-
Serà al març de 1814 quan es produeixi l'esperat retorn de Ferran VII a Espanya, però en comptes de marxar a Madrid directament a jurar la Constitució com se li havia demanat, marxa a Saragossa i posteriorment a València. El monarca fa aquest moviment per intentar “polsar” els suports que podia arribar a tenir en cas de derogar la Constitució del 1812, ja que si hagués anat directament a Madrid no hauria tingut marge de maniobra.
-
Quan Napoleó és definitivament derrotat a Europa, es produeix el període conegut com a Restauració, en què tots els monarques que havien estat enderrocats dels seus trons, els recuperen, tornant-se a instaurar els règims absolutistes a Europa. A Espanya s'espera a Ferran VII amb veritable expectació, ja que el poble ho veu com el símbol de la normalitat perduda amb la invasió francesa, com el garant de la pau i com el rei legítim que mai no devia haver perdut el tron.
-
No serà fins al 4 de maig de 1814 quan Ferran VII es decideixi a pegar un cop d'estat, promulgant el “Decret de València”, un decret de restauració de l'absolutisme, a través del qual derogava la Constitució i tota la tasca legislativa.
-
El Primer pronunciament el va dur a terme un jove militar, Juan Díaz Porlier, a la tardor de 1815 a La Corunya. La ideologia liberal de Porlier està fora de tot dubte des del moment en què va ser confinat al castell de Sant Antoni, de La Corunya, a causa d'una denúncia del seu propi secretari, per mantenir correspondència perillosa. -
El febrer de 1816 un altre militar, Vicente Richart recolzat per l'exdiputat Calatrava i el general Renovales, va dur a terme la «conspiració del Triangle», que tenia com a fi el segrest del rei, que hauria de ser portat a palau perquè jurés la Constitució. La delació de diversos conspiradors va fer malbé amb tots els plans: a Richart se li va ajustar a la forca i el seu cap va ser tallat per, clavat en una pica, exhibit durant mesos al públic, com lliçó i escarment de revoltosos. -
La nit del 4 al 5 d'abril del 1817 un nou pronunciament va tenir lloc a Caldetas, on Luis Lacy es va revoltar amb el suport de Francisco Milans del Bosch a Girona i de Quer a la mateixa Barcelona.
El pronunciament va fracassar per falta d'organització, Lacy va ser fet presoner, condemnat a mort i afusellat als fossats del castell de Bellver, de Mallorca, perquè Castaños, capità general de Catalunya, temia que s'alterés la tranquil·litat pública si es verificava l'execució de la pena a Barcelona. -
El 1819 el coronel Joaquín Vidal va intentar eliminar totes les autoritats de València que havien d'assistir a una funció de teatre la nit de Cap d'Any de 1819. El pla va fracassar perquè a causa de la mort, el 26 de desembre, de la reina Isabel, es van suspendre tots els festejos de final d'any. Denunciats per un traïdor, el mateix capità general de València, va detenir els conspiradors, 13 dels quals van ser ajusticiats el 22 de gener. Entre ells hi havia Félix Beltrán de Lis.
-
El pronunciament de Reg va aconseguir, per fi, l'objectiu que tots ells perseguien: que l'acció liberal assolís el poder per fer una sèrie de canvis polítics, socials i econòmics des d'una base ideològica oposada a la de l'Antic Règim.
L'1 de gener de 1820 el comandant Rafael de Reg va proclamar la Constitució a Caps de Sant Joan contra els plans previstos d'embarcar-se cap a Amèrica per combatre l'aixecament independentista d'ultramar. -
El país es va veure immers en un llarg període d'inestabilitat política causada per la latent desafecció del monarca al règim constitucional i pels conflictes polítics segregats per la rivalitat entre liberals “moderats”, partidaris de l'equilibri de poders entre corts i rei previst en la Constitució de 1812, i “vintens”, partidaris de redactar una nova constitució (que seria de 1820) que deixés clara la submissió de l'executiu al legislatiu, i del rei a la sobirania nacional. -
El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Rigo l'1 de gener de 1820 a "Las Cabezas de San Juan", que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
-
Països Catalans
2 de març - Alcoi: s'hi esdevé una revolta obrera.
Agost: Comença una epidèmia de febre groga que afectà la ciutat de Barcelona, i després diverses poblacions portuàries,
Resta del món
5 de març - els Estats Units: per segona vegada, investeixen James Monroe president.
28 de juliol - el Perú: José de San Martín proclama la independència del país de la Corona espanyola.
15 de setembre - Amèrica Central: independència de la Corona espanyola d'Hondures, Nicaragua, Guatemala… -
La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el "Trapense" (juliol del 1822). El 15 d'agost, fou instituïda oficialment, a partir d'una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l'arquebisbe preconitzat de Tarragona, -
El 1823, la Santa Aliança decideix en el congrés de Verona acudir en ajuda del monarca. Després de travessar els Pirineus, els cent mil es van passejar per Espanya i van eliminar l'aventura liberal, van sembrar les bases per a l'etapa més negra del regnat de Ferran VII, l'anomenada Dècada Ominosa (1823–1833).
Els que es van ser ajusticiats o marginats, en el cas de Rafel de Rigo, aquest va morir penjat el 7 de novembre de 1823 a la plaça de l'encebada de Madrid. -
La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal (1823) fins a la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta denominació es deu al fet que fou una època de decadència i ineficàcia governamental. És el segon període absolutista durant el regnat de Ferran VII (dit el Desitjat), després del Trienni Liberal[1] i abans del regnat de la reina Isabel II. Es caracteritzà també per la dura repressió que hi hagué en tots els sectors liberals.
-
Països Catalans Resta del món
-25 d'agost - l'Uruguai: el país obté la independència del Brasil. -
Països Catalans. Resta del món:
-25 de març – Rio de Janeiro (el Brasil): l'emperador Pere I jura una constitució liberal presentada pel Consell d'Estat.
-7 de maig: s'estrena la Simfonia núm. 9 de Ludwig van Beethoven.
-Austràlia esdevé topònim oficial del país.
-Batalla d'Ayacucho.
-Anglaterra supera els 600 establiments bancaris. -
Camp: Guardonats: Física Jean Baptiste Perrin Química Theodor Svedberg Medicina o Fisiologia Johannes Andreas Grib Fibiger Literatura Grazia Deledda Pau Aristide Briand
Gustav Stresemann -
La Guerra dels Malcontents fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.
-
-26 de març: S'estrena el lied Auf dem Strom de Franz Schubert sobre un poema de Ludwig Rellstab. Fou l'únic concert que va organitzar en vida dedicat íntegrament al seu propi repertori, coincidint amb el primer aniversari de la mort de Ludwig van Beethoven.
-
Hi ha una obra literària escrita per Ignasi Plana i Fontana titulada l'Epitalami a les bodes reals bodes dedicada al casament de Ferran VII amb Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies.
-
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868. Filla de Ferran VII i coneguda com «la dels tristos destins», fou princesa d'Astúries entre 1830 i 1833. La successió a favor seu en virtut a la Pragmàtica Sanció de 1830 va conduir a la insurgència legitimista del seu oncle Carles Maria Isidre, recolzat pels anomenats carlins. -
Ferran VII d'Espanya signa la seva sentència de mort basant-se en l'article número 7 del decret d'1 d'octubre del 1830: Tota maquinació a l'interior del regne per a actes de rebel contra la meva autoritat sobirana o suscitar commocions populars que arribin a manifestar-se per actes preparatoris de la seva execució, serà castigada en els autors i còmplices amb la pena de mort. El 26 de maig és conduïda a la plaça del Triomf on fou ajusticiada públicament aplicant-li el garrot vil. -
Camp: Guardonats: Física Werner Heisenberg Química Irving Langmuir Medicina o Fisiologia Charles Scott Sherrington
Edgar Douglas Adrian Literatura John Galsworthy Pau No atorgat -
Països Catalans:
-16 d'abril, Sitges: El Museu del Cau Ferrat és inaugurat com a museu públic.
-10 de desembre, Girona: Ràdio Associació de Catalunya, inaugura Ràdio Girona, la primera de les emissores de la xarxa.
-Les dones voten per primera vegada a Catalunya.
-Lluís Companys passa a ser president de la Generalitat de Catalunya.
-La Universitat de Barcelona passa ser la Universitat Autònoma de Barcelona, nom que conservarà fins al 1939 i que el 1968 adoptarà l'actual Autònoma.
