-
Carles lV
Rey de España (Portici, Nápoles, 1748 - Roma, 1819). Sucedió a su padre, Carlos III, al morir éste en 1788. Fue un rey poco inclinado a los asuntos de gobierno, que dejó en gran medida en manos de su esposa María Luisa de Parma y del amante de ésta, Manuel Godoy. Inicialmente siguió el consejo de su padre de mantener en el poder a Floridablanca, pero en 1792 acabó por sustituirlo, primero por el conde de Aranda y luego por Godoy, que se mantendría como valido hasta el final del reinado. -
Period: to
CARLES lV
Rey de España (Portici, Nápoles, 1748 - Roma, 1819). Sucedió a su padre, Carlos III, al morir éste en 1788. Fue un rey poco inclinado a los asuntos de gobierno, que dejó en gran medida en manos de su esposa María Luisa de Parma y del amante de ésta, Manuel Godoy. Inicialmente siguió el consejo de su padre de mantener en el poder a Floridablanca, pero en 1792 acabó por sustituirlo, primero por el conde de Aranda y luego por Godoy, que se mantendría como valido hasta el final del reinado. -
Guerra del Frances
Al començament del 1808, les tropes imperials franceses van entrar a la península Ibèrica amb l’excusa d’envair Portugal, aliat de la Gran Bretanya, en el marc del projecte napoleònic de domini d’Europa que va seguir a la Revolució Francesa. Però Napoleó va aprofitar per deposar a Carles IV i substituir-lo en el tron pel seu germà, Josep I Bonaparte. -
El motí d'aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808. Espanya es trobava en una greu situació de crisis després de ser vençuda a la batalla de Trafalgar. Les conseqüències d’aquesta derrota van recaure sobre la població disgustada amb el rei Carles IV i amb el mal govern de Godoy. La població volia al fill Ferran VII com a rei. Aquell motí s'estava convertint en un caos i per parar-lo el 19 de març, Carles va decidir proclamar al seu fill Ferran com a rei. -
Period: to
Guerra del Francès
A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya, amb l'excusa de la invasió de Portugal, segons l'acord près en el tractat de Fontainebleau, i van ocupar les principals ciutats. L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència (1808-1814), que a Catalunya fou coneguda com la guerra del Francès.
La guerra entre Espanya i França cal inserir-la dins del context de la política expansionista de Napoleó Bonaparte per Europa. -
Ferran Vll
El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
En un primer període, el de la restauració absolutista (1814-1820), Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme.
Comença llavors el segon període, el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823).
El tercer període és la Dècada Ominosa (1823-1833). -
Regencia de Ma Cristina
La muerte de Fernando VII señala el inicio de una nueva fase en la Historia de
España, en donde se dan dos procesos distintos: por una parte significa la consolidación del
liberalismo y por otra la guerra carlista, que supone el último intento de resistencia de los
absolutistas. María Cristina de Nápoles, no era liberal, ni tenía nada en común con aquellos
que, tras la muerte del rey se ofrecían a defender los derechos de su hija Isabel al trono. -
Isabel ll
Isabel nació, el diez de octubre de 1830, en Madrid. Su padre era Fernando VII y su madre María Cristina de Borbón-Dos Sicilias.
Sube al trono cuando todavía no había cumplido los tres años. Esto se produjo por el fallecimiento del rey en 1833 y por no haber tenido hijos varones. Fernando VII promulgó antes de fallecer la Pragmática Sanción, por lo cual se derogaba la Ley Sálica, que impedía a las mujeres acceder al trono. -
Sexenni Democratic
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
Amadeu de Savoia
Rey de España (1870-1873). Hijo de Víctor Manuel II de Italia y de María Adelaida de Austria, heredó el título de duque de Aosta. En 1867 contrajo matrimonio con María Victoria del Pozzo della Cisterna. Poco antes había participado en la guerra contra Austria, en la que resultó herido. Tras el conflicto fue ascendido a brigadier de caballería y, en 1869, a vicealmirante de la armada. -
La Primera República
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica:
Capital: Madrid
Moneda: Pesseta
Govern: Presidencialisme
Idioma oficial Castellà -
La restauració
La Restauració Borbònica és una etapa que abarca del 1875 fins el 1931 moment final de la monarquia borbònica. No obstant podem diferenciar clarament dues etapes:
– 1875-1898: Restauració monàrquica. Consolidació del sistema
– 1898-1931: Crisi del sistema de la Restauració
Són dues etapes que podem fer coincidir amb els últims 25 anys del segle XIX i el regnat d’Alfons XII i els primers 30 anys del segle XX i el regant d’Alfons XIII. -
Alfons Xll
Alfons XII d'Espanya, fou rei d'Espanya. El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Alfons Xlll
Rei d'Espanya (Madrid, 1886 - Roma, 1941). Fill pòstum d'Alfons XII, durant la seva minoria d'edat va exercir la Regència la seva mare, Maria Cristina de Habsburgo-Lorena, qui li va donar una educació eminentment militar. El seu regnat es va iniciar al ser declarat major d'edat en 1902, amb el país encara sota els efectes de la recent derrota en la guerra contra Estats Units i la consegüent pèrdua de les restes de l'imperi colonial (1898). Va jurar la Constitució de 1876,
