-
Carles IV va començar la Revolució francesa.
-
-
Va permetre que les tropes franceses travessessin Espanya pero envair Portugal, aliada dels britànics. -
-
Va resultar la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en el seu fill Ferran VII -
Es van formar guerrilles pero fustigar els francesos. -
Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major parte d'Espanya.
-
El poble de Madrid es rebel.la contra l'invasor francès -
-
Va emprendre algunes reformes amb el suport d'alguns liberals espanyols, els anomenats afrancesats.
-
L'any 1812 la primera Constitució espanyola, que va tenir una vigència molt limitada (La Pepa). -
Va ser aprobada (coneguda popularment com "La Pepa".
-
L' exèrcit britànic, comandat pel mariscal Wellington, va arribar des de Portugal pero ajudar les tropes espanyoles, i va vèncer els francesos a Arapiles (1812).
-
Napoleó va haver de reconèixer la seva derrota i, mitjança el tractat de Valençay, va retirar les tropes d' Espanya i va alliberar els reis a Baiona. -
Després de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutistes (Manifest dels Perses), va derogar la Constitució del 1822 i va anul.lar l'obra reformista de les Corts.
-
El pronunciament del coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) va trobar proy suports per triomfar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812. Per protegir la Constitució i fer front a l'oposició absolutista, es va organitzar la Milícia Nacional, un cosa de voluntaris liberals armats.
-
-
-
El naixement d'Isabel, la filla de gran Ferran VII, va provocar un conflicte dinàstic, perquè la llei sàlica impedia a les dones regnar. -
Quan Ferran VII va morir el 1833, els grups favorables a l'absolutisme es van negar a reconèixer Isabel, que només tenía tres anys, com a legítima successora a la Corona, i va apostar per Carles María Isidre. -
Es van posar en joc dos models d'Estat: l'absolutista, defensat pels carlins, i el liberal.
-
Va començar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior, i del Baix Ebre. El 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara.
-
Una sèrie d'aixecaments militars (insurrecció de La Granja, 1836) i de revoltes populars van fer que entregués el poder ala liberals progressistes, que volien aprofundir en el liberalisme. Una nova Constitució (1837) de caràcter progressista va reconèixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i la divisió de poders.
-
-
Els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i va intentar Fer un gir conservador al govern liberal.
-
-
Les noves Corts van proclamar una Constitució moderada (1845), que restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les Corts i la Corona. També es va firmar un Concordat amb la Santa Seu (1851).
-
Va ser resultar de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica.
-
-
El general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. Va ser pronunciament de Vicálvaro, en el qual va participar la Milícia Nacional i es van formar juntes revolucionàries. Les Corts van redactar una nova Constitució (1855), que no es va arribar a aprovar, i el govern va aprofundir en les reformes econòmiques amb tres lleis: Una nova desamorització i dels ajuntaments.
-
Una nova crisis del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a O' Donnell, que havia creat la Unió Liberal, un nou partit de caràcter centrista. Els unionistes i moderats es van alternar en el poder, mente que els progressistes en van quedar marginats.
-
La Renaixença, que reivindicava l'ús del català con a llengua de cultura. L'any 1859 es van recuperar els Jocs Florales, un concurso literari que premiava textos poètics en català.
-
La Revolució va ser impulsada per progressistes i demòcrates, ala quals es van afegir els unionistes, i dirigida per l' almirall Topete i els generales Prim (progressista) i Serrano (unionista). Es van convocar unes Corts constituents que van redactar una nova Constitució de caràcter democràtic, que fou aprobada el 1869.
-
-
Davant la gran quantitat de problemas, als quals es van unir una insurrecció independentista a l'illa de Cuba (1869), Amadeu I va decidir renunciar a la Corona i abandonar el país.
-
Es va iniciar Durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II.
-
Amb l' abdicació del rei, el febrero del 1873, les Corts van votar la proclamació de la República.
- La dificultat de Fer front a la insurrección a Cuba i l'inici d'una nova guerra Carlina el 1872.
- Una insurrecció cantonal a Cartagena el 1873.
-
El texto proposava la monarquia constitucional, amb sobirania compartida entre les Corts i el rei, unes Corts amb dues cambres (Congrelés i Senat) i amplis poders pero monarca -que podia nomenar govern-, i declarava l'Estat confessional. -
Un dels primera objectius va ser la pacificació del país. D'aquesta manera, el 1876 es va posar fi la guerra carlina i el 1878 la Pau de Zanjón van posar fi.
-
-
-
Va consolidar l'alternança en el poder durant la regència de la seva dona Maria Cristina. L' ascens al poder dels liberals va comportar l'adopció del sufragi universal masculí.
-
L' Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa, dotar-la d'autonomia i reduir el control econòmic des d' Espanya.
-
Estas Units van declarar la guerra a Espanya. Espanya va patir una derrota i la firma del Tractat de París va segellar la independència de Cuba.