-
És un dels grans artistes espanyols de tots els temps i està considerat un dels precursors de l'art contemporani. Va ser un pintor total, que va dominar diverses tècniques.
-
Va retratar múltiples escenes de les famílies de Carles III i de Carles IV i també personatges de la noblesa espanyola. Els seus retrats tenen una gran profunditat psicològica i reflecteixen la personalitat dels retrats la "perspectiva aèria" apresa de Velázquez. -
L'any després de la seva arribada va iniciar la Revolció francesa. Espanya es va unir a la coalició internacional, va declarar la guerra a França i va envair el Rosselló des de Catalunya.
-
La contraofensiva francesa va significar la retirada del Rosselló i la invasió d'una part de la Cerdanya i de l'Empordà.
-
Va permetre que les tropesfranceses travessessin Espanya per envair Portuga, aliada dels britànics. -
Les intrigues de Ferran contra el seu pare van provocar el popular Motí d'Aranjuez que va resultar la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en el seu fill Ferran VII. -
A Catalunya, els grups de voluntaris van derrotar els francessos a la batalla del Bruc. Paral·lelament, l'exèrcit espanyol va obtenir una victoria a Bailèn. -
Va ser el desencadenant de la crisi de l'Antic Règim que culmina en la construcció d'un estat liberal.
-
En aquest temps van passar algun acondeciments. La crisis de la monarquia de Carles IV.
La invasió Napoleonica.
La Guerra del Franès.
Les corts de Cadis i la construcció del 1812. -
Napoleó va intervenir en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Napoleó va desplaçar bona part de les tropes per envair Rússia.
-
La crisi de l'Antic Règim a Espanya va coincidir amb el moviment d'independència de les colonies a Amèrica. L'aixecamet va ser dirigit per la burgesia criolla, que veien a Espanya com un obstacle per al desenvolupament de l'economia americana. El moviment emancipador el van dirigir militars liberals. La pèrdua de les colonies va significar un cop molt dur per a la Península , perquè va perdre el seu prestigi com a potència colonial i va quedar privada dels mercats americans.
-
Va convocar una reunió de Corts a Cadis, amb l'objectiu de redactar una Constitució. -
Josep I va emprendre algunes reformes anomenades afrancesats. El monarca va atorgar una carta constitucional, en la qual va proclamar mesures per abolir l'Antic Règim i va promulgar diversos codis (penal, civil...).
-
L'exèrcit britànic va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles, i va vèncer els francesos a Arapiles (1812).
-
Primera Constitució realitzada en Espanya, que va tenir una vigència molt limitada. -
Va retirar les tropes d'Espanya i va alliberar els reis a Baiona. -
Ferran VII, va tornar a Espanya. El seu objectiu era regnar com un monarca absolut, però la difusió de les liberals durant la Guerra del Francès Va dificultar la seva pretensió de restaurar l'absolutisme. -
Li van diagnosticar la sordesa el 1792 i la seva sèrie de Pintures Negres el mostren com un precurson de l'expressionisme i teles com ara La lletera de Bordeus, com un antecessor de l'impressionisme.
-
Despres de recuperar el tron va derogar la Constitució de 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts. El país tornava a la situació anterior a la Guerra del Francès, com si res no hagués passat. Per forçar al rei a acatar la Constitució, els liberals van portar a terme diversos pronunciaments, que van fracassar.
-
El Coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan va trobar prou suports per triomfar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812. Es va organitzar la Milícia Nacional per fer front a l'oposició absolutista. Ferran VII sempre va ser contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa per derrotar els liberals. La Santa aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís.
-
L'última dècada del regnat de Ferran VII va comportar l'anul·lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme. En l'àmbit econòmic, la guerra contra els fransessos havia afeblit l'economia i havia deixat la Hisenda en bancarrota. Per superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal en la qual els privilegiats paguessin impostos. El naixement d'Isabel, la filla de Ferran VII va provocar un conflicte dinàstic, perquè la llei sàlica impedia a les dones regnar.
-
Quan Ferran VII va morir el 1833,els grups favorables a l'absolutisme es van negar a reconèixer Isabel que només tenia tres anys, com a legítima successora a la Corona, i van apostar per Carles Maria Isidre. Els isabelins van formar un govern liberal moderat que va emprendre reformes encaminades a contruir una nova monarquia constitucional. -
L'absència d'unes elits burgeses fortes en termes de poder polític i economic va dotar el liberalisme espanyol de peculiaritats: un gran protagonisme de la Corona, la intervenció de l'exèrcit en la política, el caciquisme i el falsejament electoral i un Estat molt centralitzat.
-
L'Estat liberal es va implantar a Espanya enmig d'un conflicte armat. En aquesta guerra no tan sols estava en joc la persona que havia d'ocupar el tron, sinó també si s'havia de mantenir l'absolutisme o calia implantar una nova monarquia liberal.
-
Va començar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior i del Baix Ebre. El 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la oau es va signar en el Conveni de Bergara.
-
Durant la minoria d'edat d'Isabel II va començar la construcció d'un Estat liberal a Espanya, que es va institucionalitzar durant la Dècada Moderada i va entrar en crisi a partir del 1856.
-
Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats. Tanmateix, una sèrie d'aixecaments militars i de revoltes populars van fer que entregués el poder als liberals progressistes. Juan Álvarez Mendizábal, va inicar l'abolició de L'Antic Règim : reforma fiscal. També es van suprimir el delme, els privilegis de la Mesta les duanes interiors i els gremis. Una nova Constitució de caracter progressista va reconèixer la sobirania nacional.
-
Es van posar en joc dos models d'Estat: l'absolutista i el liberal.
Els isabelins van guanyar i això va significar la implantació d'una monarquia constitutcional -
Els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progessista Bardomero Espartero. Es van promulgar idees lliurecanvistes que desprotegien la incipient indústria catalana van generar una forta oposició. I per això es va decidir ajornar d'edat d'Isabel II i va ser proclamada reina.
-
La arribada al tron d'Isabel va significar el predimoni dels moderats, sota la direcció del General Narváez. Les Corst van proclamar una Constitució moderada. Diverses mesures van ajudar a consolidar un sistema polític de caràcter moderat i cnetralista. Es va uniformar tota l'administració estatal i municipal. Només a Navarra i el País Basc es va conservar els seus antics drets forals. Es van centralitzar els impostos en L'Estat, es va crear el Codi penal i un sistema d'instrucció pública.
-
També es va firmar un Concordat amb la Santa Seu. A més es va crear la Guardia Civil. La deriva autoritaria dels seus liders, la forta influència de les camarilles i el falsejament electoral van fer que els progressites recorreguessin un altre cop al prounciament militar.
-
Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport al mou pretenent
carlí. -
En la Guerra del Francès i en les posteriors guerres carlines va donar a determinats militars un gran prestigi i influència. D'aquesta manera, alguns militars es van convertir en líders polítics que van donar suport als partits moderat i progressista. D'altra banda, les limitacions del sistema electoral i el falsejament dels resultats van fer que, sovint, el partit de l'oposició recorregués a un pronunciamet militar per forçar el monarca a entregar-li el govern. -
El general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. El pronunciament de Vicálvaro, en el qual va participar la Milícia Nacional i es van formar juntes revolucionàries. Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero. Les Corts van redactar una nova Constitució. El govern va aprofundir en les reformes econòmiques amb tres lleis fonamentals: · Desmaorització de Madoz.
-
O'Donnell va crear la Unió Liberal, un nou partit polític de caràcter centrista. Unionistes i moderats es van alternalen el poder. L'actuació del govern va ser molt autoritària. Es va impulsar una política exterior colonialista. Van néixer nous grups entre els exclosos del sistema (demócrates i republicans). Una greu crisi econòmica va convertit en imparable la degradació del règim isabelí.
-
La crisi de la monarquia isabelina va conduir a la "Gloriosa Revolució". Tanmateix, els govers sorgits de la revolució no van aconseguir donar estabilitat al nou sistema democràtic i durant el Sexenni es van proposar diferents fórmules polítiques.
-
La Revolució del 1868 va ser impulsada per progressistes i demòcrates. La batalla d'Alcolea va crear com a conseqüència que la reina Isabel II i el seu hereu Alfons marxesin a l'exili. Es va crear un govern provisional amb la missió de democratitzar el sistema polític. Van redactar una nova Constitutció de caràcter democràtic.
-
-
L'opció escollida va ser Amadeu de Savoia. Uns quants dies abans de l'arribada del nou rei, el general Prim va ser assassinat. Amadeu I amb el suport dels seus aliats va posar en marxa noves mesures per a la recuperació econòmica i per a la democràtització real del país. Els moderats i part de l'Església es van mantenir lleials als Borbons; els carlins van aprofitar l'oportunitat per proclamar rei Carles VII. Això va provocar una guerra.
-
L'opció escollida va ser Amadeu de Savoia. Amadeu va tenir suport de progressistes, unionistes i demòcratiques. No obstant això, els moderats i part de l'Esglèsia es van mantenir lleials als Borbons, els carlins van aprofitar l'oportunitat per proclamar rei Carles VII. Davant la gran quantitat de problemes, Amadeu I va decidir renunciar a la Corona i abandonar el país.
-
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. Els carlinscatalans van aconseguir alguines victòries i van ocupar ciutats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot. L'ofensiva de l'exèrcit liberal de l'any 1875 va derrotar el carlisme a Catalunya, però la guerra va continuar un any més al País Basc i Navarra.
-
Les Corts van votar la proclamació de la República. La República va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les grans ciutats. Els republicans federals van guanyar les eleccions del 1873. Les Corts van redactar un projecte de constitució federal que repartia les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federades.
-
La República va tenir quatre presidents (Figueres, Pi i Margall, Salmerón i Castelar), però un problemes no van fer possible que es consolidés: · Les divisions en el republicanisme entre unitaris i federals i
entre moderats i intransigents. · La dificultat de fer front a la insurrecció a Cuba i l'indici
d'una nova guerra carlina el 1872. · Una insurreció cantonal a Cartagena el 1873. · L'oposició dels monàrquics. Un cop d'Estat liderat pel general Pavía va dissoldre les Corts. -
El pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos proclamava Alfons XII com a rei, i començava la restauració borbònica.
-
Era un sistema de coerció social, que es produïa a les zones rurals, per mitjà del qual determinades persones podien coaccionar els votants i orientar el seu vot.
-
Tots dos partits defensaven la monarquia de la Constitució, de la propietat privada i un Estat centralitzat i unitari. El Partit Conservador es declarava confessional i es considerava el garant de l'ordre sociel i el Partit Liberal era partidari de les reformes socials i tenia un caràcter més laic.
-
El text proposava la monarquia constitucional, amb sobirania compartida entre les Corts i el rei, unes Corts amb dues cambres i amplis poders per al monarca -que podia nomenar govern-, i declarava l'Estat confessional. -
Un dels primers objectius era la pacificació del país. D'aquesta manera, es va posar fi a la guerra carlina i el 1878 la Pau de Zanjón va posar fi també a la insurreció cubana.
-
Els liberals estaven dividits en moderats i progressives. Van realitzar algunes pràctiques. Entre aquestes van destacar: · La costant intervenció de la Corona.
· L'existència del camarillisme.
· Un sufragi censatari.
· L'existència caciquisme. -
• A Catalunya, la reivindicació de la llengua i la identitat catalanes (Renaixença) va donar pas a la creació de partits polítics que defensaven l'organització federal de l'Estat o l'autonomia de Catalunya.
• Al País Basc, l'abolició dels furs després de la Tercera Guerra Carlina va generar moviments de protesta que van convergir e la creació del Partit Nacionalista Basc (1894).
• A Galícia va sorgir el Rexurdimento, un moviment de carâcter més cultural i literari que no pas polític. -
L'any 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba. Els insurrectes van tenir el suport dels Estats Units. Els Estats Units van declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana. Espanya va partir una ràpida derrota i firma el Tractat de París (1898). EL fracàs va provocar en la societat espanyola un estat de frustració i pessimisme.
-
Les diferents constitucions del nou Estat liberal van definir Espanya com a nació única i amb les Corts espanyoles com a úniques dipositàries de la sobirania nacional. Van configurar un model de l'Estat. Aquesta centralització, va ser críticada a Catalunya des de diferents sectors i moviments socials. El procés industrialitzador de Catalunya ca fer néixer una nova burgesia.
Tot això va provocar que sorgissin a Catalunya moviments culturals i polítics que reclamaven el reconeixement a Catalunya.