-
Suport visual. -
S’inicia una revolta a Espanya per expulsar als francesos que havien invadit Espanya aprofitant una expedició cap a Portugal. Aquesta revolta va esdevenir en una guerra que va durar fins al 1814.
En aquest context el 1810 es convoca a Cadis als representants de les diferents juntes que s'havien creat arran el buit de poder, finalment es va imposar la ideologia liberal i el 19 de març de 1812 es va proclamar la primera constitució espanyola. -
Suport visual. -
Napoleó és derrotat, torna Ferran VII el qual no reconeix la legitimitat de les Corts de Cadis i es restaura l’absolutisme a petició del «Manifest dels perses» (sectors absolutistes) amb això s’inicia una forta repressió sobre els liberals.
-
Suport visual. -
El 1820 es produeix un cop d’estat pel coronel Riego el qual va imposar la constitució de 1812,iniciant a Espanya un període de tres anys de caràcter liberal democràtic. Finalment, el 1823 Ferran VII amb l’ajuda de la Santa Aliança aconsegueix fer caure el govern liberal.
-
Suport visual. -
Amb la tornada de l’absolutisme es produeix una nova onada de repressió contra els liberals.
Al final de la dècada es presenta el problema de successió del rei, ja que Ferran VII tenia una filla Isabel, però, la llei sàlica prohibia a les dones accedir al tron, per tant, Carles Maria Isidre accediria al tron. Ferran va promulgar la pragmàtica sanció que anul·lava la llei sàlica i va proclamar hereva a la seva filla. Mort Ferran VII, es va produir una revolta entre els Carlins i Isabelins. -
Suport visual. -
S’imposen els liberals Isabelins que es van dividir en dues opcions: els moderats que eren partidaris de sufragi restringit i anteposaven l’autoritat i l’ordre social a les llibertats, ja que desconfiaven de les classes populars. Els progressistes que defensaven el principi de sobirania nacional i el predomini de les Corts en el sistema polític atorgant a la corona una funció moderada.
Duran aquest període els moderats i progressistes s’alternen el poder. -
El 1837 impulsada pels progressistes es promulga una nova constitució basada en la de 1812, però més moderada, on s’inicia la desamortització de l’Església.
El 1840 la regent abdica i les Corts nomenaven com a nou progressista al general Baldemoro Espartero. Finalment, el 1843 Espartero va caure víctima de l’oposició dels moderats i dels sectors demòcrates. -
Isabel II compleix la majoria d'edat i demana al partit modern que formi govern. -
Es va promulgar una nova constitució que donava més poder a la corona, sufragi censatari i sistema bicameral. -
Narváez firma un concordat amb Roma per reconciliar-se amb la religió. També es crea la Guàrdia Civil. -
El cop d'estat liderat per O'Donell i ajudat per les classes populars porta a Espartero un altre cop al govern. Aquest va prendre mesures radicals com l'expulsió dels jesuïtes, una segona desamortització dels béns comunals dels municipis i una nova llei de ferrocarrils.
-
Els progressistes van quedar marginats i els conservadors van arribar al poder. Predominaven els terratinents, l'església i els militars conservadors.
Paralització de les desamortitzacions, reconeixement de les prerrogatives tradicionals de l'església i la institucionalització del frau electoral. -
Els progressistes i els demòcrates van pactar a Ostende el destronament d'Isabel II. L'armada espanyola es va aixecar en contra de la monarca. Aquest aixecament militar es va estendre ràpidament per l'est d'Espanya i Andalusia. Pocs dies després la revolució triomfava posant fi al règim liberal autoritari i la reina abandonava Espanya. -
Es va promulgar una nova constitució amb sufragi universal masculí, llibertat de culte i llibertat d'expressió. -
Amadeu I va ser el candidat elegit per ocupar el tron. El suport escàs a la seva idea de règim totalment democràtic, la insurrecció de Cuba, aixecaments carlins, problemes amb hisenda i protestes populars van fer que renunciés al tron el 1873. -
Les corts van votar la constitució d'una república presidida per Estanislau Figueras. Pi i Margall, Salmerón i Castelar el van precedir. La república es va trobar amb múltiples problemes com el ressorgiment de les juntes revolucionàries, les revoltes obreres, l'esclatde la 3a guerra carlina... -
El cop d'estat del general Pavía va posar fi a la primera república.