Independència de Mèxic
-
Congrés de Verona
-
França envía a Espanya els 100.000 fills de Sant Lluís i caiguda de Cadis
-
Period: to
Dècada Ominosa
-
Independència de Perú
-
Federació de Realistes Purs proposen a Carles Maria Isidre
-
Insurrecció dels Malcontents
-
Ferran VII es casa amb la seva neboda Maria Cristina de Borbó-Dos Sicílies
-
Publicació de la Pragmàtica Sanció
-
Maria Cristina de Borbó - 2 Sicílies es decanta pels liberals
-
Mor Ferran VII
-
Period: to
I Guerra Carlina
-
Period: to
Establiment de l'estat Liberal
-
Constitució 1837
-
Conveni de Bergara
El Conveni de Bergara va ser un pacte signat entre Espartero (liberal) i Maroto (carlí). Va suposar el reconeixement dels graus militars carlins, un cert respecte als furs i la fi de la I Guerra Carlina. A més, Isabel II va se reconeguda com a reina i es va prometre una amnistia. Tot i això, a Catalunya i al Maestrat, els carlins catalans i Carles V no accepten la pau i segueixen lluitant fins que són derrotats al Juliol de 1840. -
Period: to
Regència de Espartero
-
Revolta de Jamància
-
Period: to
Dècada Moderada
-
Constitució de 1845
-
Period: to
II Guerra Carlina (Guerra dels Matiners)
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del segle XIX, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846 i el 1849 -
Llei de desamortització civil
Amb el general O'Donnell al capdavant del pronunciament de Vicálvaro i la publicació del manifest de Manzanares. La reina es va veure obligada a anomenar primer ministre a Espartero. Amb aquest nou sistema econòmic capitalista es van crear noves lleis, com ara la llei de desamortització civil, amb l'objectiu de subhastar les terres de propietats municipals i comunals, aquests diners s'inverteixen en una modernització econòmica del país i a més construir una xarxa ferroviària. -
Selfactines
Durant la revolució industrial de Catalunya es van introduir unes màquines anomenades selfactines, aquestes eren unes màquines automàtiques de filar, es van crear per estalviar mà d'obra, que va causar molts aturs, i per la mecanització de filatura. Tot seguit, es va produir una vaga de les selfactines a Barcelona, una reacció violenta on els obrers van cremar les fàbriques.
Més informació -
Period: to
Bienni Progressista
-
Llei dels Ferrocarrils
Les primeres lleis a sobre del ferrocarril va començar al 1844 i al 1855 es va donar el primer Pla General per reestablir una xarxa radial que tingui com a centre Madrid, però la primera iniciativa la van tenir els progressites amb la Llei General de Camins de Ferro de 1855. Aquesta Llei General del Ferrocarrils va permitir fer un construcció de més de 5.840 km, però va haver regions sense ferrocarrils i això va perjudicar a l'àmbit econòmic.
Més informació -
Pascual Madoz
(1806-1870). Polític espanyol, vinculat al partit progressita. Va ser ministre d’Hicenda durant el bienni progressista, presidint el consell de ministres i la Junta Provisional revolucionària tras la caiguda d’Isabell II. És recordat per la desamortització de 1855, a la qui la va donar nom, i per les seves posicions d’Ultramar i el diccionari geográfic-estadístico-històric d’Espanya. -
Period: to
2º Època Moderada
-
Unió Liberal
Partit polític fundat per Leopoldo O'Donnell al 1858, tenia com a ideologia el liberalisme moderat i centralitzat. Aquest partit va integrar als progressistes més conservadors i als moderats puritans. Van ser escollits pel poble al 1858 fins al 1868 durant l'etapa de la descomposició del règim, l'última etapa del regnat d'Isabel II. -
Conflictes Colonials
-
Pacte d'Ostende
-
Revolució Gloriosa
