-
Prèviament ja establerta una població heterogènia de grecs, íbers, celtes i produïda ja la segona conquesta dels cartaginesos es dona el "Sitio de Sagunto" on lluiten cartaginesos (de líder Aníbal) y saguntins (aliats romans). Guanyen Cartaginesos i s'utilitza de justificació de la Segona Guerra Púnica. -
-
Cornelio Escipión dirigeix els romans a la victòria en la Batalla de l'Ebre (217ac). Se segueix guanyant territori fins que es divideix hispània en Ulterior i Citerior -
-
Assasinat del caudill Viriato (139 ac)que acabaria portant a la pèrdua de la ciutat y suicidi col·lectiu el (133 ac)
-
Derrota dels celtíbers després de 20 anys de resistència contra els romans, punt estratègic -
Cèsar guanya el poder absolut de tot l'imperi romà després de guanyar Pompeu Magne
-
Es divideix Hispania novament : Tarraconense, Bètica i Lusitana -
Capital de Lusitania. Colonia romana entorn el Guadiana on es va edificar i afegir locals públics i gestió aigua, fems etc. -
-
-
-
-
Es construeix i declara oficialment Barcino que es reconstruirà un segle més tard -
Es comença a predicar el cristianisme; "carta a los romanos" es una epístola de l'apòstol Pablo que viatja a hispània. -
-
-
-
Van interrompre l'autoritat total de la península per part dels romans
-
-
Els visigots creuen els Pirineus per a la invasió de la península, també entraran sueus i vàndals alans aprofitant debilitat dels romans -
-
Conjunt de lluites i batalles que van fer guanyar la totalitat del territori hispà als alans i vàndals
-
A càrrec del rei Visigot Leovigildo -
Recadero es converteix al catolicisme que instaurarà com a religió del territori en 2 anys. Imposa en el concili de Toledo -
A la batalla de Guadalete perd el rei visigot Rodrigo per Tarik -
-
-
-
-
Construida per Abderramán I
-
Frustració de l'intent de Carlemagne de recuperar la península
-
Depenents de l'imperi Carolingi. Es va fer setge a Barcelona de 7 mesos fins a conquerir-la. Territori total des de Pirineus fins Llobregat. Compte gestionada cada comptat. -
Per primer cop es crea la bandera de 4 barres catalana i deixa en herència els seus comptats -
-
-
Conquesta massiva del terreny peninsular i expulsió dels cristians o conversió
-
El compte Borrell II demana ajut contra el saqueig d'Almansor al rei i li nega (985dc) doncs no renova el jurament de fidelitat -
-
Alfonso VI gana terreno hasta el Valle del Tajo
-
-
Es casen unificant territoris Peronella d'Aragó i el Compte Ramón Berenguer IV -
-
Derrota a los Almohades por Alfonso VIII de Castilla, Avancen pel Guadiana i Guadalquivir i València -
-
Fernando III obté un lloc clau pels musulmans -
Es deia que els jueus catalans havien enverinat les aigües i molts van ser assassinats per aquesta creença -
9 Nobles decideixen que l'hereu de la Corona d'Aragó serà Ferran de Trastàmara -
Guanyen els partidaris de Juan II contra la burgesia
-
-
Consoliden la monarquia absolutista catòlica -
-
-
-
-
-
Es converteix en l'Emperador del Sacre Imperi i porta temps de guerra per a la península -
-
Conflicto de las comunidades castellanas
-
-
-
-
-
-
-
Prohibició de llibres i caça d'heretges
-
-
Felip II mana construir el monestir
-
-
Derrota dels turcs a mans de Don Juan d'Austria, germanastre Felip II -
Cortes de Thomar reconeixen a Felip II que jur els fueros i llibertats de Portugal -
Denota com degenera Espanya -
Referent clàssic cultural espanyol escrit per Miguel de Cervantes -
Conflicte de fronteres i monarquies europees -
-
-
La independència de les provincies unides posa fi a la Guerra dels 30 anys, perdent Països Baixos i l'hegemonia a França -
-
Sense descendència provocant la Guerra de Successió que involucrarà França, Inglaterra i Austria. S'ha acabat amb la dinastia dels Habsburg -
-
-
-
Posa fi a la Guerra de Successió. França posa a Felip (V) d'Anjou, net de Lluïs XIV rei d'Espanya -
S'instaura un sistema absolutista i centralista com a model polític espanyol -
-
-
-
A Madrid contra una llei que prohibia amb multa i pressó si vestien amb capa llarga i barret d’ala gran -
Acusats de ser els instigadors de les revoltes populars.
-
-
La flota anglesa lluita i guanya contra la franco-espanyola -
Desterrament de Bayona e inici de la Guerra de la independència -
Es deposa a Carles IV -
-
Napoleó convenç a Carles IV i Fernando VII para que abdiquen a favor hermano -
-
-
Napoleó convenç al rei per entrar amb l'excusa de prendre Portugal i acaba envaint Espanya
-
Comporta l'inici de la Guerra d'Independència -
-
Nonnata -
Anula constitució i fa govern absolutista
-
-
-
-
Invasió francesa per restaurar a Fernando VII -
Tancament de les universitats, societats secretes (masoneria), múltiples levantamientos i ajusticiaments (Mariana, Pineda, Torrijos), revoltes en especial a Catalunya. Apostòlics donen suport a Carles Mª Isidre
-
-
-
Durant la minoria d’edat d’Isabel II, durant la qual es casa en secret amb un me Ebre de la guàrdia de corpus i aprofiten per fer negocis amb la trata d’esclaus africans i sucre a Cuba
-
Per Mendiazábal amb tal de poder vendre recaptar diners per les Arqués del estat i vendre les terres a pagesos
-
En Idelfonso, un grup de militars obligaren a la Regent a restaurar la constitució del 1812 i al nombrament d’un govern liberal liderat per Calatrava i amb Mendizábal al càrtel d’Hisenda -
Bicameral, recolza el sufragi universal, amb separació de poders i prohibint subvencions a l’església -
-
Exili
-
Qui bombardejaria Barcelona al 1842 -
-
Senat de designació Real, disolució de les Corts, estat confessional catòlic, drets de 1843 i sufragi censatari -
Matrimoni per conveniència amb males relacions evidents i ambdós LGBT -
-
-
-
Tractat entre Espanya i la Santa Sede on els reconeixien a Espanya i els donaven drets a tenir béns -
-
Corts bicamerals, poder legislatiu junt al Rei qui també té el poder executiu, estat confessional, sufragi censatario i universal masculí al 1890
-
-
-
-
-
Flota armada espanyola contra Perú associat amb altres països lationamericans -
-
-
-
-
-
-
Per culpa dels conflictes interns espanyols
-
-
Gràcies al manifest de Sandhurts, un jove Alfons XII, expressa la voluntat de venir a governar a Espanya i portar estabilitat al país tot orquestrat per Martínez Campos i Cánovas
