-
El darrer rei de la casa d’Àustria, Carles II, va morir sense descendència. Els principals candidats a ocupar el tron eren Felip d'Anjou (dinastia borbònica: net de Lluís XIV de França) i l’arxiduc Carles d’Habsburg. Catalunya, València i alguns països europeus (Holanda, Portugal, Gran Bretanya i l'Imperi Austríac) estaven en contra dels borbons, perquè la seva coronació significava el seu enfortiment al continent. Per tant, el 1701 van declarar la guerra a Espanya i França.
-
Ja en plena Guerra de Successió, un fet inesperat va canviar el curs dels esdeveniments: l’arxiduc Carles, en morir el seu germà Josep I, va heretar el tron austríac. Aleshores, el suport europeu es va malfiar de l’excessiu poder dels Habsburg, abandonant als catalans a la batalla. Barcelona i Cardona van resistir el setge dels borbons durant més d'un any, fins l'11 de setembre de 1714. Aquell mateix any es van firmar els Tractats d’Utrecht i Rastatt i Felip V va ser coronat.
-
A l'inici del seu regnat, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, un conjunt de lleis que van implantar el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya i prohibien el català a qualsevol institució oficial. A més, va fer que es construïssin el Castell de Montjuïc i la Ciutadella per a controlar les revoltes a Barcelona, bombardejant durament la ciutat des d'aquests punts estratègics.
-
La Il·lustració és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya a finals del segle XVII. Després, gràcies a l'empenta francesa, es va estendre a altres parts d'Occident. La Il·lustració criticava l'Antic Règim, és a dir, l'absolutisme.
-
La major part dels 26 milions d'habitants de França patien una severa pobresa, principalment causada pels impostos, només pagats per la pagesia i el proletariat. Això va causar una forta crisi entre les classes populars, que —amb la filosofia de la Il·lustració— van iniciar una revolució, amb Napoleó Bonaparte com a general de l'exèrcit francès. En conseqüència, es va implementar un Nou Règim, amb més igualtat d'oportunitats, i es va substituir la monarquia absoluta per una de parlamentària.
-
Havia de ser una aliança secreta entre entre Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. Segons l’acord negociat per Godoy, amb el vistiplau de Carles IV, Espanya autoritzava l’entrada al país de les tropes franceses —uns 28.000 soldats— per a realitzar l’ocupació de Portugal (aliat de la Gran Bretanya) i repartir-se el territori. Tanmateix, aquest tractat mai es va arribar a complir i, amb les tropes franceses ocupant tota la península, va començar la Guerra del Francès.
-
La Guerra del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès. Es va iniciar el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques i va concloure el 1814, amb el retorn de Ferran VII al poder. La guerra es va desenvolupar en plena crisi de l'Antic Règim, perquè els ideals de la Il·lustració i la Revolució francesa van impulsar canvis socials i polítics. S'exigien més drets i llibertats, la separació de poders, la sobirania nacional, etc.
-
Durant la guerra, les Corts de Cadis (amb representants nobles, eclesiàstics i del tercer estat, és a dir, burgesos, advocats, professors...) van servir per a introduir el liberalisme a la Constitució i limitar el poder del rei absolutista. Després d'intensos debats, el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep, la Constitució de Cadis es va promulgar. Aquest és el motiu pel qual la primera Constitució de la història d’Espanya va ser coneguda com “la Pepa”.
-
La Llei Sàlica, d’origen francès i implantada a Espanya per Felip V, impedia l’accés de les dones al tron, però Ferran VII, influït per la seva esposa, va promulgar la Pragmàtica Sanció que la derogava tot restablint els vells usos successoris i convertia Isabel en hereva de la corona espanyola.
-
El moviment carlista es va iniciar el 1832, quan Ferran VII va anul·lar la Llei Sàdica —que deia que les dones no podien governar—, per tal que la seva filla pogués ser l'hereva a la Corona quan ell morís. La insatisfacció d'un sector conservador, reforçat per diverses tensions i el malestar que havia generat el règim absolutista del monarca, va originar un moviment partidari de Carles Maria Isidre de Borbó, el germà de Ferran VII, com a futur rei.
-
Ferran VII va morir als 48 anys, deixant un problema successori a la monarquia espanyola. La seva filla, de tan sols tres anys, —que en el futur serà coneguda com a Isabel II— quedarà com a hereva a la Corona. Per això, la muller de Ferran VII (Maria Cristina) va quedar com a regent d'Espanya. Això no els va agradar gens als partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó, el germà del difunt rei. Per altra banda, Ferran VII va ser un monarca absolutista i va anul·lar la Constitució de Cadis.
-
Amb la majoria d'edat de l'hereva, Maria Cristina (la muller de Ferran VII) va ser substituïda per la seva filla, Isabel II. La nova reina va ser partidària del liberalisme moderat i això no va ser recolzat pel seu tiet Carles, que era partidari de l'absolutisme —és a dir, de l'Antic Règim— i desitjava ser rei.
-
La major part de la població —incloent-hi l'estament militar— no aprovava certes actuacions del regnat d'Isabel II, però la gota que va fer vessar el got van ser els repartiments en els ascensos militars arran de la mort del general Ramón María de Narváez, un militar liberalista. El general Prim va aprofitar aquest moviment d'inestabilitat i crisis social i econòmica per a liderar una revolució contra els conservadors. Prèviament havia lluitat en la Guerra del Francès i en la 1ª Guerra carlina.
-
La Revolució del 1868, coneguda com «La Gloriosa» va suposar el destronament i exili a París de la reina Isabel II, quan tot just tenia 38 anys. El nou govern va proclamar la caiguda de la monarquia, però Isabel II va abdicar a favor del seu fill Alfons XII. Arran d'aquesta revolució, es va intentar establir un règim polític democràtic, primer en forma de monarquia parlamentària (1871) i posteriorment en forma de república (1873). No obstant això, ambdues fórmules van acabar fracassant.
-
Amb l'exili dels Borbons, Espanya s’havia convertit en una monarquia sense monarca. Per tant, van escollir un rei successor. El candidat elegit va ser Amadeu de Savoia, de només 26 anys. El General Prim també va apostar per ell, però —quan Amadeu va arribar al port de Cartagena per a ser proclamat rei— el seu principal defensor i conseller havia sigut assassinat. El monarca va abdicar tres anys més tard, convençut d’haver regnat un país ingovernable, i es va instaurar la Primera República.
-
Amadeu de Savoia, escollit com a rei d'Espanya després de la Revolució Gloriosa —quan es va expulsar del país la dinastia Borbó—, va abdicar. El poble va prendre el poder i, amb el suport dels diputats republicans, van proclamar la República. El republicanisme estava dividit entre els que volien una República Unitària (un únic govern per a tot el país) i els que volien una República Federal (estats autònoms que es posen d'acord per a crear un Estat de rang superior).
-
El regnat d'Alfons XII va significar el retorn dels borbons a Espanya després del parèntesi iniciat el 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Alfons XII va ser proclamat rei el 1875 i el seu regnat va ser breu, però es va donar per conclòs el conflicte, si més no armat, entre el carlisme i l'isabelisme. Tanmateix, es va iniciar un conflicte cubà i l'inici de la Restauració (bipartidisme entre liberals i conservadors). El rei va morir per tuberculosis el 1885.
-
Va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i l’alternança en el poder dels dos grans partits, el Partit Conservador —fundat pel propi Cánovas— i el Partit Liberal —liderat per Mateo Sagasta—, que renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per accedir al govern. El sistema suposava un cert equilibri entre el rei i les corts, la tradició i la modernitat. Tanmateix, per a arribar a aquesta estabilitat, es recorria a les tupinades: https://bit.ly/33AcWnY
-
Va ser membre del Partit Liberal durant el bipartidisme polític proposat per Cánovas, líder del Partit Conservador, que necessitava de l’existència d’un altre partit polític de caràcter més progressista que representés l’esquerra dinàstica del país. El sistema suposava un cert equilibri entre el rei i les corts, la tradició i la modernitat. Tanmateix, per a arribar a aquesta estabilitat, es recorria a les tupinades: https://bit.ly/33AcWnY
-
Amb la Guerra del Francès, les colònies americanes —exceptuant Cuba, Puerto Rico i Filipines— van independitzar-se, aprofitant la debilitat d'Espanya. La més important era Cuba, gràcies a les seves plantacions de sucre, cafè i tabac. Tanmateix, volien l'autogovern i abolir l’esclavitud. Com que Espanya no ho va permetre, una guerra es va iniciar. Cuba tenia el suport dels EUA i això va causar la derrota d'Espanya, posant de manifest el seu endarreriment i la seva dolenta situació econòmica.
