-
Accedeix al tron i intenta mantenir la política reformista que havia dut a terme Carles III. -
-
Les masses ciutadanes, empobrides i sotmeses, es van oposar al poder feudal, van desobeir l'autoritat de la monarquia i van encendre la metxa del canvi històric. -
Espanya i França perden la guerra contra els anglesos.
-
Espanya participa en la lluita de l’absolutisme europeu contra la França revolucionària.
-
Carles IV es va aliar amb França. -
Aliança militar firmada entre Espanya i França. -
La Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802. -
Guerra contra Gran Bretanya i derrota de Trafalgar, la qual cosa provoca una crisi econòmica, un gran malestar social i rebuig a Godoy. -
Provoca l’ocupació francesa d’Espanya, més coneguda com la “Guerra del francès”. -
Va ser la renúncia de Carles i Ferran al tro espanyol amb la coronació de Josep I, la qual va tenir el suport de nobles i afrancesats. -
És la reacció popular desencadenada de la “Guerra del francès”, la qual va tenir la intervenció de Napoleó. -
Es produeixen revoltes populars a Madrid, la qual cosa provoca la resistència i la guerra del francès. -
Amb el desenvolupament de la guerra, Espanya es veu obligada a crear la Junta Central Suprema Governativa i la junta de la resistència popular. -
Aquesta coronació va tenir el suport de nobles i afrancesats. -
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
-
A França va romandre durant 6 anys, fins a la primavera de 1814. Després de la Guerra de la Independència (1808-1814), Ferran VII decideix, el 13 de març de 1814, tornar a Espanya i al Tron. El 22 de març va entrar a Espanya, per Girona, i després de passar per Saragossa, es va dirigir a València.
-
-
- Divisió de poders.
- Sufragi indirecte censatari.
- Monarquia constitucional.
- Igualtat davant la llei.
- Religió catòlica i única.
-
Ofensiva aliada (Wellington) que causa la derrota francesa i Tractat de Valençay.
-
El tractat de Valençay o Tractat de pau i amistat entre el rei Ferran VII i Bonaparte ser un acord signat el desembre de 1813 al castell de Valençay —a la localitat francesa del mateix nom (avui a Indre)—, i per això l'emperador Napoleó I oferia la pau i reconeixia a Ferran VII com a rei d'Espanya i d'Índies, restituït com a sobirà amb plens poders, ordre establert per les lleis fonamentals d'Espanya. -
L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València. -
-
El pronunciament de Riego va ser un pronunciament encapçalat pel tinent coronel Rafael del Reg que va tenir lloc a Espanya el 1820 durant el regnat de Ferran VII i que va ser el detonant de la Revolució de 1820 (pel que també és conegut com la Revolució de Caps de Sant Joan).
-
-
La Santa Aliança va intervenir en diverses ocasions, així va succeir el 1821 quan les tropes austríaques es van involucrar a Itàlia per restituir l'absolutisme al Regne de les Dues Sicílies (Nàpols i Sicília), o amb la intervenció de les tropes franceses el 1823 a Espanya.
-
-
Isabel II d'Espanya, anomenada «la de les Tristes Destinacions» o «la Reina Castiza», gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830. Això va provocar la insurgència de l'infant Carlos María Isidro, germà de Ferran VIIi oncle d'Isabel II, que, recolzat pels grups els anomenats carlins, ja havia intentat proclamar-se rei durant l'agonia de Ferran. -
Va morir Ferran VII i deixa el tron a la seva dona, la qual morirà uns anys més tard i regnarà la seva filla Isabel II.