-
-
Motí d'Aranjuez (1808) - provocat per les intrigues de Ferran contra Carles IV. Això fa que Godoy dimiteixi i l'abdicació del rei en el seu fill Ferran VII.
Abdicacions de Baiona- Napoleó reuneix a Carles IV i Ferran VII i aconsegueix que abdiquessin a Josep Bonaparte.
Josep I- reformes amb el suport dels afrancesats, atorga una carta constitucional, proclama mesures per eliminar l'Antic Règim i promulga diversos codis. -
L'aixecament el va dirigir la burgesia criolla, i aquests veien a Espanya com un obstacle per desenvolupar l'economia americana.
La pèrdua de les colònies va ser un cop molt dur per la Península, ja que va perdre el prestigi de potència colonial i es va quedar sense els mercats americans i alhora molts ingressos per part d'Hisenda. -
Les seves fases més importants:
- RESISTÈNCIA POPULAR (1808) Victòria a la batalla del Bruc i a Bailèn.
- OFENSIVA FRANCESA (1808-1812) Napoleó ocupa la gran part del territori. El 1812, trasllada les tropes per la invasió de Rússia.
- VICTÒRIES ANGLOESPANYOLES (1812-1814) Els britànics arriben a Espanya, i vencen als francesos a Arapiles.Mitjançant el tractat de Valençany (1813), retira les tropes d'Espanya i allibera els reis de Babilònia. -
-
1r intent d'instaurar un règim constitucional a Espanya --> durant la Guerra del Francès.
El tron espanyol estava ocupat per Josep I Bonaparte, i això motiva la formació d'unes juntes.
Aquesta constitució té una validesa molt limitada. -
-
S'anula l'obra reformista de les Corts. Hi ha repressió dels liberals, aquests per que el rei acati la Constitució porten a terme pronunciaments i fracassen.
-
Ferran VII torna a Espanya al 1814.Ell volia restaurar l'absolutisme i governar com un monarca absolut.
-
El pronunciament del coronel Rafael del Riego troba suport per triomfar i el rei va haver d'acceptar la Constitució.Per protegirla i fer front a l'oposició absolutita s'organitza la Milícia Nacional.
Ferran VII demana ajuda als monarques aboluts d'Europa i la Santa Aliança, al 1823, envia un exèrcit que instaura l'absolutisme. -
Va ser l'exèrcit que va tornar a instaurar l'absolutisme a Espanya. -
S'anul·la tota l'obra legislativa del Trienni liberal i el retorn de l'absolutisme.Els problemes polítics i econòmics porten a la monarquia a una crisi definitiva.
La guerra contra els francesos havia deixat a Hisenda en bancarrota, i l'independència de colònies americanes va treure una gran font d'ingressos. -
Va ser una insurrecció armada a la Catalunya rural i al País Valencià, Aragó, Paiś Vasc i Andalusia contra les mesures desencertades del govern de Ferran VII. -
Filla de Ferran VII i el seu naixament va provocar un conflicte de dinastia, ja que estava prohibit que una done governès. Ferran VII dictà una prgamàtica sanció que ho anul·lava i la feia hereva. Alguns sectors es van oposar i reclamaven el tron a Carles, el grmà de Ferran VII. -
Va ser un moviment literari i cultural a territoris catalans i valencians. Volien fer reneixer el català i valencià com llengua literaria després de la diglósia del castellà.
-
Comença a Catalunya i al País Basc, on els carlins controlaven l'interior i el Baix Ebre.
El 1839, són derrotats per les tropes del general Espartero i la pau es signa al Conveni de Bergara. -
S'inicia l'abolició de l'Antic Règim: reforma fiscal. Es suprimeix el delme, els privilegis de la Mesta, les duanes inetriors i els gremis.
-
Es va implantar a Espanya durant les guerres carlines. Va emprendre reformes per construir una nova monarquia constitucional. Va ser impulsat per la burgesia i els sectors populars.
-
-
Va reconèixer la sobirania nacional, sufragi censatari i la divisió de poders, a més a més, va otorgar amplis drets i llibertats individuals -
L'any 1837 els moderats arriben al poder amb el suport de la regent. Es força la dimissió d'aquesta i s'anomena com a regent a Baldomero Espartero.
Es genera una forta oposició i es decideix avançar la mojoria d'edat de l'Isabel II. -
L'arribada d'Isabel II al tro va significar el predomini dels moderats.
Es consolida un sistema polític moderat i centralista. Es va uniformitzar l'administració estatl i municipal. S'elabora un Codi penal i es crea la Guàrdia Civil. -
Va ser la norma suprema durant el regnat d'Isabel II. La constitució establia la sobiranía compartida entre el rei i corts. -
O també anomenada "Segona Guerra Carlina". A Catalunya hi havien nous aixecaments carlins motivats per la mancança d'aliments i l'augment de l'atur. A més a més, pel suport al nou pretenent carlí.
-
-
Es produeix el pronunciament de Vicálvaro (1855), perticipa les Milícies Nacionals i es formen les juntes revolucionaries.
Desamortització de Madoz (1855), afecta als bèns comunals i dels ajuntaments.
Llei de ferrocaril i una de les mines per impulasar.los. -
L'oposició al règim moderat es va ampliar i va fer que naixessin nous grups:
Els demòcrates, que defensaven el sufragi universal masculí
Els republicans, volien enderrocar la monarquia i proclamar una república.
Al 1866, un crisis econòmica fa imparable la degradació del règim isabelí. -
-
A tot el país van sorgir juntes revolucionàries donant suport al moviment revolucionari i les tropes que donaven suport a la reina van ser vençudes a la batalla d'Alcolea.
Aquell any es crea un govern provisional volent democratalitzar el sistema polític. -
Es recuperava la sobirania nacional, s'afegeix el sufragi universal masculí i es van otorgar amplis drets i llibertats.
L'Esglèsia es separava de l'Estat.
Amb aquesta constitució va ser necessari buscar un rei ja que establia la monarquia constitucional. -
L'opció escollida va ser Amadeu I de Savoia.
Va tenir el suport dels progressistes, unionistes i democràtes i van posar en marxa mesures per la recuperació econòmica.
Però els moderats i part de l'Esglèsia van ser lleials al Borbons; els carlins van proclamar rei Carles VII i els republicans aspiraven a proclamar una república. Així que va començar una guerra -
Comença duran el Sexenni Revolucionari, per la vacan al tro espanyol.
Els carlins catalans aconsegueixen les victories:
- Alpens, 1873 i ocupen Berga, Manresa, Vic i Olot.
Al 1875 l'atac de l'exèrcit liberal derrota el carlisme a Catalunya però la guerra continua al País Vasc i Navarra. -
-
Va tenir el suport dels sectors populars de les grans ciutats i comencen unes reformes economiques i socials.
La República no es va consolidar per:
- Les divisions entre unitaris i entre moderats i intransigents, que aspiraven a una revolució més gran.
- La dificultat per afrontar la insurrecció de Cuba i una tercera guerra carlina.
- Una insurrecció cantonal a Cartagena el 1873.
- L'oposició del monarquics, aquests conspiraven per la restauració de la monarquia en Alfons. -
La restauració borbònica a Espanya va ser un període en què es va restablir la monarquia amb l'arribada d'Alfons XII al tron. Durant aquest temps, es va produir una estabilització política i econòmica al país, es va promulgar la Constitució de 1876 i es van dur a terme reformes modernitzadores. Tanmateix, van persistir tensions entre els conservadors i els liberals, i el regnat va estar marcat per conflictes socials i colonials, com la guerra de Cuba i la crisi del 98.
-
-
Proposava la monarquia constitucional amb sobirania compartida entre les Corts i el rei. Les Corts amb 2 cambres (Congrés i Senat) i el rei amb amplis podetrs. -
El text reindivicava l'us del català, defensava l'economía de Catalunya, del seu dret tradicional la seva personalitat cultural. -
És un projecte de futura constitució regionalista per Catalunya. El llibre agrupava tot el catalanisme de l'època. -
Al 1895, esclata una insurrecció a Cuba per la incapacitat d'Espanya per fer reformes polítiques a l'ila, i dotar-la d'autonomía. Les insurreccions van tenir el suport d'Estats Units, aquest esra perjudicat pels aranzels que els impedia comerciar amb Cuba.
Al 1898, hi ha una guerra d'Espanya contra Estats Units, Espanya es derrotat i firma el TRACTAT DE PARÍS (1898) que firmava l'indepèndencia de Cuba, Filipines i Purto Rico -
