Història d'Espanya, política S.XIX

  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar
    El migdia del 21 d'octubre de 1805, les aigües pròximes al cap de Trafalgar (sud de Espanya) van ser escenari de la major batalla naval lliurada durant les guerres napoleòniques.
    El combat dur menys de 6 hores, els navilis anglesos dirigits per Nelson no va tenir problemes a derrotar els vaixells enemics ja que a pesa que l'equip francoespanyol comptava amb un nombre major de vaixells dels britànics eren clarament més avançats.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Tractat entre França i Espanya on aquesta última permet el pas de les tropes franceses pel territori espanyol per arribar a Portugal.
  • Period: to

    Guerra del francès

    La guerra de la Independència espanyola va ser un conflicte bèl·lic Desenvolupat entre 1808 i 1814 Dins el context de les guerres napoleòniques, que enfronta les potències Aliades d'Espanya, Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès, la pretensió era la d'instal·lar al tron espanyol al germà de Napoleó, Josep Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona
  • El Motí d'Aranjuez, Aixecament popular

    El Motí d'Aranjuez, Aixecament popular
    La presència de les tropes franceses a Espanya, a raó del tractat de Fontainebleau havien crescut considerablement. Godoy preveu una invasió napoleònica y envia a la familia reial a Aranjuez, al
    córrer el rumor del viatge real els ciutadans s'agrupen al Palau Reial de la ciutat. A Madrid, una altra massa de gent ataca el palau de Godoy.
    El dia 23, Murat entra a Madrid, en nom de Bonaparte, el qual invalida l'abdicació del rei Carles IV.
  • 2 maig 1808

    2 maig 1808
    A causa que els frnceses intentessin portar-se a la família reial, el poble madrileny decideix lluitar contra els militars napoleònics armant-se de tot el que podien tindre a mà.
  • Batalla de Bailén

    Batalla de Bailén
    Després de l'Aixecament del 2 de Maig, Napoleó ordena que controlessin Andalusia. Quan el general Dupont es dirigia a Cadis per auxiliar la esquadra naval de Rossilly bloquejada pels espanyols, es va enfrontar a l'incipient exèrcit espanyol. Les Divisions de l'exèrcit espanyol van entaular la batalla, i després de l'atac dels francesos fins a 5 vegades de forma infructuosa, Dupont finalment es va rendir.
  • Les Corts de Cádiz

    Les Corts de Cádiz
    Devant el desinteres dels hereus de la corona, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants
    de les provincials de tot el país.
    El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal...
    La Constitució de 1812 /de Cádiz es converteix en el primer
    intent de formar una monarquia constitucional a Espanya.
    Es va aprovar el 19 de
    març de 1812. Popularment va ser
    coneguda com la Pepa.
  • Period: to

    La Restauració del absolutisme

    Ferran VII va tornar a Espanya el 22 de març de 1814, rebut per aclamacions populars. El 12 d'abril un grup de diputats a Corts absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses en què li reclamaven la volta a l'absolutisme.
    Finalment, Ferran VII va acabar per decidir-se i el 4 de maig de 1814 emet a València un decret pel qual dissolia les Corts, abolia la Constitució de 1812 i tota la tasca legislativa de les Corts de Cadis i restablia l'absolutisme.
  • Period: to

    Trienni liberal

    Trienni Liberal va ésser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l’1 de gener de (1820) a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l’encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents en les colònies d’Amèrica.
  • Period: to

    Dècada Ominosa

    Cop d’Estat militar que al s.XIX intentava
    provocar un canvi d’orientació política del govern.
    A Espanya deurant el s.XIX, les
    constants guerres van donar un fort
    protagonisme polític als militars. Ells
    presidien els governs, esdevenien
    ministres. Els polítics destacats durant
    el segle XIX tots eren militars.
  • El conflicte dinàstic de 1833

    Ferran VII mor en 1833.
    En no haver-hi una descendència clara el poble es divideix en Isabelistas recolzant una monarquia liberal i els carlins defensant un règim absolutista.
  • Period: to

    Primera Guerra Carlina

    Coincidint amb la notícia de la mort del rei, es van aixecar partides armades que van proclamar a Carles sobirà. Però en la major part de l'estat, excepte Euskal-Herria i parts d'Aragó, València i Catalunya, es van imposar els seguidors d'Isabel II, que controlaven l'exèrcit.A Catalunya comença l'aixecament carlista però va ser apaivagat. Al 1835 els carlins es van reorganitzar i aconseguir el control d'una àmplia franja del territori nord i sud català. La Guerra Carlista va ser molt violenta.
  • Period: to

    Regència d’Espartero

    Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cristina cedeix la Regència al General vencedor de la causa isabelina, Baldomero Espartero El seu estil de govern era autoritari i dictatorial.
  • Period: to

    El règim moderantista

    És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868
    arran de la Revolució “La Gloriosa”. La gran Burgesia va aumentar equisitivamnet, en canvi les classes populars no van
    millorar el seu nivell de vida.
    A nivell polític es consolida el poder dels liberals moderats, que
    limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això va
    distanciant els liberals entre ells.
  • Period: to

    El Bienni progressista

    El general O’Donnell, recolzada pels
    progressistes, s’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista
    durant el regnat d’Isabel II.
    El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país.
    Llei general del ferrocarril (1855)
    Desamortització de Madoz (1855)
    Projecte de Constitució democràtica.
    Fora l'agrat de la reina.
  • Period: to

    El sexenni revolucionari

    Podem dividir-ho en varies etapes:
    Govern provisional i corts constituents (1868 – 1869)
    Regnat d’Amadeu I (1870 – 1873)
    I República (1873 -1874)
    República autoritària (1874)
  • Eleccions a Corts constituents

    Eleccions a Corts constituents
    Sufragi universal dels homes majors de 25 anys.
    Eclosió dels partits polítics com a nova forma de representació
    política.
  • Constitució de 1869

    Constitució de 1869
    El nou monarca, Amadeu I, de coneguda tendència
    liberal democràtica, va ser elegit per les Cortes el
    desembre de 1870.
  • Period: to

    El curt regnat d’Amadeu I

    Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser la seva mà dreta en el govern,
    va ser assassinat.
    Amadeu es va trobar
    unes Corts molt dividides que
    frenaven les iniciatives
    legislatives dels seus governs.
    Després de sis governs fracassats i tres eleccions a Corts que no donaven cap majoria estable, aclaparat pels problemes del país i la manca de suport, Amadeu I va abdicar el febrer de 1873.
  • Period: to

    La I República

    La Restauració borbònica es va caracteritzar per una estabilitat institucional, la construcció d'un model liberal de l'Estat sorgits a la calor de la revolució industrial, fins a la seva progressiva decadència amb la dictadura de Primo de Rivera el 1923. Es va basar en els quatre pilars de Cánovas, Rei ,Corts,Constitució i torn (alternança pacífica entre dos partits). Aquest últim va facilitar el bipartidisme amb dos grans partits, el Partit Conservador de Cánovas i el Partit Liberal de Sagasta.
  • La “Gloriosa”

    La “Gloriosa”
    Revolució de setembre de 1968, es genera a causa de l'aparició del moviment obrer, les primeres grans crisis ...
    es busca el sufragui universl i lliure, convocatòria d'eleccions, Drets civils democràtics i llibertat de culte lliure comerç i proporcionalitat dels impostos.