-
Ferran VII va començar a reinar el 19 de març del 1808 amb una alta popularitat, que no hi veia un fill que havia traït el seu pare sinó una víctima més del príncep de la Pau, Manuel Godoy. Però Ferran va iniciar el seu regnat en un país ocupat per les tropes franceses de Joachim Murat, havent-se de posar sota la seva protecció.
-
Es coneix com a Trienni Liberal o Trienni Constitucional al període decimonònic de la història contemporània d'Espanya que transcorre entre 1820 i 1823. -
-
França va intervenir militarment a Espanya el 7 d'abril del 1823 per donar suport a Ferran enfront dels liberals i restablir l'absolutisme, en virtut dels acords de la Santa Aliança. -
La regència de Maria Cristina de Borbó constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, durant el qual la seva mare Maria Cristina de Borbó-Dos Sicilias en va assumir les funcions . -
La primera guerra carlina va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre el 1833 i el 1840 entre els carlins, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins o cristins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó, el govern del qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per obtenir el suport popular. -
El regnat d'Isabel II és el període de la història contemporània d'Espanya comprès entre la mort de Ferran VII el 1833 i el triomf de la Revolució de 1868, que va obligar la reina a marxar a l'exili.
-
La regència d'Espartero va ser el darrer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, anomenat així perquè, després del triomf de la «revolució de 1840» que va posar fi a la regència de Maria -
Es va deure al fracàs dels intents de casar Isabel II amb el pretendent carlí, Carles Lluís de Borbó (Carls VI a la nomenclatura dels seus adeptes), que havia estat pretès tant per alguns sectors moderats isabelins —singularment els liderats per Jaume Balmes i Juan Donoso Cortés— com pel carlisme. La reina acabaria casant-se amb el seu altre cosí Francesc d'Assís de Borbó. -
Es coneix com a Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari al període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica.
-
El Govern Provisional del 1868-1871 va ser l'executiu transitori que es va formar a Espanya després del triomf de la Revolució del 1868 —la Gloriosa—, que va posar fi al regnat d'Isabel II. Constitueix el primer període del Sexenni Democràtic i se subdivideix en dues etapes: -
La Constitució espanyola de 1869 va ser la Constitució aprovada sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. Va ser la Constitució que va estar vigent durant el regnat d'Amadeu I.
-
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de Setembre o la Septembrina, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya el setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. -
La insurrecció independentista va començar el 10 d'octubre de 1868 amb l'anomenat Crit de Yara pronunciat pel hisendat Carlos Manuel de Céspedes en la seva propietat de l'orient de l'illa anomenada La Demajagua, un enginy petit, antiquat, pobre i hipotecat per deutes. -
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890)[1] va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. -
La tercera guerra carlina va ser una guerra civil desenvolupada a Espanya entre el 1872 i el 1876, entre els partidaris de Carles, duc de Madrid, pretendent carlí al tron, i els governs d'Amadeu I, de la I República i d'Alfons XII. Antigament va ser coneguda per la historiografia espanyola com a «segona guerra civil»1 i alguns historiadors contemporanis com Jordi Canal la denominen «segona guerra carlina»,2 negant aquest nom a la Guerra dels Matiners. -
La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica -
-
El cop d'Estat de Pavía, o simplement cop de Pavía, va ser un cop d'Estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció del qual incloïa Madrid. -
-
Després de la seva derrota, Espanya va perdre Cuba (que va quedar sota tutela dels Estats Units), Puerto Rico, les Filipines i Guam, que van passar a ser dependències colonials dels Estats Units.