-
El regnat de Ferran VII és el període de la història contemporània d'Espanya de vint-i-cinc anys de durada, comprès entre 1808 i 1833. Ferran VII d'Espanya va pujar al tron el 19 de març de 1808, immediatament després de l'abdicació del seu pare, Carles IV, després del Motí d'Aranjuez; i el seu regnat va concloure amb la seva mort el 29 de setembre de 1833.
-
Ferran VII va decretar la volta a l'absolutisme amb el suport de part de l'exèrcit i d'un grup de 69 diputats de les Corts de Cadis. Aquests van expressar el seu suport al Rei amb la signatura del Manifest dels Perses. "La monarquia absoluta és una obra de la raó i la intel·ligència: està subordinada a la llei divina, a la justícia ia les regles fonamentals de l'Estat".
-
El 01 de gener de 1820, va tenir lloc l'anomenat pronunciament del coronel Rafael de Reg a la població dels Caps de Sant Joan. El detonant va ser la negació de les tropes a embarcar per a Amèrica, en plena efervescència de les lluites d?independència contra la Monarquia espanyola. -
El Trienni Liberal o Trienni Constitucional és el període decimonònic que transcorre entre 1820 i 1823. Aquest trienni constitucional s'inicia amb la revolta militar per restablir la Constitució de Cadis de 1812 contra el govern absolutista del rei Ferran VII. El 10 de març de 1820, a Madrid, Ferran VII és obligat a jurar la Constitució espanyola de 1812 i a suprimir la Inquisició espanyola. El Trienni acaba quan el rei Ferran VII dissol les Corts espanyoles i anul·la la legislació del Trienni..
-
França va intervenir militarment a Espanya per donar suport enfront dels liberals i restablir l'absolutisme. L'exèrcit francès, denominat amb el nom dels Cent Mil Fills de San Luis, va ser encapçalat pel duc d'Angulema.
L'exèrcit el formaven 95.062 soldats, formats en cinc cossos. L'exèrcit espanyol constitucional que es va formar per fer-hi enfront del formaven uns 130.000 homes, dividits en quatre cossos d'uns 18.000 o 20.000 cadascun i 52.000 homes apostats a les places fortes. -
És el període comprès entre la mort de Ferran VII el 1833 i el triomf de la Revolució de 1868, que va obligar la reina a marxar a l'exili. El seu regnat està dividit en dues grans etapes: la minoria d'edat durant la qual van assumir la regència, primer, la seva mare Maria Cristina de Borbó-Dos Sicilias i, després, el general Baldomero Espartero; i el regnat efectiu que comença amb la declaració per les Corts el 1843 de la seva majoria d'edat avançada quan només tenia tretze anys.
-
La regència de Maria Cristina de Borbó constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, durant el qual la mare Maria Cristina de Borbó-Dos Sicilias va assumir les funcions corresponents a la Corona.
-
La primera guerra carlina va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins, i els isabelins o cristins. Antigament, va ser coneguda per la historiografia espanyola com a guerra dels Set Anys o primera guerra civil.
-
La regència d'Espartero va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, el general Baldomero Espartero va assumir la regència al seu lloc. Va acabar el 1843, per un moviment militar i cívic. La coalició antiesparterista va decidir llavors proclamar la majoria d'edat d'Isabel, així que va complir els tretze anys, l'octubre de 1843 iniciant-se així el seu regnat efectiu.
-
Va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya. Es va deure al fracàs dels intents de casar Isabel II amb Carles Lluís de Borbó, que havia estat pretès tant per alguns sectors moderats isabelins. La reina acabaria casant-se amb el seu altre cosí, Francesc d'Assís de Borbó. Caracteritzat per alguns historiadors més com un conflicte que com una autèntica guerra, es va tractar fonamentalment d'un aixecament popular a diferents punts de Catalunya.
-
La Gloriosa o Revolució de 1868, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya al setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic (1868-1874). -
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric comprès entre la Revolució de 1868, que va suposar la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener de 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que van viure les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb cert retard a la península.
-
Va ser l'executiu transitori després del triomf de la Revolució del 1868, que va posar fi al regnat d'Isabel II i es divideix en dues etapes:
La primera, elaborada per la nova Constitució de 1869 sota un govern provisional i la segona, que va començar amb l'aprovació de la nova Constitució el juny de 1869 i el nomenament com a regent del fins llavors president del Govern Provisional, el general Serrano. -
La primera insurrecció independentista va començar el 10 d'octubre de 1868 amb l'anomenat Crit de Yara pronunciat per l'hisendat Carlos Manuel de Céspedes en la seva propietat de l'orient de l'illa anomenada La Demajagua, un enginy petit, antiquat, pobre i hipotecat per deutes.
-
Després de la Revolució de 1868 es proclamà una monarquia constitucional, però hi han dificultats, per trobar un rei que acceptés el càrrec. Espanya en aquell temps era un país pobre i convuls. Finalment, el 16 de novembre de 1870, Amadeu de Savoia és triat rei com Amadeu I d'Espanya, succeint a Isabel II.
La figura d'Amadeu era vista amb predilecció per la classe progressista espanyola. Fill d'un rei liberal anomenat el Galant Home que havia conduït la Unificació italiana a bon port. -
El regnat d'Amadeu I va ser el primer intent en la història d'Espanya de posar en pràctica la forma de govern de la monarquia democràtica, encara que es va saldar amb un sonor fracàs, ja que només va durar dos anys: del 2 de gener de 1871, a què va ser proclamat com a rei per les Corts Constituents, al 10 de febrer de 1873, en què va presentar la seva abdicació.
-
La tercera guerra carlina va ser una guerra civil desenvolupada a Espanya entre el 1872 i el 1876, entre els partidaris de Carles, i els governs d'Amadeu I, de la I República i d'Alfons XII.
Aquesta guerra es va desenvolupar sobretot a les Províncies Bascongades, Navarra i Catalunya, la guerra va provocar entre 7000 i 50 000 baixes. -
La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer del 1873, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. -
La Primera República espanyola va ser el règim polític marcat per tres conflictes armats simultanis i per divisions internes des de, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica.
-
Alfons XII va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i, presumptament, del rei consort Francesc d'Assís de Borbó, l'inici del seu regnat va posar fi a la Primera República i va donar pas al període conegut com a Restauració. Després de la seva mort prematura als vint-i-set anys, víctima de la tuberculosi, va ser succeït al tron pel seu fill pòstum, Alfons XIII, la minoria d'edat del qual va estar encapçalada per la regència de la seva mare, la reina vídua Maria Cristina.
-
El nou règim s'estableix amb la Constitució del 1876 que va conformar el nou model d'Estat amb un poder legislatiu.
Antonio Cánovas del Castillo és l'artífex del procés, que segueix les línies marcades per Alfonso XII anys abans, al seu exili de Gran Bretanya, i permet la fi de la guerra carlina.
Quan mor Alfons XII passa a la regència de Maria Cristina, període que es va iniciar amb el govern de Sagasta. -
El cop d'estat de Pavia, va ser un cop d'estat que es va produir a la Primera República i que va ser encapçalat pel general Manuel Pavia. Va consistir a ocupar l'edifici del Congrés dels Diputats per guàrdies civils i soldats que van desallotjar els diputats quan s'estava procedint a votar un nou president del Poder Executiu de la República. -
La Regència de Maria Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en què, a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII, la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La regència comença el novembre de 1885 quan mor el rei Alfons XII, mesos abans que naixés Alfons XIII, i acaba el maig de 1902 quan Alfons XIII compleix els setze anys i jura la Constitució de 1876, iniciant-se així el seu regnat personal.
-
La guerra hispana-nord-americana va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i els Estats Units d'abril a agost de 1898, en intervenir els Estats Units a la guerra d'Independència cubana. La derrota d'Espanya i la consegüent pèrdua de les últimes colònies d'ultramar van donar lloc a Espanya a l'expressió «Desastre del 98».
Després de la seva derrota, Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, que van passar a ser dependències colonials dels Estats Units. -
El 3 de juliol de 1898, l'esquadra de l'almirall Pascual Cervera va ser enfonsada per la flota nord-americana a la sortida de la bocana del port de Santiago de Cuba. Amb aquesta derrota va concloure la guerra hispano-nord-americana declarada el 20 d'abril d'aquell any i, amb això, el cicle imperial espanyol de quatre segles de vida. És el conegut com El Desastre del 98.
