-
1833 BCE
Isabel II és nomenada hereva del tron
Isabel esdevingué reina d'Espanya el 29 de setembre de 1833, a la mort del seu pare Ferran VII, quan ella encara no tenia ni tres anys. El seu naixement i ascens al tron va provocar un llarg conflicte, de fet una guerra civil, entre els partidaris d'Isabel II i els del seu oncle, Carles Maria Isidre de Borbó, hereu de la corona fins que Ferran VII va revocar la Llei Sàlica mitjançant una Pragmàtica Sanció. -
1833 BCE
Mort de Ferrán VII
-
1808 BCE
2 de maig de 1808
-
1808 BCE
Motí d'Aranjuez
-
Constitució de Cadis
Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders,[1][2] la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altre. -
Període absolutista
-
Ferran VII torna a Espanya
El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
En un primer període, el de la restauració absolutista (1814-1820), Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme. Els liberals seran reprimits i perseguits, però protagonitzaran diverses revoltes de caire insurreccional, els "pronunciamientos". Finalment, triomfarà el de Rafael del Riego l'any 1820. -
Derogació de la Constitció de Cadis
-
Pronunciament de Rafael del Riego
El nou govern liberal va nomenar Riego mariscal de camp i també capità general de Galícia. El novembre de 1821 va ser nomenat governador d'Aragó, i es va traslladar a Saragossa. El 18 de juny del mateix any es va casar amb la seva neboda, Maria Teresa del Riego i Bustillo -
Ferran VII jura la Constitució
Comença llavors el segon període, el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823) Ferran VII es veu obligat a jurar la Constitució de 1812 i la política espanyola torna a pintar-se de liberal. El context internacional, l'època de la Restauració, hostil a qualsevol brot de liberalisme, va fer inviable el projecte liberal. L'any 1823, un exèrcit francès de la Santa Aliança, la salvaguarda de l'absolutisme europeu, envaïa l'Estat espanyol i feia possible el retorn a l'absolutisme. -
Ferran VII recupera el poder absolut
Ferran VII va declara nuls tots els actes declarats pel gobern realitzats pel període del Trienni Liberal i va inicar un periode de repressió contra les idees i persones liberals -
Segon període absolutista (1823-1833)
-
1823 Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis. Això va significar el final del Trienni https://ca.wikipedia.org/wiki/Cent_Mil_Fills_de_Sant_Llu%C3%ADs -
Firma de la Pragmàtica Sanció
És aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres. Hom acostuma a identificar-les per la data en què foren decretades -
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. -
Període de regències (1833-1844)
-
Aixecament militar de La Granja
El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836. -
Desamorització de Mendizábal
Va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades mans mortes que no les conreaven, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris -
Nova constitució
A la vista dels enfrontaments que van sorgir entre moderats i progressistes, es va originar una crisi de l'Estatut Reial, la qual cosa va provocar que la Reina Regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies hagués de veure's forçada a restaurar la Constitució Espanyola de 1812.. -
Regència d'Espartero
La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys d'edat -
Dècada Moderna (1844-1854)
-
Els moderats al poder .Suspensió de la desmorialització
Durant la Dècada Moderada, la vida política no va desenvolupar-se a les Corts, sinó al voltant de la cort, on poderosos grups de pressió (les anomenades “camarilles”) van cercar el favor reial o governamental al marge de la vida parlamentària. A més, el restringit nombre de ciutadans amb dret a sufragi impedia als progressistes accedir al poder mitjançant unes eleccions que convidaven al falsejament electoral. -
Nova constitució
La Constitució espanyola de 1845 va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837 a norma suprema durant la seva minoria d'edat. La Constitució de 1845 va estar vigent fins a la proclamació de la constitució espanyola de 1869, tot i que hi va haver diversos intents per substituir-la en 1852 i durant el bienni progressista (1854-1856). -
Bienni Progressista (1854-1856)
-
Els progressistes al poder . Creació de la Unió Liberal
Al febrer de 1854, militars adeptes al Partit Democràtic van tractar de portar a terme una revolta en Saragossa, amb el suport d'elements civils, però van fracassar. La situació de tensió amb el govern moderat, més procliu als seus elements autoritaris, no va impedir que membres de la burgesia industrial i el progressisme mantinguessin les seves intencions de fer caure el govern. -
Desmortització de Madoz
urant el segon govern del progressista Baldomero Espartero, el seu ministre d'Hisenda, Pascual Madoz, realitza una nova desamortització (1855), que va ser executada amb major control que la de Mendizábal. El 3 de maig del 1855 es publicava a la Gaceta de Madrid, i el 3 de juny la instrucció per realitzar-la. -
Aixecaments populars
Les revoltes dels segles XVI i XVII tingueren, en la seva gran majoria, un fort component antifiscal i de rebuig a les ordinacions dels grans ministres reials (Richelieu, Olivares o Mazzarino). -
Serrano presedeix el gover
-
Govern Provisional ( 1868-1870)
-
Regnat d'Amadeu I ( 1870-1873)
-
Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons
-
Abdicació d'Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera Republica
-
Primera República (1873-1874)
-
Figueras presedeix la Primera República
-
Es proclamada la República Federal
-
Moviment Cantonalista
-
Pronunciamnet de Pavía
-
Pronunciament de Martínez Campos
-
Restauració (1874-1876)
-
Va ser proclamat rei Alfons XII
El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Constitució de 1876
La Constitució Espanyola de 1876 Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que fou suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931.
