Historia d'Espanya

  • 1542

    Virregnat de Perú

    Era el més emblemàtic per les autoritats espanyoles. Allà hi havia les principals riqueses i ciutats importants com Lima o el port de Callao.
    Eren conegudes les tropes espanyoles que lluitaven a favor del rei Ferran VII.
  • Period: to

    Virregnat de Nova Granada

    Malgrat els intents de Bolívar de fer una confederració, la gran Colòmbia al final del virregnat va quedar dividit en tres estats: Veneçuela, Colòmbia i Equador.
  • Period: to

    Regnat de Carles IV

  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Signat amb Napoleó, va permetre el pas de les tropes franceses per la Península amb la falsa promesa que es reapartirien el regne de Portugal.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Aquesta revolta va esclatar perquè Godoy va ser assenyalat com a principal culpable de la situació d'Espanya.
    Ferran VII va obligar a abdicar el seu pare i a destruir el primer ministre.
  • La batalla de Bailèn

    La batalla de Bailèn
    Va representar una severa derrota per a Napoleó i va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions pèssimes.
  • L'alçament del 2 de maig

    L'alçament del 2 de maig
    La població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades. La repressió que va seguir els fets va ser molt dura.
  • Les guerrilles

    Les guerrilles
    Petits grups d'homes armats, aprofitant-se del coneixement del terreny, paraven emboscades als soldats francesos. La guerra de guerrilles és una lluita de desgast, al llarg termini, en què es busca desmoralitzar l'enemic.
  • La guerra dels francés

    La guerra dels francés
    Va ser una guerra bèl·lica entre Espanya i el primer imperi Francès. Es va iniciar amb l'arribada de les ttropes Napoleòniques i va finbalitzar amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
  • Period: to

    Regnat de Josep I

    El regnat de Josep I va coincidir amb la guerra del Francés i amb el rebuig de gran part de la població espanyola, que el veia com un rei imposat i forà.
  • Period: to

    La independencia d'iberoamericano

    A conseqüència de la invasió napolèonica de la península, es va iniciar revoltes a diferents llocs, contra la metròpolis i proclames d'independència. L'exèrcit espanyol va intentar sufocar-les en alguns ho va aconseguir executant i empresonant.
  • Period: to

    El virregnat de plata

    Les revoltes es van iniciar a l'Argentina el (1810) i es van estendre Paraguai i l' Uruguai al (1811). L'independència no va quedar garantida fins a la Victòria de San Martín a Chacabuco (1817). Bolívia va ser un dels últims territoris que va allibear-se (1825).
    Les potències europees configuaraven grans imperis colonials, Espanya va perdre la mayoria de colònies. Amèrica, només les illes de Cuba i Puerto rico que van seguir sota poder espanyol.
  • Els setges

    Els setges
    Algunes ciutats van oposar-se a la presència dels exèrcits francesos i els van negar l'entrada. La resposta va ser sotmetre-les a setges llargs i cruents. Saragossa en va patir dos, en el primer dels quals va destacar la figura mítica d'Agustina d'Aragó. Girona també va ser vícitima de diversos setges.
  • Les corts de Cadis

    Les corts de Cadis
    La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució. L'any 1812 les Corts van aprovar una de les constitucions més lliberals i avançades, per l'època, de la història d'Espanya.
  • La constitució

    La constitució
    Reconeixia la sobirania nacional, la igualtat, entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l'educació, entre d'altres. Espanya passava a ser una monarquia constitucional. Malauradament, quan Ferran VII va retornar de l'exili, la va abolir. Tornaven així els temps foscosos de l'absolutisme.
  • La batalla de Vitòria

    La batalla de Vitòria
    Les tropes aliades, encapçalades pel britànic Wellington, van vèncer l'exèrcit francès en el que es considera la retirada definitiva de la Península.
  • Victòria de San Martín a Chabuco

  • Period: to

    El trienni liberal a Espanya

    Un grup de militars encapçelats per Riego, va fer un cop d'estat i va instaurar un règim liberal que va durar 3 anys, ja que el rei no va parar de conspirar fins que va restaurar un altre cop l'absolutisme amb l'ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit reclutat per la Santa Aliança.
  • Virregnat de Nova Espanya

    Mèxic i Amèrica Centra van aconseguir l'independència el 1821. El país resultat va tenir seriosos problemas de governalitat i es va acabar dividint en molts estat petits.
  • Proclamació de la independència del Brasil

    Malgrat la pertinença de Brasil a Portugal, l'independència va ser molt silirae al de les colònies espanyoles. L'ocupació de la Península per part dels francesos va tenir com a conseqüència la fugida del rei de Portugal a Brasil.
    Un cop es va normalitzar situació i amb el retorn del rei, els moviments independentistes es can acelrear amb l'ajuda de Gran Bretanya, de manera que al 1822 es va declarar la independència, que no va ser reconeguda fins al 1825
  • La batalla d'Ayacucho

    Va posar fi a la dominació espanyola al Perú.
  • Period: to

    El general Pavía

    Va derrocar la primera república i va possibilitar el retorn dels Borbó al tron d'Espanya.
  • Period: to

    Divisió entre carlins

    Es va desembocar en una guerra civil, que va acabar amb la victòria dels isabelins, els carlins no es van donar mai per vençuts i durant tota la centúnia van continuar lluitant, per imposar un règim absolutista.
  • Period: to

    La monarquia constitucional d'Isabel II

    El regant d'Isabel II va estar farcit de canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d'un règim liberal similars als que havien triomfat a Europa.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

  • Period: to

    La segona guerra Carlina

    La guerra entre els carlins i liberals va desmbocar entre una guerra civil(1833-1840) que va acabar amb la victoria dels isabelins.
  • Period: to

    La tercera guerra Carlina

    La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil española.. El pretendent al tron del Regne d'Espanya, Carles VII, va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Vasc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs.
  • El Sexenni democràtic

    El Sexenni democràtic
    Un nou cop d'estat, el del general Pavía, va preparar el terreny al retorn dels Borbó. Pavía havia encarregat un govern de concentració al general Serrano, que es va veure incapaç de salvar la República. Alfons XII, després d'un nou cop d'estat (el de Martínez-Campos) va tornar a Espanya disposat a encapçelar un nou règim: la Restauració.