-
Llarg procés històric, econòmic i social iniciat a finals del segle XVIII amb l'anomenada Desamortització de Godoy i que va tenir diverses etapes al llarg del segle XIX.
Va consistir a treure a subasta pública, prèvia expropiació forçosa per part de l'Estat, els béns i terres que fins aleshores no es podien alienar i que es trobaven en poder de les anomenades mans mortes: l'Església catòlica i les seves ordres religioses havien acumulat com a beneficiàries de donacions, testaments, etc. -
S'estipulava la invasió militar conjunta francoespanyola de Portugal aliada del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i es permetia per això el pas de les tropes franceses per territori espanyol. -
Conflicte bèlic dins del contexte de les guerres napoleoniques.
-
La causa absoluta del sorgiment del moviment independentista llatinoamericà era la crisi de la monarquia espanyola.
-
Es va desencadenar en protesta per la política de Manuel Godoy, «favorit» de Carles IV. El resultat del mateix va ser que Godoy va ser capturat.
Va ser preparat minuciosament, Godoy va activar la retirada dels reis. El príncep Ferran, ajudat per don Antoni, va obstaculitzar tot el que va poder. Els aristòcrates van distribuir diners, van reclutar gent, van controlar l'exèrcit i van llançar rumors pertinents per resoldre els ànims de la població. -
Va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic.
Va tenir lloc el 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat jienense de Bailén. -
És el període de la història contemporània d'Espanya de vint-i-cinc anys de durada comprès entre el 1808 i el 1833.
-
La Junta Central convoca Corts per mitjà de la Instrucció que caldrà observar per a l'elecció de Diputats de Corts.
En formen part 702 diputats, que són eclesiàstics, advocats, catedràtics, militars, nobles i l'estat pla. -
Assemblea constituent inaugurada a San Fernando i osteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) durant la Guerra del Francès.
-
1ª constitució d'Espanya on s'aprovaren moltes reformes que posaren fi a l'Antic Règim: la llibertat d'imprempta, l'abolició de la tortura i la supressió de la inquisició, les senyories i els gremis, i declalaren la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. -
Ferran VII començà a governar com un rei absolut i es va tornar a l'Antic Régim: es restituïren les senyories, els béns confiscats a l'Esglesia i els privilegis fiscals dels nobles.
Els liberals van ser perseguits i empresonants, i molts d'ells fugien cap a l'exili.
Trataren de restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments o insurreccions. -
Va ser un document subscrit a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València. -
Simón Bolívar va aconseguir la independència de Colòmbia i creà la República de la Gran Colòmbia formada per Colòmbia, Panamà, Veneçuela i Equador. -
1820 --> trionfà el pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego.
El rei va haver de jurar de jurar la constitució, alliberar els liberals empresonats i convocar les corts.
Restauraren les reformes que s'havien aprovat en les corts de Cadis. -
Va ser una trobada de caràcter privat, entre José de San Martín i Simón Bolívar a la ciutat de Guayaquil (actual República de l'Equador). I va ser un punt d'inflexió en el procés independentista sud-americà.
L'objectiu principal era definir com es culminaria la guerra d'independència, atès que els realistes s'estaven reorganitzant. I què hauria de passar amb els nous països independents per assegurar i consolidar la independència sud-americana. -
Va ser l'últim gran enfrontament comprès dins de les campanyes terrestres de les guerres d'independència d'America del sud i va significar la consolidació de la independència de la República del Perú.
La batalla es va desenvolupar a Ayacucho,i la victòria dels patriotes va suposar la desaparició del contingent militar realista més important que seguia dret, i va segellar la independència del Perú amb una capitulació militar que va posar fi a la resistència de les tropes de Perú. -
Derogava la llei sàlica.
D'aquesta manera podria regnar a seua filla Isabel.
Molts absolutistes no ho acceptaren i donaren suport al germà de Ferran VII, Carles de Borbó. -
L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833, fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833). -
És el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
-
A l'any 1833 va morir Ferran Vii i la seua dona, Maria Cristina, es va fer càrreg del tron ja que Isabel era menor d'edat.
Al seu torn Carles de Borbó es va proclamar rei d'Espanya i així es desencadenà la primera guerra carlina.
Es van enfretar dos bàndols: els liberals i els carlins.
La guerra va acabar amb la derrota carlina. -
Va ser el darrer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya així anomenat perquè, després del triomf de la revolució de 1840 que va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, el general Baldomero Espartero va assumir la regència al seu lloc. -
Va ser un pronunciament militar seguit d'una insurrecció popular, que es va produir entre el 28 de juny i el 28 de juliol del 1854 durant el regnat d'Isabel II. Es va posar fi així a la dècada moderada i es va donar pas al bienni progressista. -
Era un partit centrista que va alternar en el govern amb els moderats.
Va ser un període amb certa estabilitat, pero a l'any 1864 la crisi economica es va accentuar i a l'any 1866 els progresistes i els demòcrates començaren a conspirarper enrrocar Isabel II. -
Van signar un pacte on van acordar enderrocar Isabel II i democratitzar la vida política espanyola.
La Unió Liberal es va sumar al pacte posteriorment. -
Va ser un pronunciament per deposar Isabel II, liderat per Serrano i Prim.
Parl.lelament es crearen juntes revolucionàries per controlar les províncies i les ciutats.
Aquesta revolució triomfà rapidament i la reina es va veure obligada a abandonar Espanya. -
Es un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
-
Fou la primera de les tres guerres cubanes d'independència insurrectes contra les forces colonials espanyoles.Va acabar deu anys més tard amb la Pau de Zanjón o Pacte de Zanjón, on s'estableix la capitulació de l'Exèrcit Independentista Cubà davant de les tropes espanyoles. Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals de la guerra esmentada: la independència de Cuba i l'abolició de l'esclavatge.
-
Amadeu I va ser un rei democràtic però va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics, l'Esglèsia i els republicans.
Gran part de la població el rebutjà perque era extranger.
Durant el seu regnat va exclatar la guerra de CUba i la nova guerra carlina.
Amadeu I va tindre que abdicar, incapaç de superar aquelles dificultats. -
Només va durar 9 mesos i va tindre 4 presidents: Figueres, Pi i Margall, Salmerón i Castelar.
Hi hagué greus problemes:
-L'esclat del moviment cantonalista
-La guerra de Cuba
-La tercera guerra carlina
El general Pavía va donar un colp d'estat i dissolgué les corts. -
Restaurà la dinastia dels Borbó. -
Fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
-
Intentà ser conciliadora.
Va incloure una àmplia relació de drets i llibertats per als progresistes i proclamà la confessionalitat de l'estat i la sobirania compartida entre les corts i el rei per als moderats. -
La Història del Partit Socialista Obrer Espanyol comença amb la fundació del partit al bar-restaurant Casa Labra de Madrid el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias Posse. -
És el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en què a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg. -
Es va aprovar al Partit Conservador i al Partit Liberal. -
Va ser un conflicte armat.
Els antecedents del conflicte es remunten a la situació de Mèxic sota la dictadura coneguda com el porfiriat. Porfirio Díaz va exercir el poder al país de manera dictatorial des de 1876 fins a 1911.
