-
Period: to
ASPECTES POÍLTICS DEL S.XIX
-
Batalla de Trafalgar
Va ser una coalició naval entre França i Espanya, contra Anglaterra. França i Espanya estaben comandades pel francès Pierre Villeneuve i el tinent general Federico Gravina. Anglaterra estaba formada per una coalició amb Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia, comandada per Horatio Nelson. -
Tractat de Fontainebeau
Acord signat entre França i Espanya en 1807. L'objectiu d'aquest era permetre el pas de les tropes franceses per terres espanyoles per poder atacar a Portugal, ferm aliat d'Anglaterra. En el tractat signen repartir-se Portugal.
Despres de la guerra contra Regne Unit, A Espanya va haver-hi una crisi fet que va desencadenar que Cares IV perdés la corona i que Ferran VII (el seu fill) regnès. Més tard la corona será traspasada a Josep I degut a que Napoleó els retè a França. Finalitza l'any 1808 -
La Guerra del Francès
Conflicte bèl.lic, que va ser desencadenat per la població espanyola contra la ocupació francesa, finalment acaba amb victòria dels espanyols gràcies a la aparició de Arthur Wellesley( director del exercit britànic). Més tard el 7 de juliol de 1813 es fa el tractat de Valençay, el qual posa fi a la ocupació francesa i permet el retorn de Ferran IV. El conflicte va finalitzar el 1814 -
Period: to
Guerra del francès
Gràcies al Tractat de Fontainebleau les tropes franceses van entrar a Espanya i van ocupar les principals ciutats. Això provocà: Guerra del Francès. La causa principal: imposició de Josep I al tron. Inici: d'entrada de tropes napoleó, acaba: retorn Ferran VII.
Comença: Insurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid. Les tropes franceses reprimeixen l’aixecament brutalment. L’aixecament antifrancès s’escampa pel territori. Molts afrancesats es converteixen en liberals patriotes. -
Motí d'Aranjuez
Quan els francesos van atravessar Espanya la pobació es va irritar. Els reis i Manuel Godoy temorosos que la presència francesa acabés en invasió es van dirigir al sur. La població espanyola va perseguien la destitució de Godoy i l'abdicació de Carles IV per el seu fill Ferran VII. Carles IV va escriure a Napoleó fent-li saber els esdeveniments i demanant la seva ajuda, peró Napoleó va pensar que era el moment oportú per envair a Espanya i així ho va fer proclamant rei al seu germà Josep I. -
Batalla de Bailen
Va tenir lloc el 19 de juliol de 1808 durant la Guerra del Francès a la ciutat de Jaén a Bailén. Va suposar la primera derrota de la història de l'exèrcit de Napoleó Els espanyols es van enfrontar un exèrcit francès de 20.489 soldats del general Dupont contra les tropes 29.246 soldats del general Castaños, comandant de l'exèrcit espanyol d'Andalusia. Aquesta batalla va ser simbòlica perquè va demostrar Espanya i a Europa que es podia vèncer al imperi francès. -
Les corts de cadis i la primera consitució
Al setembre de 1808 es crea la junta central, que a falta de rei aconsegueix tot el poder sobirà, i degut aixó van deidir fer la primera renió a les cots l'any 1810 on es van crear els dos grans grups politics, els liberals i els absolutistes. En un principi la majoría de persones eren liberals, fet que va desencadenar una revolució per aprobar la primera constitució i acabar amb l'antic règim. Amb la primera constitució al 1812 una de les coses que es va aprovar va ser la sobirania nacional. -
El retorn de Ferran VII a Espanya "el deseado"
Els liberals seran reprimits i perseguits, però finalment protagonitzaran revoltes, els
"pronunciamientos" on triomfarà el
Rafael del Riego l'any 1820. El Trienni Constitucional (1820-1823). Ferran VII es veu obligat a jurar a la Constitució de 1812 i tambè a tornar-se lliberal, pero no va durar massa ja que al 1823 l'exèrcit Francès torna a invaïr Espanya, fet que força el retorn del absolutisme. El (1823-1833), Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals són perseguits novament. -
Period: to
Primera guerra carlina
Davant de la negativa dels carlins a acceptar la nova successió per part de la filla de Ferran VII, Isabel. La Cort i l’exèrcit es divideixen en:
Carlins: Donen suport a Carles Mª Isidre per esdevenir rei.
Isabelins: Donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel.
El bàndol més conservador, absolutista, i partidaris de l'Antic Règim, s’ajunten al bàndol carlí.
Els sectors liberals veuen una oportunitat per fer-se amb el poder ajudant a la reina amb el conflicte. Seràn isabelins. -
Conflicte dinàstic
Conflicte que surgeix després de la mort del monarca Ferran VII, deixant com a "hereu" a la seva filla de 3 anys, això planteja la seguida successió a la corona.
Segons la Llei Sàlica: Dictada per Felip V el 1713. Les dones
només podien heretar la corona si no hi havia homes a la línia principal (fills) o lateral (germans i nebots). No obstant això, Ferran VII al 1830, l'aboleix i estableix com a principal línia hereditària la descendència directa del rei davant dels parents laterals. -
Conveni de vergara
Conveni de Bergara, firmat a la localitat d'Oñate el dia 29 d'agost de 1839 entre el general liberal Baldomero Espartero (representant de la Reina Isabel II d'Espanya) i els generals carlistes representants del general Maroto, La Torre i Antonio Urbiztondo i que suposà el final de la Primera guerra carlina.
El Conveni quedà ratificat per l'abraçada dels generals Maroto i Espartero produïda el 31 d'agost de 1839 coneguda com l'abraçada de Bergara. -
Ideología carlista
Els carlins tenien un lema, el qual era "DIOS,PATRIA, REY Y
FUEROS". Aquest lema va ser degut a la gran obsessió que tenien amb la esglèsia catòlica, el concepte protegir la ideología de la seva pàtria, la seva lleialtat al rei i per últim mantenir les lleis tradicionals. -
Period: to
Regència d'Espartero
Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cirstina cedeix la Regència al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero.
Els seus projectes reformistes van ser atrevits, però no sempre
encertats.
El seu estil de govern era autoritari i dictatorial, a l’estil bonapartista.
Es va anar guanyat l’enemistat de liberals moderats i liberals progressistes per les seves autoritàries maneres.
Al 1842 va bombardejar la ciutat de BCN que es va sublevar en contra dels pactes comercials amb GB. -
Period: to
El règim moderantista
És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868
arran de la Revolució “La Gloriosa”.
És una etapa de fort creixement econòmic que consolida el
poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars no van
millorar el seu nivell de vida.
Govern dels liberals moderats, que limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això crea separació en: moderats i progressistes.
La corrupció, el tràfic d’influències i
el conservadurisme són la tònica del
regnat d’Isabel II. -
Period: to
El Bienni progressista
El Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. Espartero juntament amb Leopoldo O'Donnell formen govern.
El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país.Van realitzar una nova Constitució democràtica (la “Nonata” de 1856).Però la reina i el propi O’Donnell fan un pronunciamiento i restauren el règim moderantista perquè era un govern massa progressista i liberal. -
Period: to
El sexenni revolucionari
És un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya, i la Restauració de la dinastia borbònica, el gener del 1875. On s’intentà implantar a Espanya un sistema plenament democràtic , que va patir una gran inestabilitat.
Esta dividit en 4 etapes:
Govern provisional i corts constituents (1868 – 1869)
Regnat d’Amadeu I(1870 – 1873)
I República (1873 -1874)
República autoritària (1874)
