-
Mort Carles II, rei sol
Carles II mor i genera un buit en la successió del regnat espanyol, ja que com no va tenir cap fill per posar de successor, el tro perdurarà buit per un temps. -
Mort Carles II
Mor Carles II, també conegut com a rei sol, ja que durant el seu període de vida no va tenir cap fill per col·locar com a successor del regne espanyol. Això genera un gran conflicte pel tro espanyol. -
Guerra de Successió
Després de la mort de Carles II, dona peu a una guerra que enfronta Felip d'Anjou (borbó) amb l'arxiduc Carles d'Habsburg.
El testament que havia deixat Carles II designava com a successor al Borbó, anomenat Felip V -
Decrets de Nova Planta
S'imposen els primers Decrets e Nova Planta a la Corona d'
Aragó, a València i Aragó imposats per Felip V -
Mort Josep I d'Àustria
Mor Josep I, l'emperador d'Àustria, i provoca un canvi en l'equilibri geopolític, ja que Carles hereta l'imperi. -
Tractat d'Utrecht
Es signa una pau per donar per finalitzada la guerra de Successió. Felip V domina quasi bé tot el territori espanyol, menys Barcelona i Cardona que seguien en mans austriacistes. -
Mort Maria Luïsa
Mor Maria Lluïsa de Savoia, primera dona de Felip V i mare de Lluís I i Ferran VI. Poc després es casa amb Isabel Farnesio. -
Setge de Barcelona
Felip V, davant la resistència de Barcelona i Cardona, va demanar la rendició de les dues ciutats però aquestes es van negar.
L'11 de setembre les tropes felipistes van iniciar la ofensiva final. Catalunya va quedar sotmesa a l'autoritat de Felip V.
Centralització i reforma de l’administració territorial espanyola. -
Decret de Nova Planta
S'imposa el Decret de Nova Planta a Catalunya. Amb objectius de repressió, com l'abolició de les institucions polítiques, centralització i integració de les corts de la Corona d'Aragó i Castella, imposició de nous tributs, un nou càrrec l'Intendent, etc. -
Abdicació Felip V
El succeïx el seu fill Lluís I, que, un any més tar mor, i torna a regnar Felip V. -
Mort Felip V
Mor Felip V, el succeïx Ferran VI. -
Reformes Hisenda
Inici de reformes d'Hisenda al país regnat pels Borbons. -
Mort Ferran VI
Mor Ferran VI, el succeïx el seu Germanastre Carles III.
Des dels inicis del segle XVIII, havia sorgit una nova corrent ideològica provinent d'Anglaterra i França, la Il·lustració i d'ella surt el Despotisme Il·lustrat. Es basava en la llibertat de comerç i indústria, la propietat...El Despotisme Il·lustrat de Carles III, estava format per una sèrie de reformes, entre elles l control de la Inquisició, llibertat de comerç amb Amèrica, totes professions són honestes, creació de manufactures, etc. -
Regnat Carles IV
Mor el seu pare Carles III i ell mateix el succeïx. -
Revolució Francesa
Esclata la revolució Francesa, i el ministre espanyol intenta impossibilitar l'arribada d'informació i notícies sobre el que ocorria a França. -
II Revolució
Esclata la segona part de la Revolució Francesa. Godoy, cap de govern espanyol, va fer el possible per salvar la vida de Lluís XVI però no ho aconsegueixen, Espanya s'uneix a altres potències absolutistes i li declaren la guerra a la França liberal. -
Guerres a Espanya
Guerres entre Espanya i la Convenció francesa, l'escenari es va reduir a una part de Catalunya i País Vasc.
Després de les primeres victòries espanyoles, els francesos entren a Espanya, i ciutats com Figueres i Sant Sebastià es rendeix sense quasi resistència. -
Pau Basilea
Godoy signa la Pau de Basilea amb el francesos- -
Napoleó cònsul i cònsul vitalici
El 1799 Napoleó va ser nombrat primer cònsol, el 1802 el senat el nombra cònsol vitalici -
Napoleó es nombra Emperador
-
Motí d'Aranjuez
Té lloc als carrers d'Aranjuez, a Madrid, a causa de la política de Godoy, secretari de l'Estat, que també fa dimitir a Carles III. Revoltes populars en contra la ocupació francesa. -
Ferran VII nou rei
-
Abdicació reis espanyols
Napoleó aconsegueix que Carles IV i Ferran VII abdiquen, a Baiona. -
Inici Guerra del Francès
Aixecament popular a Madrid, a conseqüència de que Napoleó havia anomenat rei d'Espanya al seu germà Josep I. -
Corts de Cadis (Constitució 1812)
Davant del buit de poder durant el regnat de Josep I, es creen organisme de govern alternatius a la nova monarquia.
Es va preparar un projecte de constitució que es va promulgar el 19 de mar de 1812. Aprovava la sobirania nacional, divisió de poders, Ferran VII com a rei d'Espanya, sufragi universal masculí, etc.
Volien abolir el règim senyorial, reformes agràries, llibertat de comerç, eliminació de gremis i duanes interiors... -
Tornada Ferran VII
Retorn de de Ferran VII de França, anul·la la Constitució i estableix un govern absolutista. Mobilització per restablir l'Antic Règim, Manifest dels Perses. Causa una repressió contra liberals i afrancesats. -
Riego
Pronunciament del general Riego, aixecament liberal contra la política de Ferran VII. -
Trienni Liberal
Triomfa el pronunciament de Riego, el rei es veu obligat a acceptar la constitució i anomenar un nou govern. Es declara amnistia i es convoquen noves eleccions, i les corts inicien una important reforma per abolir l'Antic Règim.
Imposen les mesures de la Constitució de Cadis del 1812. -
Dècada Ominosa
Ferran VII demana ajuda i es forma l'exèrcit del Cent Mil Fills de Sant Lluís, que travessarà els Pirineus i torna Ferran VII com a rei absolut.
Durant la Dècada Ominosa, es duu a terme repressions dels sectors liberals, genera una crisi econòmica, esclata la Guerra dels Malcontents, conservadors, a Catalunya que proposen al germà del rei, Carles, com a nou rei.
Ferran VII es casa amb Maria Cristina de Borbó, i s'aplica la Pegmatítica Sanció per eliminar la llei sàlica i que Isabel pugui regnar. -
Mort Ferran VII
Mor Ferran VII, el succeïx Maria Cristina, ja que amb la Pragmàtica Sanció permetia que exercís una dona. -
1ª Guerra Carlina
Dos bàndols, els Carlins i els Isabelins. El Carlins rebien suport dels partidaris de Carles Maria Isidre, del clergat i petita noblesa, s'oposen al liberalisme i tendeix al País Basc Navarra, part Catalunya... Recolzaven als Isabelins els partidaris d'Isabel II, alta noblesa i funcionaris, cedeix davant dels liberals per aconseguir més suport -
Dècada moderada
Constitució de 1845, comparteix poders el rei i les corts, reforç poder reial, sistema bicameral, centralització administrativa, es suprimeix la Milícia Nacional, drets i llibertats fragmentats. -
Bienni Prgressista
Va ser un període de dos anys que es va viure fins 1856, on un partit polític volia reformar el sistema polític que havia fet servir Isabel II.Aquest període es va originar després de la Revolució de 1854, en la tornada de l’absolutisme i la fi del Trienni Liberal, es va dur el Manifest de Manzanares.
L'accés del progressistes al poder va donar la creació d'un projecte de Constitució, nova desamortització a l'església, la llei dels ferrocarrils i altres lleis per fonamentar l'esperit econòmic.
. -
Descomposició del Sistema
Els governs unionistes buscaven una estabilitat política i creixement econòmic fins al 1866, política exterior militar, i va acabar amb la dimissió d'O'Donnell per problemes amb la reina. Van durar fins 1863 -
Descomposició del Sistema II
El governs moderats van aparèixer quasi una dècada més tard, eren governs més autoritaris que buscaven la marginació a l'oposició, durant aquesta etapa es va patir una crisi econòmica i la població estava descontenta, i es va dur a terme un pacte, el d'Ostende, entre grups opositors per enderrocar a Isabel II.
Dura 5 anys, fins 1868 -
Govern provosional (Sixenni Democràtic)
Després de la "Revolució Gloriosa" i aconseguir que Isabel II fugís a l'exili, es crea un govern provisional que presidia Serrano i Prim, progressistes, unionistes i demòcrates formaven el gabinet.
Es convoquen unes noves eleccions amb sufragi universal, i els progressistes es van emportar la victòria bastant neta i van implantar les seves ideologies.
Va perdurar fins 1870 -
Constitució 1869 (Sixenni Democràctic)
Va ser la constitució més radical a nivell liberal, amb característiques com sobirania nacional, sufragi universal, poder executiu en mans del Consell de Ministres, el poder legislatiu en les Corts bicamerals i poder judicial reservat als Tribunals, també declaració de drets d'associació i reunió i llibertat religiosa. -
Monarquia democràtica Amadeu I
Després d'aprovar la constitució, Serrano va ser nomenat Regent i Prim president del govern. Ja descartada l'opció dels Borbons, es buscava a un nou rei, finalment les Corts van escollir Amadeu de Savoia.El mateix dia de la seva arribada va ser assassinat el general Prim, cosa que va desestabilitzar al rei.
Mentres l'aliança per unionistes progressistes i demòcrates havia aprobat la constitució i portava a Amadeu al tro, els dos anys que va ser-hi es van caracteritzar per inestabilitat política. -
La 1ª República
Fart de la situació va abdicar Amadeu I a principis de 1973, i es va començar la búsqueda d'un nou rei per les dinasties, però les Corts van proclamar la Re pública.
Un projecte republicà que no s'havia donat mai, durant un període d'onze mesos dins del Sexenni Democràtic.
Va ser una república federal, on de la mà de Figueres i Pi i Margall, i una república unit`ria per part de Salmerón i Castelar. També es va produir un cop d'Estat, Pavia, --> pronunciament de Martinez-Campos. -
Revolta Progressistes
El govern de Mendizábal, porta 100.000 i busca el suport del Regne Unit, França i Portugal, amb la l'objectiu de fer reformes liberals, desamortització de les terres de l'església i reforme agràries.
Motins i revoltes que obliguen la reina a acceptar la Constitució de Cadis, nou ordre pol´tic amb objectiu de finalitzar l'Antic Règim, aprobació d'una nova Constitució l'any 1837