-
Al final del regnat d'Isabel II es van produir revoltes al camp per problemes econòmics; alguns sectors socials es van distanciar del règim pel autoritarisme del govern; la monarquia va patir un fort descrèdit per la vida privada de la reina.
En 1866, progressistes i demòcrates van firmar el pacte d'Oostende acordant l'expulsió del Borbó i la democratització del país. Més tard es va sumar la Unió Liberal. -
Es va iniciar una forta crisi econòmica agreujada per la pèrdua dels territoris a Amèrica. El rei va aprovar un consell de ministres per substituir la camarilla que li donava suport.
Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció que anulava la Llei Sàlica i permetia el regnat de la seva filla. Molt absolutistes no van acceptar la derogació i van oferir el suport Carles Maria Isidre, germà del rei. -
Rafael del Riego va dirigir un pronunciament liberal que va triomfar i va proclamar la Constitució de 1812. Es van lliberal als presos polítics i es van convocar eleccions per reunir les Corts.
Es va formar la Milícia Nacional per defensar el règim liberal per les armes si calia.
El 1823 la Santa Aliança va envair tropes a Espanya i els Cent Mil Fills de Sant Lluís van restitur a Ferran VII com a rei absolut. -
Ferran VII torna a Espanya i deroga la Constitució i les reformes. Restaura els privilegis del clergat i la noblesa. Va governar de manera absoluta durant 6 anys. Els liberals van ser perseguits però van fer pronunciaments de tota mena que van fracassar.
-
El buit de poder va ser cobert per juntes locals i provincials. La Junta Central Suprema va coordinar l'actuació de les diferents juntes.
Aquesta es va reunir a Cadis en plena guerra i van elaborar la Constitució de 1812 que reconeixia els principis de liberalisme econòmic i el sufragi universal masculí. -
Napoleó va otorgar la corona d'Espanya al seu germà Josep Bonaparte degut a les abdicacions de Baiona.
El 2 de maig es produeix una insurrecció popular a Madrid i van seguir diversos aixecament més. S'inicia la guerra.
Va ser una guerra d'alliberament nacional, liderada pel bàndol dels patriotes. Les guerrilles atacaven a l'exèrcit francès i moltes ciutats van ser fortament assetjades.
La guerra va acabar amb el tractat de pau de Valençay, Ferran VII torna a la corona. -
Espanya entra en guerra contra la França revolucionària com la majoria d'estats europeus.
Espanya es veu forçada a firmar una aliança amb França. Al tractat de Fontainebleau, es permet a França conquerir Portugal passant per Espanya, però també ocupa capitals espanyoles.
Durant el motí d'Aranjuez, els partidaris del príncep Ferran provoquen la caiguda del favorit reial Godoy i l'abdicació de Carles IV. -
Guerra entre la França napoleònica i la resistència espanyola que va acabar amb la creació de la Constitució de Cadis i el reinstaurament de l'absolutisme per Ferran VII.
-
Tornada a Espanya del rei Ferran VII després de la guerra que es caracteritza per una fort crisi a nivell internacional i una forta inestabilitat política.
-
Ferran VII va morir l'any 1833 i la seva vídua va fer càrrec del govern ja que la princesa Isabel tenia 3 anys. Carles Maria va tornar a Espanya i es va proclamar rei.
Es va iniciar la guerra, els combatents eren els liberals que donaven suport a Isabel i els carlins. La guerra va durar 7 anys i va acabar amb la derrota carlina. El conveni de Bergara va posar fi a la guerra.