Història contemporània d'Espanya

Timeline created by ruurruuu
In History
  • Period: to

    Regnat de Carles IV

    Tot el temps que va estar aquest rei vigent.
  • La masacre d'Haití

     La masacre d'Haití
    Va ser un genocidi comés pels haitians negres contra la població blanca (franc-haitans). Masacre ordenada per Jean-Jacques Dessalines, lider de la revolució haitana i primer emperador del país.
  • Tractat de Fontainebleu

    Tractat de Fontainebleu
    Ës va signar aquest tractat amb Napoleó que va permetre el pas de les tropes franceses a la Península.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Ferran VII, va obligar a abdicar al seu pare i destituir el primer ministre.
  • Batalla de Bailèn

    Batalla de Bailèn
    Va representar una severa derrota per Napoleó, que també va suposar el confinament dels soldats presoners situats a l'illa de Cabrera, on van haver de viure en nefastes condicions.
  • Period: to

    Regnat de Josep I

    La població espanyola el veia com un imposat i forà. Per el regnat d'aquest rei la guerra del francès no es considera només una guerra en contra un domini estranger sino també una guerra civil.
  • Period: to

    El virregnat de la Plata 2

    Entre els añs 1808 i 1826 en un dels moments en que la majoria de potencies europees estaben configurant grans imperis. Espanya va perdre la majoria de les seves colonies. A Amèrica, concretament a Cuba i Puerto Rico van continuar en poder dels espanyols
  • Alçament del 2 de Maig a Madrid

    Alçament del 2 de Maig a Madrid
    Va ser una revolta popular en la que molt espontàniament la població madrileña es va alçar en contra de les tropes franceses, lluitant amb armes improvisades, per exemple pals.
    El resultat va ser una repressió molt dura.
  • La batalla del Bruc

    La batalla del Bruc
    Es tracta de dues accions militars, entre la guerra convencional i la guerrilla, es situa als voltants de la muntanya de Montserrat.
    Els soldats francesos es dirigien cap a Manresa, per castigar la població d'allà, perquè per acte de rebel·lia van creamr publicament paper segellat provingut de França. A l'acció real es va afegir la llegenda del timbaler del Bruc.
  • Period: to

    Procés d'independència

    Com a conseqüència de l'invasió napoleònica a la Península, van començar a diferents llocs de iberoamèrica revoltes en contra de la metropolis i diferentsw proclames d'independència.
    L'exercit espanyol va intentar lluitar per sufocar totes aquestes revoltes i ho va aconseguir en alguns indrets. Van empresonar els principals responsables.
  • Les guerrilles

    Les guerrilles
    Eren accions que consistien en utilitzar el "Factor sorpresa". Petits grups de soldats armats provocaven una envoscades als francesos aprofitant que coneixien el terreny on es situaven.
    En la guerra de guerrilles l'objectiu principal es desgastar l'enemic, fer-lo esgotar, desmoralitzar-lo.
    A les guerrilles la majoria de gent que hi participava era gent de classes populars, membres de l'Esglèsia i de la noblesa.
    Aquest tipus de lluita va ser desiciva en la desfeta napoleònica.
  • El setge de Saragossa

    El setge de Saragossa
    Les ciutats que es van oposar, van ser sotmetes a llargs i cruels setges. A Saragossa es van patir dos, en els quals va destacar la mítica figura d'Agustina d'Aragó.
  • El setge de Girona

    El setge de Girona
    La Grand Armée va assetjar Girona durant 7 mesos del 6 de Maig al 12 de desembre de 1809. Els interessava Girona perquè controlava la carretera principal entre França i Espanya.
  • Period: to

    El virregnat de la Plata

    Les revoltes es van iniciar a Argentina(1810), es van estendre pel Paraguai i l'Uruguai(1811). La seva independència però no va arribar fins a la victoria de San Martín a Chacabuco (1817) es va estendre cap als Andes i aconseguir de passada l'Independència de Xile. Bolivia va ser un dels últims territoris en unir-se a l'Independència (1825)
  • Uruguai (La batalla de les pedres)

    Uruguai (La batalla de les pedres)
    Va ser el primer trionf de Jose Gervasio Artigas, encapçalant l'exercit patriota de la Junta Gran.
  • Guerra d'independència de Veneçuela

    Guerra d'independència de Veneçuela
    Va ser un conflicte armat lliurat entre els anys 1810-1823 per les forces republicanes de Veneçuela en contra del domini espanyol.
  • Paraguai

    Paraguai
    Va ser una acció civico-militar que va tenir lugar en Asunción, Paraguai.
  • La constitució del 1812, La Pepa

    La constitució del 1812, La Pepa
    Es va fer a Cadis, on es reconeixia la sobirania nacional entre ciutadans i la separació de poders i el dret a l'educació.
    Espanya va passar a ser monarquia constitucional. Malauradament Ferran VII va tornar del seu exili. Van tornar així els temps foscos
    d'absolutisme.
  • Tucumàn

    Tucumàn
    Situada a la ciutat de San Miguel de Tucumàn, durant la segona expedició auxiliadora a l'alt Perú, durant el període de l'independència d'Argentina.
  • Batalla de Vitòria

    Batalla de Vitòria
    On les tropes aliades, dirigides per encapçalades pel britànic Wellington. Van vencer l'exèrcit del francès en el que es considera la retirada final de la Península.
  • El virregnat de Nova Granada

    El virregnat de Nova Granada
    Simon Bolivar va ser l'autor de l'independència d'aquest virregnat. Malgrat els intents de Bolívar de fer una confederació (la gran Colombia). Quan va acabar el virregnat va quedar dividit en 3 estats (Veneçuela, Colombia i Equador).
  • Declaració d'independència d'Argentina

    Declaració d'independència d'Argentina
    Va ser una decisió tomada pel Congrés de Tucumàn. Va delara la formal ruptura dels vincles de dependència política de les províncies unides del riu de Plata amb la monarquia espanyola.
  • Chacabuco

    Chacabuco
    Va ser una batalla decisiva per l'independència de Xile on va convatir l'exercit del Andes, el qual estava format les provincies unides del riu de la Plata y Xilenes exiliades a Mendoza y l'exercit Realista.
  • La batalla de Boyacà

    La batalla de Boyacà
    Va ser la confirmació més important de la guerra d'independència de Colombia.
    Vas garantitzar l'èxit de la Campanya libertadora de Nova Granada.
  • Period: to

    Gran Colombia

    Posterior a la batalla de Boyacà.
    Va ser un país creat al 1819 pel congrés reunit a la ciutat d'Angostura.
  • Period: to

    El trienni liberal

  • Virregnat de Nova Espanya

    Virregnat de Nova Espanya
    A Mèxic i Amèrica central. Els grups insurgents van aconseguir l'independència al 1821. Van tenir serios problemes de governabilitat i van acabar dividits en molts estats.
  • L'independència de Mèxic

    L'independència de Mèxic
    Va ser la conseqüència d'un procés polític i social resolt amb les armes. Va posar fi al domini espanyol a la major part dels territoris de Nova Espanya.
  • La batalla de Pichincha

    La batalla de Pichincha
    Va ocurrir en el context de les Guerra d'independència hispanoamericanas.
    La derrota de les tropes espanyoles va suposar la liberació de Quito.
  • Period: to

    Ocupació haitana de Santo Domingo

    Va ser un període que va durar 22 anys. On Haití va governar la part oriental oriental de l'illa.
  • L'independència de Brasil

    L'independència de Brasil
    El procés d'independència va ser molt similar al de les colónies espanyoles. Anterior a l'invasió napoleònica, ja hi va haber intents secessionistes, però l'ocupació de la Península va tenir la conseqüencia la fugida del rei de Portugal a Brasil.
    Amb el retorn del rei a la metropolis, els moviments independèntistes es van acelerar, amb l'ajuda de Gran Bretanya.
    D'aquesta manera al 1822 es va declarar l'independència de la Península, encara que no la van reconèixer al 1825.
  • Period: to

    Estableciment de les províncies unides d'Amèrica central

    Es van reunir a Guatemala el congrés, durant la presidència de Jose Matias Delgado. Van declarar les províncies allà representades eren independents d' Espanya, Mèxic i de tota altra nació.
  • El virregnat de Perú

    El virregnat de Perú
    Va ser el més emblemàtic per a les autoritats espanyoles. Allà estaben les grans riqueses, basicament mines i gran ciutats com Lima o el port de Callao. Cosa que explica que fos l'ultim reducte de les forces realistes. Les tropes espanyoles lluitaven a favor de Ferran VII.
  • La batalla d'Ayacucho

    La batalla d'Ayacucho
    Va posar fi a la dominació espanyola a Perú.
  • Declaració d'independència de Bolívia

    Declaració d'independència de Bolívia
    Jose Miguel Lanza va invair la ciutat de la Pau i va declarar l'independència de les províncies de l'Alt Perú. Per això el van anomenar president.
  • Conseqüències de l'independència

    Gràcies a l'independència les colonies iberoamericanes van poder actuar mitjançant els seus propis interessos i van posar al procés d'aculturació. Que van estar sotmeses per part de la metropolis.
    S'encaminava un mal camí per a aquests nous països.
  • La constitució d'Equador

    La constitució d'Equador
    Va ser la primera constitució política en estar en vigència en la creació de l'estat d'Equador com país independent.
  • La mort de Ferran VII

    La mort de Ferran VII
    Amb motiu de la mort de Ferran VII, es va generar una batalla pel regnat. Els batallants van ser Carles, germà del rei i Isabel, la seva filla, d'idees liberals.
  • Period: to

    Primera guerra Carlina

    Amb motiu de la divisió entre carlins i liberals es va generar una guerra civil, que va finalitzar amb la victoria dels Isabelins (o liberals). Els carlins no es van donar per vençuts i van seguir lluitant.
  • Period: to

    La monarquia constitucional d'Isabel II

    Aquest periode va estar ple de canvis, constitucions, cops d'estats militars, i tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d'un règim liberal i portar noves millores.
  • La llei de desamortització

    La llei de desamortització
    Les causes són:
    -La primera guerra carlina, que va obligar a buscar més recursos
    - Es va difondre un clima anticlerical, és un moviment en contra dels moviments religiosos.
  • Period: to

    Segona guerra Carlina

    No està considerada una guerra estrictament carlina, sino que es considerada una revolta catalana.
  • La llei de desamortització 2

    La llei de desamortització 2
    Van posar en subhasta, després de l'expropiació, terres de l'Església, de les ordres religioses i dels municipis, cosa que va fer possible que els membres de la burgesia i propietaris rurals puguessin vencer-les.
  • Period: to

    La gran confederació

    El gran desitg de Simon Bolívar va desapareixer amb la fragmentaciño i la rivalitat entre els territoris. No van poder mantenir les fronteres dels virregnats d'Espanya. Alguns dels nous països van entrar en pugna per qüestions de les fronteres.
  • Prim

    Prim
    Va enderrocar la monarquia. Moviment encapçalat pels generals Prim i Serrano.
    Prim: Era d'ideologies liberals va prescidir el govern durant el petit periòde del govern provisional (1869-1870).
  • Period: to

    El Sexenni democràtic

    Va aportar canvis respecte a l'absolutisme anterior.
    Van destacar els generals Prim i Serrano, Amadeu I de Savoia i Alfonso XII
  • Amadeu I

    Amadeu I
    Va ser rei d'Espanya entre el 1870 i 1873. Va crear una monarquia constitucional. Poc abans de la seva arribada des de la seva Italia natal. Tothom el considerava estranger.
  • Pavia

    Pavia
    Va donar un cop d'estat en aquest any, va preparar el terreny al retorn dels Borbó.
    Pavia: Va derrocar la primera republica. El 3 de Gener de 1874, mentre les corts decidien qui havia de ser el pròxim president del govern. Va entrar tropes de la guardia civil a l'edifici i va dissoldre les corts.
  • Cabdills militars

    Cabdills militars
    L'administració dels nous estats va caure a les mans dels cabdills militars, els quals van imposar règims totalitaris i corruptes a favor de les obligarquies. A causa d'aixó la inestabilitat política i institucional es mante com una constant de la història.
  • Colonialisme comercial

    Colonialisme comercial
    A molts llocs el colonialisme espanyol va ser substituit per una nova forma el colonialisme comercial, més subtil, feta per part de Gran Bretanya i els Estats Units.