-Història contemporània d'Espanya

  • virregnat Nova Granada

    virregnat Nova Granada

    Simón Bolívar va ser l'artífex de la indepèndencia de virregnat de Nova Granada. Malgrat els intents de Bolívia de fer una confederació--la Gran Colòmbia--, al final el virregnat va quedar dividi en tres estatas:Veneçuela, Colòmbia i l'Equador.
  • virregnat de la Plata

    virregnat de la Plata

    El Virregnat del Riu de la Plata, establert en 1776, va ser l'última divisió administrativa de l'Imperi Espanyol durant la colonització d'Amèrica. Va integrar els territoris de les governacions de Buenos Aires, Paraguai, Tucumán, Santa Cruz de la Sierra i els corregiments de l'Alt Perú i Cuyo
  • Period: to

    Carles IV

    Accedió al trono poco antes del estallido de la Revolución francesa, y su falta de carácter solía hacer que delegase el gobierno en manos de su valido.​ La Revolución Francesa de 1789 marcó su reinado, pero eso no le impidió seguir con la línea de reformas ilustradas, impulsadas tanto por el monarca como por Godoy, truncado por la injerencia napoleónica y la inestabilidad interna que esta provocó.
  • Period: to

    Revolució Francesa

    La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia. En acabar el segle xviii, el regne de França, estava sotmesa a l'Antic Règim. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes.En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
  • Tractat de Fonainebleau

    Tractat de Fonainebleau

    El tractat de Fontainebleau amb Napoleó i va permetre el pas de les tropes franceses per la Península amb la falsa promesa que es repartirien el regne de Portugal ja que aquest no havia fet cas del Blocatge Continental.
  • Setges de Saragossa

    Setges de Saragossa

    Els dos setges de Saragossa soferts per la ciutat aragonesa de Saragossa durant la Guerra del Francès, varen enfrontar els exèrcits d'ocupació del Primer Imperi Francès de Napoleó Bonaparte i a les forces espanyoles lleials a la dinastia Borbó. Els setges de Saragossa van ser un dels esdeveniments més representatius de la Guerra d'Independència, llegant un gran nombre d'herois i llegendes a la tradició popular, i sent font d'inspiració per a diversos escriptors.
  • Revolta: el Motí d'Aranjuez

    Revolta: el Motí d'Aranjuez

    La revolta El motí d'Aranjuez Ferran VII, hereu del tron i princial instigador de la protesta, va obligar a abdicar el seu pare i a destituir el primer ministre. Napoleó, que ja havia iniciat l'ocupacio de la Península, va obligar la familía reial a traslladar-se a Baiona i allà els va forçar a abdicar a favor d'ell mateix. Napoleó va nomenar el seu germà, Josep Bonaparte, rei d' Espanya. Als seguidors de Josep I se'ls coneixia despectivament com els "afrancesats".
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès

    La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol
  • La batalla de Bailèn

    La batalla de Bailèn

    Va representar una severa derota per Napoleó i que va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cerbera, on van viure en condicions pècimes.
  • L'alçament del 2 de maig  de 1808 a Madrid

    L'alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid

    De manera espontània, i sense un lideratge definit, la població de Madrid es va alçarcontra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades. La repressió que va seguir els fets va ser molt dura.
  • Les Guerrilles

    Les Guerrilles

    Consistien en accions aïllades en què el factor sorpresa tenia un paper molt important. Petits grups d'homes armats, aprofitant-se del coneixement del terreny, paraven emboscades als soldats francesos. Una de aquestes guerrilles va ser la del Bruc els soldats francesos es drigien a Manresa per tal de castigar la població. Pero al final ban guanyar els soldats catalans gracies al timbaler.
  • Period: to

    Josep Bonaparte rei d'Espanya

    Naooleó va nomenar el seu germà, Josep Bonaparte , rei d' Espanya. Als segidors de Josep I se's coneixia despectivamen com els ``afrancesats´´
  • Les Corda de Cadis

    Les Corda de Cadis

    La Junta Suprema va comvocar les Cords de Cadis amb la finalitat de detonar Espanya d'una constitució.
  • Les Cords aproven

    Les Cords aproven

    Les Cords van aprovar una de les constitucions més liberals i avançades, perb l'època, de la història d'Espanya.
  • La Constitució de 1812

    La Constitució reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre d'altres. Espanya passava a ser una monarquia constitucional. Malauradament, quan Ferran VII va retornar de l'exili, la va abolir. Troven així els temps foscos de l'absolutisme.
  • La batalla de Vitòria

    La batalla de Vitòria

    Les tropes aliades, encaoçalades pel britànic Wellington, van vèncer l'ecèrcit francès en el que es considera la retirada definitiva de la Península.
  • Period: to

    El terminni liberal a Espanya

    Un grup de militars encapçalats per Riego, que s'havien concentrat a Andalusia amb la finalitat de reprimir la revolta de les colònies iberoamericanes, va fer un cop d'estat i va instaurar un régim liberal que només va durar tres anys ,ja que el rei no va parar de conspirar fins que va restaurar un altre cop l'absolutisme amb l'ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit reclutat per la Santa Aliança.
  • virregnat de Nova Espanya

    virregnat de Nova Espanya

    Mèxic i l'Amèrica Central ,els diferents grups insurgents van aconseguir la independènca el 1821. El país resultant va tenir seriosos problemes de governabilitat i va acabar dividit en molts petits estats.
  • virregnat de Perú

    virregnat de Perú

    Era el més emblemàtic per les autoritats espanyoles. Allà hi hava les principalws riqueses, bàsicament mines, i ciutats importants com Lima o el port de Callao. La batalla d'Ayacucho va posar fi a la dominació espanyola al Perú.
  • Gran Confederaciò

    Gran Confederaciò

    La idea d'una gran confederació, que tan havia desitjat Simón Bolíviar, va desaparèixernamb la fragmentació i la rivalitat entre teritoris.
  • La mort de Feran VII

    La mort de Feran VII

    Va esclatar a Espanya un conflicte dinàstic entre els pararis de Carles, germà del rei, a l'entorn del qual es van aglutinar les forces més reaccionàies del país, i els parasis d'Isabel, la filla de Ferran VII.
  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

    La divisió entre carlins i liberals va desembocar en una guerra civil que va acabar amb la victòria dels isabelins. Els carlins no es van donar mai per vençuts i durant tota la centúria van continuar lluitan per imposar un règim absolutista.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

    Va estar farcint de canvis de governs, de constitucionts, cops d'estat militars... Tambe van anar configurant infraestuctures --com la xarxa radial de carreteres i la xarxa ferroviària-- es van construir canals de regadiu i algunes regions, com Catalunya, van començar el camí de la industrialitzacio.
  • Llei de Mendizábal

  • Period: to

    Segona guerra Civil Espanyola

    La Segunda Guerra Civil Española, también llamada Guerra de Liberación, Gran Guerra Hispana o Guerra de los Rojos y Azules, fue un conflicto bélico que enfrentó a las fuerzas del régimen del Generalísimo Francisco Franco contra la guerrilla antifascista socialista (el maquis) encabezada por Vicente López Tovar y Enrique Líster.
  • Llei de Madoz

  • Prim i Serrano

    Prim i Serrano

    Un nou pronunciament militar, aquest cop encapçalat pels generals Prim i Serrano, va enderrocar la monarquia.
  • Un nou cop d'estat

    Un nou cop d'estat

    Un nou cop d'estat el del general Pavía, va preparar el terreny al retorn dels Borbó. Pavía havia encartregat un govern de concebtravió al general Serrano, que es va veure incapaç de salvar la República. Alfons XII, després d'un nou cop d'estat -- el de Martínrz-Campos--, va tornar a Espanya disposat a encapçalar un nou règim: la Restauració.