-
Carles IV puja al tron i anomena a Manuel Godoy secretari de l'Estat per evitar el contagi liberal
-
L'execucio de Lluis XVI va empenyar a Carles VI unir-se a la guerra contra França que va tenir a Catalunya com a escenari principal
-
En aliança amb França, Espanya va intervenir en la guerra contra Gran Bretanya pel domini maritim, on en 1805 la flota francoespanyola va ser derrotada
-
Amb la incapacitat de detenir la invasio francesa va portar a Espanya a signar la Pau de Basilea i es va sometre ante França i els seus interessos
-
Per fer front a la crisi, Espanya va firmar el Tractat de Fontainebleau que autorizava al exercit frances a entrar en el pais per ocupar Portugal, pero Napoleón aprofito per ocupar places estrategiques de Espanya.
-
Va ser una revolta popular impulsat pels nobles i eclesastics que exigien la destitucio de Godoy i la renucia de Carles IV a favor del seu fill Ferran VII
-
Va provocar l'inici de la Guerra de la Independència Espanyola, Aquestes guerres van produir un període de dominació francesa de l'Europa Continental i gracies a l'accio combinada pel General Wellington, es va anar revertint la situacio i al 1813 es va signar el tractat de Valençay pel qual Napoleon retirava les seves tropes de Espanya.
-
Durant mes de tres anys les corts van desemvolupar una activitat legislatiiva aprovant un seguint de lleis, creant la primera Constucio de Espanya iniciant un nou sistema liberal, una monarquia constitucional i una divisio de poders
-
Es va caracteritzar per l'alternança entre l'absolutisme i el liberalisme, es divideix convencionalment en tres períodes:
- El Sexenni Absolutista que es va caracteritzar pel retorn a l'absolutisme i l'eliminació de la Constitució de Cadis
- Trienni Liberal es l'oposició dels absolutistes i la intervenció de França van provocar la caiguda del govern liberal
- La Dècada Ominosa es va caracteritzar per la persecució dels liberals i l'oposició i a tornada de la Inquisició. -
Va ser un alçament militar encapçalat pel tinent coronel Rafael del Reg que va ser el detonant de la Revolució de 1820 i de la pèrdua definitiva de l'Imperi espanyol a Amèrica.
-
Un període de govern liberal liderat pel tinent coronel Rafael de Reg contra el govern absolutista de Ferran VII, on aquest va acceptar la Constitució de 1812 atorgant poder als ministres liberals i van dur a terme reformes importants, com la reorganització d'Espanya a 52 províncies i la reducció de lautonomia regional.
-
També coneguda com la segona restauració de l'absolutisme va ser una època on Ferran VII va restaurar l'absolutisme i va perseguir feroçment els liberals. Durant aquest període, es va anul·lar la Constitució de Cadis i es van eliminar totes les lleis promulgades durant el Trienni Liberal.
-
Va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Espanya entre els partidaris absolutistes de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i els defensors d'Isabel II i es va caracteritzar per la utilització de tàctiques de guerrilla
-
La Regència de Maria Cristina de Borbó va ser un període de la història d'Espanya en la qual va assumir les funcions corresponents a la Corona en nom de la seva filla Isabel II despres de la mort del seu pare Ferran VII
-
Va consistir a expropiar béns i terres de l'Església catòlica. La mesura va ser proposada pel llavors ministre d'Hisenda Juan Álvarez de Mendizábal, amb l'objectiu fonamental de recaptar fons per fer front a la Guerra Carlina i va bucar soport del Regne Unit, França i Portugal
-
Despres de la renuncia de Maria Cristina a la regencia i marxar al exili, el general Espartero va assumir les funcions corresponents a la Corona en nom d'Isabel II i va produir inestabilitat política i oposició conservadora al derivar cap al absolutisme i qque també va provocar la formacio d'una gran coalició antiesparterista.
-
El regnat d'Isabel II d'Espanya va tenir lloc va fundar un estat liberal a Espanya. El seu regnat es divideix en dues grans etapes: la minoria d'edat (1833-1843) i el regnat efectiu (1843-1868), que es divideix en quatre períodes: la dècada moderada (1844-1854), el bienni progressista (1854-1856), el període dels governs de la Unió Liberal (1856-1863) i la crisi final (1863-1868)
-
Durant aquest període, es va proclamar una nova Constitució i es va crear la figura del governador civil a cada província on es va iniciar el nomenament d'alcaldes pel rei a les grans ciutats, encara que aquestes reformes també inclouen l'eliminació de la llibertat d'expressió. de l'elecció popular dels funcionaris municipals i l'eliminació de la Milícia Nacional que desencadeno en protestes i la revolució de 1854.
-
L'aixecament de progressistes va desecanedar un enfrontament entre les tropes rebels al comandament del general Leopoldo O'Donnell i les tropes governamentals a prop del poble de Vicálvaro que va posar fi a la decada moderada amb la victoria de la revolucio provocant el bienni progressista, durant el qual es va dur a terme la segona desamortització, es va aprovar la llei de Ferrocarrils i es va iniciar l'elaboració d'una nova constitució a les Corts Constituents
-
El Partit Progressista va intentar reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, que havia estat dominat pel Partit Moderat. També s'atorguen drets al ciutadà, com ara la llibertat d'expressió, la llibertat d'impressió i la llibertat d'associació política. Van destacar mesures com la desamortització general de Madoz que va declarar en estat de venda tots els predis rústics, els urbans, censos i fòrums pertanyents a l'Estat, al clergat i qualsevol altre pertanyent a mans mortes.
-
Va ser un temps on O'Donell va restablir la Constitucio del 1845 amb una acta de caracter libera que va dura 4 anys i mig fins que va dimitir per discrepancies amb la reina. Tambe va ser una epoca de governs unionistes, dictadura moderada i conspiracions progressistes per derrocar a Isabel II.
-
La radicalització de l'autoritarisme i el fort intervencionisme d ela reina van acabar desnaturalizant el sistema liberal i va provocar una inestabilitat governamental on va empitjorar arran de la crisi de subsitencies en 1866. Finalment els progressistes i democrates van signar el Pacte d'Oostende en el 1867 per posar fi a la monarquia de Isabel II formant un govern provisional masculí.
-
Amb l'acord de la Junta de Madrid es va anomenar un govern provisional encapçalat per Prim amb cinc progressistes i quatre unionistes. El objectiu del govern provisional era que la iniciativa politica pasés a les noves institucions i per fer aixo es van convocar eleccions amb sufragi universal masculí
-
El Sexenni Democràtic va ser un període de 6 anys a la història d'Espanya es van dur a terme importants reformes polítiques i social marcades per l'enderrocament de la reina Isabel II d'Espanya i l'establiment d'una monarquia constitucional sota el rei Amadeu I de Savoia. El període es va dividir en tres fases:
- El Govern provisional (1868-1871)
- El govern del rei Amadeu I d'Espanya sobre el Regne d'Espanya (1871-1873)
- La Primera República Espanyola (1873-1874) -
La Guerra dels Deu Anys va ser la primera de les tres guerres d'independència que Cuba va lliurar contra Espanya. La Guerra va acabar el 1878 amb la signatura del Pacte del Zanjón entre els líders rebels i el govern espanyol. El pacte va concedir amnistia als rebels i va prometre reformes, inclosa l'abolició de l'esclavatge, però no va arribar a concedir a Cuba la independència total.
-
Les Corts es van reunir el febrer del 1869 i van anomenar una comissio parlamentaria per redactar una constitució, on s'hi proposaven un extens regim de drets i llibertats sent
aquestos el sufragi universal masculí establert per la Constitució del 1812, també la llibertat de premsa, la llibertat de reunió i la llibertat d'associació. -
La Constitucio va fer que es comenci un proces per buscar un rei que substituis els Borbó, per aixo el general Prim va recaure en Amadeu de Savoia. El 30 de desembre despres del assasinat de Prim, en 1871, Amadeu va ser rei.
-
La nova monarquia tenia ben poc suport social i politic, pro el problema mes gran va ser afrontar el moviments d'oposicio. Primer els conservadors van deixar de participar en les eleccios, despres el carlins van abandonar el sistema i des de abril de 1872 van començar una guerra per defensar el drets de Carles VII. Finalment les revoltes i protestesdels sectors populars i amb la desintegracio de la coalicio governamental, Amadeu va renunciar al tron el 10 d febrer de 1873.
-
La Tercera Guerra Carlina va ser l'última de les Guerres Carlistes que va començar després de l'enderrocament d'Isabel II i posterior coronació d'Amadeu I de Savoia com a Rei d'Espanya el 1870. es va considerar un gran insult els carlins que comptaven amb un fort suport al nord d'Espanya, especialment a Catalunya, Navarra i les províncies basques. La guerra va acabar el 1876 amb la derrota dels carlins davant el govern espanyol i la restauració de la monarquia borbònica sota Alfons XII.
-
Va ser el conflicte mes greu i el que va provocar la pitjor situació de crisi per al govern. La proclamacio de cantons independents va ser la conseqüencia d'aplicar de manera radical i directa l'estructura federal des de baix, impulsada pel desig d'avançaren les reformes socials i de satisfacer les aspiracions populars
-
Va ser la primera experiència de república a la història d'Espanya i es va establir després de l'abdicació de Rei Amadeu I d'Espanya. Aquesta es va caracteritzar per una manca d'estabilitat i va estar marcada per malestar polític i social, dificultats econòmiques i aixecaments militars. El seu objectiu era intentar reconstruir l'estat i la nació espanyols sobre nous fonaments polítics, morals i territorials on després va ser reemplaçada per una república unitària sota una dictadura militar.
-
La derrota de Castelar obria la porta a un nou govern federal, aquesta possiblitat va precipitar el cop d'Estat del general Pavia i es va imposar sense trobar gaire resistencia politica. El poder va passar a una coalicio d'unionistes i progressistes ecapçalada pel general Serrano. Enfrontat amb els republicans volia incorporar el sectors conservadors on el 29 de desembre de 1874 el general Martinez Campos proclamava rei d'Espanya a Alfons XII on finalment comença la Restauració