Historia

By Obarrou
  • Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà a França

    Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
  • Primera constitució de França

    La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16.[1] Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional.
  • Instauració del calendari revolucionari a França

    El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s’abolia l’«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l’anomenada «era dels francesos». El disseny mirava d’adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caire religiós.
  • Llei del maxim general

    La llei del màxim general va ser una llei francesa que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primera necessitat durant la Convenció Nacional
  • El tractat de sant lldefons

    E tractat de Sant Ildefons de 1796 va ser una aliança militar signada entre Espanya i França el 1796, en el marc de les guerres napoleòniques
  • Abolició esclavitud Regne Unit

    L'acta original es troba guardada en l'Arxiu Parlamentari britànic. La llei posava fi al comerç d'esclaus en el Regne Unit, però no a l'esclavitud en s
  • Independència de Xile

    La independència de Xile és el procés històric que va permetre que Xile fos un estat independent i no part de l'Imperi Espanyol. Normalment, la història explica que aquest procés d'independència va tenir lloc des de la instauració de la Primera junta nacional de govern de Xile ( 18 Setembre de 1810), junta que es va crear derivada de la captura del rei Fernando VII d'Espanya per part de Napoleó Bonaparte.
  • Manifest de Ferran VII acceptant la Constitució de 1812

    Ferran VII es veu obligat a jurar la Constitució de 1812 i la política espanyola torna a pintar-se de liberal. Però aquesta situació no va durar massa. El context internacional, l'època de la Restauració, hostil a qualsevol brot de liberalisme, va fer inviable el projecte liberal. L'any 1823, un exèrcit francès de la Santa Aliança, la salvaguarda de l'absolutisme europeu, envaïa l'Estat espanyol i feia possible el retorn a l'absolutisme.
  • Constitució de Cadis

    Es la declara de la sobirania resideix en la “nació”. Defineix el govern com a monarquia moderada hereditària, declara la religió catòlica com a única religió oficial de l’estat i apunta el propòsit d’establir una divisió administrativa provincial. El poder legislatiu és atribuït a les corts amb el rei, l’executiu al rei, i el judicial als tribunals. Estableix unes corts unicamerals, elegides per sufragi limitat indirecte, que es renoven cada dos anys
  • Inici del sexenni absolutista

    El decret de 4 de maig va iniciar un trist període caracteritzat per la sistemàtica anul·lació de les reformes de les Corts gaditanes i la tornada a l'antic règim i a l'absolutisme. En un període crucial en la història d'Europa, quan s'estava dirimint l'equilibri de forces després de Napoleó, Ferran VII es va mostrar sorprenentment desinteressat pels assumptes externs
  • Proclamació del Manifest del perses

    Es coneix com un document suscrit. Per 69 diputats
  • Congrés d’Aquisgrà

    va ser una un reunió diplomática de alt nivell. La seva finalitat era alianzar i garantizar el manteniment i l’ordre absolutista i reprimir qualsevol intent d’alterar la situació politica.
  • Independència de Bolivia i Colombia

    Es coneix com a Independència de Bolívia a l'procés revolucionari pel qual es crea la República de Bolívia com a estat independent, i els territoris actuals eren coneguts en el passat amb la designació administrativa colonial d'Audiència de Charcas i per rioplatenses i peruans com Alt Perú.La Independència de Colòmbia va ser el procés que va portar a la fi el període de domini de l'Imperi espanyol en l'actual territori de país.
  • Pronunciament de Riego

    El pronunciament de Riego va ser la revolució liberal que es va produir a Espanya, inici de les Revolucions de 1820. Després de la Guerra d'Independència Espanyola, els liberals van demanar el retorn de Ferran VII, anomenat "el Desitjat". Li van demanar que aquest signés la Constitució de 1812.
  • Independència de grecia

    La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució grega va ocórrer entre el 1821 i el 1832. Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia (25 de març) se celebra com a festa nacional.
  • Independència de Panamà i Mèxic

    La independència de Panamà va ser el procés emancipador desenvolupat entre el 10 i el 28 de novembre de 1821 pel qual Panamà trenca els llaços colonials que existien entre el seu territori i l'Imperi espanyol, donant així fi a 321 anys de vida colonial.
    La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol.
  • La Regència d'Urgell fou

    La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol del 1822). El 15 d'agost, fou instituïda oficialment, a partir d'una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l'arquebisbe preconitzat de Tarragona,
  • Abolició efectiva esclavitud al Regne Unit

    L'abolicionisme en el Regne Unit va ser el moviment de finals de segle XVIII i principis del XIX per posar fi a la pràctica de l'esclavitud, ja sigui formal o informal, al Regne Unit, l'Imperi Britànic i el món, inclòs el cap de l' comerç d'esclaus a l'Atlàntic. Va ser part d'un moviment abolicionista més ampli a Europa Occidental i Amèrica.
  • Revolta desembrista

    Va ser una temptativa de cop d'estat militar que es va desenvolupar a Sant Petersburg el 14 de desembre del 1825 per tal d'obtenir del futur emperador Nicolau I una constitució. La insurrecció fou durament reprimida pel nou emperador.
  • La revolucio de polonia

    La revolució polonesa va començar el 29 de novembre de 1830 a Varsòvia, protagonitzada per un grup de joves conspiradors de l'escola d'oficials de l'exèrcit que aviat van ser recolzats per bona part de la societat polonesa. Tot i aconseguir algunes victòries locals (batalla de Stoczek, 14 de febrer de 1831, batalla d'Olszynkę Grochowską, 25 de febrer), l'aixecament, convertit en una veritable guerra russpolonesa, va ser finalment esclafat per l'exèrcit rus, numèricament superior.
  • Tractat de valençay

    El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay (Primer Imperi Francès) , que posà fi a la Guerra del Francès. En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferí la pau i reconegué Ferran VII com a rei d'Espanya, a conseqüència de les derrotes patides en la guerra i, especialment, el declivi progressiu de l'exèrcit francès i de la moral dels soldats per l'assetjament que patien per part de la guerrilla.
  • Independència de Bèlgica

    L'Assemblea va dotar a Bèlgica d'una constitució al febrer de 1831. En ella, s'establia com a forma de govern la monarquia constitucional. Però això va fer que ara els belgues es tinguessin d'enfrontar a un nou problema: trobar rei
  • Primera guerra carlista

    La Primera Guerra Carlista va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina d' Borbó, el govern del qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per obtenir el suport popular.
  • Motí de la Granja de San Ildefonso

    El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836.
  • Publicació d’Unió Obrera per Flora Tristán

    Els primers dies de juny de 1843 es va publicar el fullet La Unió Obrera, de Flora Tristán, qui va ser una de les pioneres en la lluita per l'organització de la classe obrera a França i, especialment, de les dones treballadores
  • Associació Nacional Americana pèl Sufragi de la Dona als EEUU

    . Als Estats Units, va néixer gràcies als moviments antiesclavistes, en el qual van militar moltes dones, però que, quan van veure que eren marginades pels seus mateixos companys de lluita, van decidir que elles també havien de lluitar pel seu propi alliberament. Un moment important va ser la Convenció i posterior Declaració de Seneca Falls, l'any 1848.
  • Revolució de París i proclamació de la II República

    Es una insurrecció popular que va tenir lloc a París. Va obligar al rei Lluís Felip I de França a abdicar i va donar pas a la Segona República Francesa.
  • Revolució d'Hongria

    revolució a Hongria va arribar a esdevenir una guerra per la independència hongaresa de l'Imperi Austríac.
  • Abolició de l'esclavitud en les colònies franceses

    Va ser un acte que va causar la proclama del decret del 27 d'abril del 1848 permitint la abolicio de l'esclavitut a l'imperi frances.
  • Declaració de seneca

    La Declaració de Seneca Falls, també coneguda com la Declaració de Sentiments i Resolucions de Seneca Falls, és el document resultant de la convenció celebrada el 19 i 20 de juliol de 1848 signat per seixanta-vuit dones i trenta-dos homes de diversos moviments i associacions polítiques de tarannà liberal i propers als cercles abolicionistes, liderades per Elizabeth Cady Stanton i Lucretia Mott per estudiar les condicions i drets socials, civils i religiosos de la dona
  • Unio liberal

    Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
  • Unificació d'Itàlia completa

    La unificació d'Itàlia completa va ser , en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya")sdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades
  • Les eleccions generals espanyoles

    Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí. Fou convocada després de la Revolució de Setembre, encapçalada per Joan Prim i Prats i Francisco Serrano Domínguez que suposà l'abdicació d'Isabel II d'Espanya i la fi del govern de Narváez, cap del Partit Moderat.
  • La guerra franco-prussiana

    La guerra franco-prussiana va esclatar el 1870 quan França va atacar Prússia esperant que els estats alemanys es dividissin entre ells, cosa que no va succeir, i aquests van fer honor als seus tractats, de manera que els estats del sud d'Alemanya van afegir les seves tropes a les de la Confederació d'Alemanya del Nord per derrotar ràpidament les tropes franceses.
  • Setmana sangrenta de París

    El 21 de maig de l'any 1871 es va marcar l'inici de la 'setmana sagnant'. Tot va començar amb l'aixecament de les tropes de la Comuna de París contra el govern, que va respondre amb l'entrada dels militars en una zona mal defensada de la capital i van començar a disparar a qualsevol amb una arma. Més de 20.000 persones van perdre la vida.
  • Unificació de alemanya

    La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle XIX que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
  • Inici de la tercera guerra carlista

    La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretendent al tron del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs
  • Constitucio espanyola de 1876

    La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
    Constitució Espanyola de 1876Tipusconstitució Abast territorialEspanya
  • Assassinat d'Alexandre lo de Rusia

    L'atemptat tingué lloc als carrers de Sant Petersburg, mentre anava amb un cotxe de cavalls. Els terroristes eren Nikolai Kibaltxitx, Sofia Peróvskaia, Nikolai Rissakov, Timotei Mikhailov, Andrei Jeliabov, que van ser el que el faren assasinar.
  • Revolucio de la gloriosa

    Va ser una sublevacio militar a Espanya que va suposar el destronament de n'Isabel ll.
  • Unió Catalanista

    La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català.
  • El primer partit nacionalista de basc

    El primer partit polític obertament nacionalista és el Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) fundat per Sabino Arana en el context del corrent del romanticisme. Organitzativament va resultar nou per a la seva època en comparació dels partits tradicionals, que resultaven molt poc participatius i tenien una fèrria estructura de "partits de quadres", amb la sola excepció del citat PSOE.
  • Creacio del partit de la lliga rejionalista

    Es va fundar com a resultat del Centre Nacional Català y la Unió Rajionalista