-
Arribada de Carles IV al tron Espanyol.
-
Period: to
Guerra Gran
Guerra entre Espanya i França declarada per Carles IV -
Firma del tractat de Fontainebleau
Tractat que deixava a França travessar Espanya per invadir Portugal. -
Motí d'Aranjuez
Va resultar en la dimissió de Godoy (primer ministre de Carles IV) i l'abdicació del rei Carles IV al seu fill Ferran VII. -
Resistència popular
Es van formar les primeres guerrilles i van guanyar la batalla del Bruc. -
Inici de l'ofensiva Francesa
Napleó va intervenir en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Algunes ciutats van resistir el setge uns mesos com: Girona, Tarragona i Saragossa. -
Period: to
Etapes del procés d'independència (Primera Fase)
A Amèrica durant la Guerra del Francès tembé es van formar juntes controlades per les elits criolles. Van destacar les de Bogotà, Quito, Caracas i Buenos Aires. El 1811 el Paraguai va ser pioner al proclamar la independència. -
La Guerra del Francès
-
Abdicacions de Baiona
Abdicacions de Ferran VII i Carles IV a Josep Bonaparte (germa de Napoleó) -
Final de l'ofensiva Francesa
Un cop controlat tot el territori, Napoleó va desplaçar bona part de les tropes a Rússia. -
Victòries angloespanyoles
L'exèrcit britànic va ajudar a Espanya a recuperar part del territori. -
La Constitució (La Pepa)
Establia la sobirania nacional, la divisió de poders i va implantar un règim liberal a Espanya. -
Tractat de Valençay
Napoleó reconeix la derrota i retira les tropes d'Espanya i va lliberar els reis Baiona. -
Ferran VII (el desitjat)
Va tornar a Espanya amb el objectiu de ser una monarca absolut però la difusió de les idees liberals durant la guerra del Francès va dificultar el seu objectiu. -
Period: to
El Sexenni Absolutista
Després de recuperar el tron Ferran VII, va derogar la Constitució del 1812.
Això va comportar revoltes però no van acabar en res i van exiliar als participants. -
Period: to
Etapes del procés d'independència (Segona fase)
El 1816, després de la independència d'Argentina, la insurrecció es va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials.
Després de diverses vctòries militars (Boyacá, Carabobo, Chacabuco i Ayacucho) sobre el exèrcits espanyols, van aconseguir la independència Mèxic, Veneçuela, Xile, Ecuador, Colòmbia, Perú, Bolívia, Paraguai i Uruguai.
L'any 1826 Espanya havia perdut totes les colónies excepte Cuba, Puerto Rico i Filipines. -
Period: to
El Trienni Liberal
El 1823 el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812. Ferran VII va demanar ajuda a altres reis absolutistes creant així la Santa aliança que va tornar a instaurar el absolutisme. -
Period: to
La Dècada Omniosa
L'última dècada del regnat de Ferran VII va comportar l'anul.lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme.
Els problemas econòmics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi definitiva. -
Period: to
La Dècada Ominosa 2
Per superar la crisi Ferran VII va proposar una reforma fiscals on els privilegiats paguessin impostos però com ells eren els principals
defensors del absolutisme el rei no s'hi podia posar en contra.
Ferran VII va tindre una filla i això va provocar un conflicte dinàstic. Els partidaris de l'absolutisme van proposar a Carles (germà de Ferran VII) com a hereu del tron. -
La independència de l'Amèrica Hispana
En aquest mapa podem observar les dates d'inici i finals de les diferents guerres d'independència. Els primers on voler ser independents van ser el mexicans a l'any 1810 i els últims en fero van ser els dominicans a l'any 1844. -
El Suport dels Isabelins 2
El nou govern va tenir el suport d'alguns privilegiats i de la majoria de l'exèrcit però sobretot va estar impolsat per la burgesia i els sectors populars. -
Les Bases Socials del Carlisme
El Carlisme recollia l'herència dels malcontents, va aglutinar els diferents sectors socials. Entre els privilegiats, la noblesa rural i el clero tenien por d'haver de pagar impostos i de perdre par de les seves propietats. Entre els no privilegiats abundaven els pagesos temerosos de perdre l'accés als bens cumunals si el liberalisme els paralitzava. La seva força residia al País Basc a Navarra i en zones muntanyoses de Catalunya, Aragó i València que defensaven les tradicions. -
El Suport dels Isabelins
Quan Ferran VII va morir el 1833, els absolutistes es van negar reconèixer a Isabel com a legítima successora a la corona i van apostar per Carles Maria Isidre. Per defensar el seu candidat es van revelar contra el govern. Durant l'aixecament absolutista la regent va buscar el suport dels liberals per preservar el tron d'Isabel i es va formar un govern lliberal moderat, que va construir una nova monarquia constitucional. -
Period: to
La primera guerra Carlina
Va començar al País Basc i a Catalunya, on els carlins va controlar bona part de l'interior(l'Alt Urgell, la Garrotxa, el Solsonès i el Berdeguà) del Baix Ebre.Al 1839 van ser derrotats per les trops liberals i la pau es va signar en el Conveni de Bergara. -
Period: to
La Regència de Maria Cristina
Les revoltes populars van fer que entregues el poder als lliberal progressistes. El lider dels progressistes, Juan Álvarez Mendizaval, va iniciar la reforma fiscal, dissolució del règim senyorial, desvinculació de la propietat i desamortització dels bens de l'Esglèsia. -
Els ideals del Carlisme"Déu, pàtria, rei i furs"
"Déu, pàtria, rei i furs"era el lema del Carlisme, que defensava l'origen diví. -
Insurrecció de la granja
-
La Nova Constitució
Una constitució de caràcter progressista va reconèixer la sobirania nacional i la divisió de poders amb dues cambres, congrés de diputats i senat. -
La independència de l'Amèrica Hispana
La crisi de l'Antic Règim va coincidir amb el moviment d'independència de les colònies a Amèrica.
El moviment emancipador el van dirigir militars lliberals com: Simón Bolívar, Antonio José de Sucre i José San Martín.
La pèrdua de les colònies va significar un cop molt dur per a la Península, perquè va perdre el seu prestigi com a potència colonial i va quedar privada dels mercats americans. -
Period: to
La Regència del general Espartero
Els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Va forçar la dimissió de Maria Cristinai com a regent del progressista Baldomero Espartero.Van generar una forta oposició. Aleshores es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabell II que va ser proclamada reina. -
Period: to
La Dècada Moderada
Es va crear la Guàrdia Civil (1844). -
Period: to
La Dècada Moderada
La arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats, sota el general Narváez. Les noves corts van proclamar una constitució moderada (1845). Diverses mesures van consolidar un sistema polític de caràcter moderat i centralista. Es va uniformitzar tota l'administració estatal i municipal, només el País Basc i Navarra va conservar els seus antics drets. Es va elaborar un codi penal i un sistema d'instrucció pública nacional. Es va firmar un Concordat amb la Santa Seu. -
Period: to
Segona Guerra Carlina
Va ser el resultat de nous aixecaments Carlins a Catalunya per la crisi econòmica. -
Period: to
El Bienni Progressista
o'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. Va ser el pronunciament de Vicálvaro (1854). Es van formar les juntes revolucinàries. Isabell II va cedir a les presions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recorer a Espartero. Les Corts van redactar una nova constitucó que no es va arribar a aprovar.Una nova desamortització que va afectar els béns comunals (Desamortització de Madoz,1855). Una llei de ferrocarils i una llei de mines. -
Period: to
La descomosició del Sistema
La crisi al govern d'Espartero va impulsar a la reina en confiar el govern a O'Donnell, que havia creat la unió liberal. Des del 1856 es van alternar el poder mentre que els progressistes es van quedar marginats. L'actuació del govern va ser molt autoritària i exercir una forta repressió sobre l'oposició. Van néixer nos grups entre els exclosos del sistema, els demòcrates defensaven el sufragi universal masculi, els republicans eren partidaris d'enderrocar la monarquia i proclamar la república. -
Period: to
La Revolució i el govern provisional
La revolució va ser impulsada per els progressistes i demòcrates, els quals es van afegir els unionistes, i dirigida per l'almirall Topete i els generals Prim (Progressista) i Serrano (Unionista). -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari per la nova vacant al tron espanyol després l'exili d'Isabell II. L'ofensiva de l'exèrcit liberal de l'any 1875 va derrotar el Carlinisme a Cataunya, però la guerra va continuar un any mes al País Basc i Navarra. -
Period: to
La primera república
Amb l’abdicació del rei, el febrer del 1873, les corts van votar la proclamació de la república. Va ser rebuda amb entusiasme pel sector popular i el govern republicà va començar un programa de reformes econòmiques i socials. Les Corts van redactar un projecte de constitució federal que repartia les competències legislatives entre el govern i les repúbliques federades que no es va arribar a aprovar mai. -
Period: to
La segona república 2
Va tenir quatre presidents Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar però no es va consolidar per aquests motius: La gent aspirava a una revolució més gran, fer front a la insurrecció a Cuba i l’inici d’una nova guerra carlina(1872), Cartagena es va proclamar independent, l’oposició dels monarques que van conspirar per la restauració de la monarquia amb el fill d'Isabel II. -
El sistema canovista 2
D’aquesta manera cada govern la podia modificar segons la seva necessitats sense haver de proclamar una nova Constitució. -
El sistema canovista
La idea de la restauració monàrquica va ser de Antonio Cánovas del Castillo, aspiraba a una monarquia constitucional sense pronunciaments militars ni revoltes populars. El 1876 es va posar fi a la guerra carlina i el 1878 la Pau de Zanjón va posar fi també a la insurrecció cubana. Es va proclamar la Constitució del 1876. El text proposa la monarquia constitucional amb sobirania compartida entre les Corts i el rei. -
Period: to
Bipartidisme i torn pacífic
Hi havia dos partits dinàstic: Partit Conservador liderat per Cánovas, i el partit Liberal encapçalat per Sagasta. El partit Conservador es declarava confessional i es considerava el garant de l’ordre social i el liberal era partidari de reformes socials i tenia un caràcter més laic. S’alternaven el poder amb el tron pacífic. Després de la mort del rei l’any 1885, el pacte d’El Prado va consolidar l’alternança durant la regència de la seva dona Maria Cristina. -
El sorgiment dels nacionalistes
Estar en un estat centralitzat i uniformista va provocar l’aparició de moviments nacionalistes: A Catalunya es van crear partits que defensaven l’organització federal de l’Estat o l’autonomia de Catalunya. Al País Basc després de la tercera guerra carlina va generar moviments de protesta que van convergir en la creació del Partit Nacionalista Basc. A Galícia va sorgir el Rexurdimento, un moviment de carácter cultural i literari que no pas polític. -
La crisi del 1898
L'any 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba com a conseqüència de la incapacitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa.
El 1898 els Estats Units va declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana. Espanya va patir una ràpida derrota i la firma del Tractat de París (1898) va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico.
El fracàs del 1898 va provocar un estat de frustació i pessimisme a Espanya. -
El caciquisme i el falsejament electoral
El caciquisme era un sistema de coerció social, que es produïa a les zones rurals, per mitjà del qual ·determinades persones podien coaccionar els votants i orientar el seu vot. Els cacics aconseguien l’elecció del candidat governalment mitjançant tota mena de trampes, no dubtaven per falsificar actes, comprar vots, amenaçar els electors…