-
La primera etapa del regnat de Ferran VII el sexenni absolutista (1814-1820). Es va establir un govern de caràcter liberal, el denominat Trienni liberal.
Aquest pronunciament va suposar la imposició del liberalisme espanyol al règim absolutista de Ferran.
El trieni liberal, va impulsar les reformes polítiques i socials. 1820-1823 -
l 01 de gener de 1820, tenia lloc l'anomenat pronunciament del coronel Rafael de Reg a la població dels Caps de Sant Joan. El detonant va ser la negació de les tropes a embarcar per a Amèrica, en plena efervescència de les lluites d'independència contra la Monarquia espanyola. Sant Joan. El detonant va ser la negació de les tropes a embarcar per a Amèrica, en plena efervescència de les lluites d?independència contra la Monarquia espanyola. -
A l'abril de 1823 es produeix la invasió francesa dels anomenats Cien Mil Fills de Sant Lluís sota el comandament del duc d'Angouleme. Paradoxalment, les tropes franceses vénen a restaurar l'absolutisme amb el suport de la guerrilla antiliberal. Aquesta invasió suposa el triomf de la contrarevolució a Espanya. -
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. -
La Regència de Maria Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en què a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La regència d'Espartero va ser el darrer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, anomenat així perquè, després del triomf de la revolució de 1840 que va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II
-
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del segle xix, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849. -
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. -
va ser una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. La Revolució de Setembre va ser una brusca sacsejada a la història del segle xix espanyol, els efectes de la qual es van deixar sentir àmpliament tota la geografia del país -
És un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Els polítics republicans aconseguiren convèncer la resta de diputats que l'alternativa era la república.
Després del triomf de la revolució es va formar un Govern Provisional presidit pel general Serrano i amb Prim al Ministeri de la Guerra. -
Va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. -
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretendent al tron del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs -
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. -
El cop de Pavía, va ser un cop d'estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció de la qual incloïa Madrid -
El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. La Restauració Borbònica posa fi a la primera república . I dona pas a la proclamació de la segona república.
-
El 98 va ser un any desastrós per a Espanya. El president Roosevelt, recolzat pel quart poder, va declarar la guerra. La poderosa flota nord-americana va derrotar els embarcacions espanyols a la batalla de Cavite, Filipines. Espanya va perdre les tres últimes colònies, Cuba, Puerto Rico i Filipines. -
El tratado de París, del 10 de diciembre de 1898 , obligó a España a conceder la independencia a Cuba y a ceder Puerto Rico, Filipinas y Guam a Estados Unidos, que se convirtió en una potencia colonial. La derrota de España frente a EE. UU.