-
L'Absolutisme
Ideologia que es basava en la concentració de poder entorn d'una persona. El període més gloriós d'aquesta època van ser les monarquies europees dels segles quinze, setze, disset i divuit.
El personatge més representatiu de l'absolutisme va ser Luis XIV de França. Va realitzar una frase que
representava l'absolutisme: L'estat c'est moi (L'estat soc jo) -
Tractat de Fontainebleau
Tractat que s'embocaria en la invasió de Portugal (tradicional aliada de Gran Bretanya) per
part de l'Espanya de Godoy i la França napoleònica. S'estipulava el permís espanyol per la introducció de
tropes de la França imperial al territori espanyol per facilitar la invasió de Portugal. Trencant el tractat, la
França napoleònica també va iniciar la conquesta d'Espanya, a part de la de Portugal. Es va instaurar a
Josep I Bonapart al tron. -
Period: to
Regnat de Josep I Bonapart
Conegut popularment com a Pepe Botella, germà gran de Napoleó, alçat per governar el regne d'Espanya després de la invasió napoleònica. El seu regnat va ser curt i marcat per la guerra de l'Independència, però amb una gran intenció de reforma. Als seus partidaris van ser anomenats "Afrancesats".
Durant el seu regnat, Espanya va patir el seu major espoli d'obres d'art per part dels generals francesos.
Entre aquelles obres estaven quadres de Velázquez, Goya, el Greco, etc... -
Motí d'Aranjuez
Va ser un aixecament planejat per Ferran, príncep d'Astúries contra el seu pare Carles IV i el seu ministre
plenipotenciari Godoy. Les seves causes són vàries:
1) La derrota espanyola contra Gran de Bretanya.
2) La gran crisi econòmica que patia el regne.
3) La presència de tropes napoleòniques.
4) La impaciència de Ferran per aconseguir el tron.
Van ser un aixecament portat per empleats dels nobles ferrandins, ja que Aranjuez no tenia suficient
població.
Va significar la caiguda de Godoy. -
Period: to
Guerra de l'Independència
El Tractat de Fontainebleau i el pas massiu de tropes napoleòniques, van significar l'annexió de
facte dels regnes hispànics. Sis anys després van ser expulsades les tropes napoleòniques amb el rei
imposat per Napoleó (el seu germà Josep I Bonapart), a La Guerra de l'Independència. Aquesta va ser una guerra conformada per moltes petites guerrilles. -
Abdicacions de Baiona
Van ser una sèrie de reunions, negociacions i finalment, abdicacions entre Carles IV i Ferran
VII d'Espanya i Napoleó i Josep Bonapart. L'orde d'abdicacions van ser els següents:
1) Carles IV abdica en favor Ferran VII
2) Carles IV, dona els seus drets successoris a Napoleó.
3) Ferran VII abdica en favor del seu pare.
4) El tron acaba en mans de Napoleó.
5) Napoleó abdica en favor del seu germà Josep I Bonapart. -
Corts de Cadis
Inaugurades durant el setge de la ciutat homònima, proclamadores de la constitució gaditana,
van ser les primeres corts liberals a Espanya, on hi havia representants de les colònies americanes i les
illes Filipines. -
Il·lustració de Josep Bonapart
Obra realitzada per François Gérard, titulada com "Josep Bonapart com a rei d'Espanya".
Pintada aproximadament cap a l'any 1808. -
La constitució de Cadis
Coneguda popularment com "la Pepa", va ser unes de les constitucions més liberals de la seva època,
proclamada per les Corts de Cadis al dia de Sant Josep de 1812. Durant la ciutat portuària patia un setge
per part de les tropes napoleòniques.
En aquesta constitució, es proclamava als espanyols dels dos hemisferis, el dret d'enviar representats des
de les colònies, etc...
Durant aquell setge es va inventar la truita a la francesa, per la falta de patates durant el setge. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Al tornar de l'exili, Ferran VII, "el rei Felon", va instaurar una monarquia absolutista. El seu regnat es va
dividir en tres parts: el sexenni absolutista, el trienni liberal i la dècada ominosa. El sexenni absolutista
s'inicia amb la instauració al tron després de la caiguda de Napoleó fins a l'aixecament de Riego. El trienni
liberal es basa en la constitució de Cadis. I per acabar la dècada ominosa on s'obre amb la invasió dels
cent mil fills de sant Lluís i acaba amb la mort del rei Felon. -
Il·lustració de Ferran VII
Pintada per Francisco de Goya cap a 1814 com a manera de reconciliar-se amb el rei Ferran
VII. Titulada com a "Retrat de Ferran VII". -
Pragmàtica Sanció de 1830
Llei proclamada al 19 de març de 1830 per permetre la successió de Ferran VII cap a la seva
filla primogènita, Isabel II, abandonant la Llei Salica. Aquest fet va ser rebutjat pel germà petit de Ferran
VII, Carles Maria Isidre de Borbó i els sectors més conservadors de la societat. Va desembocar amb les
Guerres Carlines on s'enfrontaven Carles de Borbó, els seus descendents i partidaris (coneguts com a
Carlistes) i els "liberals" o "isabelins" encapçalats per Isabel II i els seus descendents. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Una guerra civil entre els partidaris del germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borbó (els carlins,
símbol de l'absolutisme) i el de la regent Maria Cristina i la reina, Isabel II (isabelins, liberals). La causa va
ser la negació de Carles a acceptar la successió d'Isabel. Els seus suports van ser el clergat tradicionalista, els camperols i la petita burgesia. Els seus suports es trobaven al País Basc, Navarra i la
Catalunya interior. Guanyen els isabelins i es firma el Conveni de Vergara. -
Period: to
Regnat de Isabel II
Inicia amb la regència per part de la reina Maria Cristina de Borbó amb el seu segon marit, un Guàrdia reial, un temps governat per la corrupció. Fins que la regència la va prendre Espartero. El seu govern va estar plagat d'escàndols i corrupcions, en intents de la reina en involucrar-se a la política, proclamant presidents sense el suport de les corts, etc... Va ser exiliada durant la revolució del 68. Va ser exiliada a França.
Va ser qui va estabilitzar el liberalisme a Espanya. -
Desamortització de Mendizábal
Va ser una reforma agrària ideada per Joan Álvarez Mendizábal, on es va expropiar múltiples
territoris a l'Església catòlica per subvencionar la Primera Guerra Carlista.
El problema d'aquesta reforma agrària, va ser que en lloc de dividir els terrenys en parcel·les més petites,
es van vendre en parcel·les immenses i sol les van poder comprar les grans fortunes, que es van fer cada
cop més riques i on s'explotaven als camperols. -
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro
Nascut el 27/2/1793 a Granatula de Calatrava i mor el 8/1/1879 a Logronyo.
Va ser un destacat i ferm militar i polític liberal. Va lluitar tres guerres: la Guerra d'Independència (a
Espanya), a la Guerra del Pacífic (a Amèrica) i a la Primera Guerra Carlina (a Espanya). Presideix el
ministre de la Guerra, el Consell de Ministres i la regència d'Espanya.
Va ser tan respectat que els reis espanyols Amadeu I i Alfons XII el van anar a visitar.
Ha sigut oblidat per la gran majoria d'espanyols. -
Il·lustracions i curiositats de Baldomero Espartero
Retratat per Antonio Maria Esquivel a l'any 1841. Es pot veure vestit amb l'uniforme de gala de
l'exercit, amb totes les seves condecoracions.
Hi ha una anècdota que va recollir Miguel Maura (ministre de la Gobernació), dels primers moments
caòtics de la Segona República, on s'atacava tot allò que sones tradicionalista. Van dir de tirar la seva
estàtua eqüestre dient: "Vamos a ejecutar a ese tío", on el mateix Miguel va respondre que "aquel tio era
un liberal". Clar esta ho va evitar. -
El liberalisme
Ideologia molt popular al segle XIX, que reclamava una separació de poder, on el monarca
governa amb els membres electes triats pel poble. Van ser molt perseguits durant el règim de Ferran VII.
Es podien classificar de dues maneres: els Exaltats i els Moderats. Els primers eren els més
revolucionaris i reformistes. La majoria d'ells eren els incitadors de les revolucions del segle XIX. -
Joan Prim i Prats
Nascut a Reus al 6/12/1814 i mor a Madrid al 30/12/1870 assassinat a un complot.
Va ser polític i militar, va lluitar a la Primera Guerra Carlista i a la Guerra d'Àfrica, on va ser recompensat
amb diferents títols nobiliaris.
Va ser un dels principals lideres de la revolució del 1868 i el principal partidari d'Amadeu de Savoia com a
monarca.
El mateix dia després de la votació a Corts de la candidatura, va patir un atemptat. Encara no sa resolt el
cas, encara que hi ha diferents teories. -
La revolució de 1868 "La Gloriosa"
Amb el crit de "Viva Espanya amb Honra", va ser un cop d'estat ideat per Joan Prim (entre
altres), subvencionats pel duc de Montpensier (entre altres), cunyat de la reina. S'inicià a Cadis, per part
de l'esquadra naval de l'almirall Topete, de sud a nord. Quasi no van trobar resistència, ja que la reina, que
es trobava a Sant Sebastià estiuejant, no va reaccionar, mentre que a Madrid es formava un exercit per
defendre-la. Va perdre. Ella es va exiliar a França i es forma un govern provisional. -
Period: to
Regnat d'Amadeo de Saboia "el Rei Caballer"
Després de la revolució "Gloriosa", es va establir un govern provisional, mentre es decidia quin seria el pròxim monarca. Va haver-hi un gran nombre de pretendents de totes les famílies reials europees.
Tan sols arribar a Espanya, va trobar a Joan Prim, el seu principal aliat, mort. També va trobar a l'església en contra. També s'inicia la tercera guerra carlista. Amadeu renuncia al tron amb una carta on deia: Els espanyols són ingovernables. -
Period: to
Primera Republicà Espanyola
Després de la renúncia al tron d'Amadeu de Savoia, es va instaurar la Primera República, de curta
durada, que es va caracteritzar pels següents punts:
1) La gran desunió dels partits republicans
2) Una monarquia molt ben defensada per Cànovas del Castillo
3) Els constants moviments revolucionaris a la península. Va acabar amb la revolució anomenada el pronunciament de Sagunt, per part del general monàrquic Arseni Martínez-Campos (en contra dels desitjos de Cànovas) -
Period: to
Regnat d'Alfons XII "el Pacificador"
El seu regnat significa la reinstauració borbònica, després del pronunciament de Sagunt, que va donar
l'última punyalada a la moribunda República. El seu regnat se'n va caracteritzar pel bipartidisme, que es
va formalitzar en el Pacte del Pardo, entre el rei moribund i els dos principals partits. Molt popular entre el poble pel seu breu matrimoni amb Maria dels Mercedes, ja que va ser una boda per amor. Mort jove deixant a la seva segona dona embarassada d'Alfons XIII, Maria Cristina d'Habsburg. -
Partit Conservador
Liderat per Antonio Cánovas del Castillo
Reclamen diferents punts:
1) Estat confessor.
2) No llibertat de culte.
3) Sufragi censatari (molt limitat, 2 al 5%, solament gent amb terres).
4) Reclamen una gran intervenció del rei a les corts.
5) Poques reformes. -
Antonio Cánovas de Castillo
Nascut a Màlaga al 8/2/1828 i assassinat Montdragó al 8/8/1897 a mans d'un anarquista.
Líder del partit Conservador-Liberal, va ser un dels dos principals líders, junt amb Sagasta del Partit
Liberal-Fusionista, del sistema bipartidista.
Va redactar el Manifest de Manzanares i el principal defensor de la reinstauració borbònica d'Alfons XII
durant el regnat d'Amadeu de Savoia i la Primera República. Mort assassinat al retir per venjança de les
morts anarquistes de l'atemptat del dia de Corpus. -
Partit Liberal
Liderats per Praxades Mateos Sagasta.
Reclamen diferents coses:
1) Reclamen una reducció del poder del rei.
2) Volien més drets i llibertats.
3) Llibertat de culte.
4) Més gent que vota. -
Constitució de 1876
La constitució de la reinstauració borbònica. Es basava en el següent:
1) Espanya era un estat catòlic amb llibertat religiosa.
2) Organització centralitzada: Ajuntaments i governacions sota el poder central.
3) Jutges per oposició.
4) Corts bicamerals:
a. Congrés triat per sufragi.
b. Senat designat pel monarca, per dret propi i triats pels grans contribuents.
4) El legislatiu és compartit amb les Corts.
5) El monarca pot vetar lleis, triar governants o censar-los. -
Práxedes Mateo Sagasta
Nascut a Torrecilla en Cameros al 21/7/1825 i mort a Madrid al 5/1/1902. Líder del Partit
Liberal, va ser conegut per la seva gran oratòria i retòrica.
Enginyer de camins, Masó, polític i ministre, va presidir el govern fins a cinc cops, intercalant amb el seu
rival polític Cánovas.
Durant un dels seus governs, va patir la Guerra de Cuba del 98, on Espanya perdia totes les colònies a
Amèrica, Àsia i Oceania.
Mor a Madrid amb setanta-set anys, vidu i com a única descendent, la seva neta. -
Bipartidisme
També anomenat com el "govern de torn" o "torn pacífic". Va ser un sistema polític iniciat
durant la reinstauració borbònica d'Alfons XII on els dos partits monàrquics més importants s'alternen el
poder.
Es va instaurar per evitar la intervenció de les forces militars dins la política i els famosos
"pronunciaments". -
Period: to
Guerra de Cuba
També conegut com la "Guerra hispana-estatunidenc", s'inicia amb l'enfonsament del
Mine per part dels espanyols (encara que es teoritza dient que és un atac de falsa bandera o un accident).
És destacable, la situació d'endarreriment a Espanya.
Va significar la total perduda de colònies a Amèrica (Cuba i Puerto Rico), Oceania (Guam) i Àsia
(Filipines).
Quan la pau es firma, s'acorda la venda de Guam, Puerto rico i Filipines per 20 milions i la independència de
Cuba.