-
Period: to
Regnat de Carles IV
Espanya es va unir amb la coalició internacional per por al contagi d'idees liberals. Va declarar la guerra a França. -
Period: to
Guerra Gran
Com que España va envair el Roselló, França va envair una part de la Cerdanya i de l'Emoordà. -
Firma del Tractat de Fontainebleau
Va permetre que les tropes franceses travessessin Espanya per invair Portugal, aliada dels britànics. -
Junta Suprema de Catalunya
-
Motí d'Aranjuez
Ho van provocar la presència de tropes franceses en territori espanyol i les intrigues del fill de Carles IV, Ferran. En va resultar la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en el seu fill Ferran VIII. -
Period: to
Guerra del Francés
Va ser el desencadenant de la crisi de l'Antic Règim a Espanya. Al 1808, els francesos van ser derrotats a la Batalla del Bruc. Napoleó va intervenir, ocupant gran part d'Espanya. Els británics van arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles i vencer als francesos a Arapilles, al 1812. Napoleó va admetre la seva derrota i amb el tractat de Valençay (1813) va retirar les tropes d'Espanya i va alliberar els reis a Baiona. -
Period: to
Independència de l'Arnèrica Hispana
Durant la Guerra del Francès es van fer juntes controlades per les elits criolles. El 1811, Paraguai va declarar la independencia. El retorn de Ferran VII va dissoldre les juntes. El 1816, després de la independència d'Argentina, va començar una guerra contra les tropes colonials. Mèxic, Veneçuela, Xile, Equador, Colòmbia, Perú, Bolivia, Paraguai i Uruguai van aconseguir la independencia. Al 1826, Espanya havia perdut totes les colonies exepte Cuba, Puerto Rico i les Filipines. -
Junta Suprema Central
Es va fer per a controlar els esforços de les diferents juntes locals. Va convocar una reunió per redactar una Constitució. -
Period: to
Regnat de Josep I
Josep I va empendre reformes amb el suport de liberals espanyols. Va atorgar una carta constitucional, va proclamar mesures per albolir l'Angic Règim i va promulgar diversos codis. -
Constitució de Cadis
Va ser la Primera Constitució Espanyola -
Retorn de Ferran VII
Va tornar a Espanya i volia ser un monarca absolut però les idees liberals va dificultar la seva pretenció de restaurar l'absolutisme. -
Period: to
Sexenni Absolutista
Ferran VII va derogar la Constitució del 1912 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts. Es van reprimir els liberals, que habien confiat que el rei es convertiria en un monarca constitucional. Els liberals van fer pronunciaments, sense èxit, per forçar al rei al rei a acatar la Constitució. Molts dels que van participar es van haber d'exiliar, i altres van ser executats. -
Period: to
Trienni Liberal
El 1823 el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812 però va demanar ajuda a altres monarques absoluts d'Europa per derrotar els liberals. Es va tornar a instaurar l'absolutisme. -
Period: to
Dècada Ominosa
Es va anul·lar l'obra legislativa del Trienni Liberal i va retornar l'absolutisme. Però els problemes polítics i econòmics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi definitiva. Per asseguar el tron a la seva filla, Isabel, que va néixer al 1830, Ferran VII va abolir la prohibició de les dones a regnar i va fer hereva a la seva filla. Els sectors intrasigents s'hi van oposar i van reclamar el tron per a Carles, el germà del rei. -
Guerra dels Malcontents
A Catalunya, alguns sectors absolutistes es van aixecar contra Ferran VII, perquè no havia restablert el Tribunal de la Inquisició i perquè s'oposaven a les reformes que proposava.
Hi van haver execucions. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron després de l'exili d'Isabel II. Els Carlins catalans van aconseguir algunes victories i van ocupar ciutats.
L'excercit liberal va derrotar el carlisme a Catalunya el 1875, però la guerra va continuar fins a 1876 al Pais Basc i Navarra. -
Mort de Ferran VII
Quan va morir, els absolutistes no reconeixien a Isabel II, de 3 anys, legítima succesora a la corona. Van apostar per Carles. Es van revoltar contra el govern de Maria Cristina, que exercia la regència en nom de la seva filla.
La regent va buscar liberals per preservar el tron d'Isabel. Així, es va formar un govern liberal moderat que va fer una monarquia constitucional. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
Durant el seu regnat, es va crear un Estat liberal. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Va començar al País Basc i a Catalunya, els carlins van controlar bona part de l'interior i del Baix Ebre. El 1839 vam ser derrotats per les tropea liberals i es va signar la pau en el Conveni de Bergara. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats, que van empendre tímides reformes.
El líder dels progressistes, Juan Álvarez, va iniciar l'abolició de l'Antic Régim. -
Insurrecció de la Granja
Va ser una sèrie d'aixecaments militars. També van haver revoltes populars que van fer que entregués el poder als liberals progressistes, que volien aprofundir en el liberalisme. -
Nova Constitució
Era de caràcter progresssiste, va reconèixer la sovirania nacional, però amb sufragi censatari, la divisió de poders i va atorgar amplis drets i llibertats individuals. -
Period: to
La regència del general Espartero
Al 1837, els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Maria Cristina va haver de dimitir i Baldomero Espartero (progressista) va ser nomenat regent.
El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures lluirecanvistes que desprotegien la indústria catalana van generar una forta opocició. Es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II, que va ser proclamada reina. -
Period: to
La Dècada Moderada
Hi prodominaven els moderats, sota la direcció del general Narváez. Les Corts van fer una Constitució moderada (1845).
Es va fer un sistema polític moderat i centralista. Es va uniformar tota l'administració social i municipal, però País Basc i Navarra van conservar els seus antics drets forals.
Es va centralitzar els impostos en l'Estat, es va fer un Codi Penal i un sistema d'instrucció pública nacional.
Els progresssistes recorreguien un altre cop al pronunciament militar. -
Guàrdia Civil
Es va crear per mantenir la llei en el medi rural. -
Constitució moderada
La Constitució moderada restringia el vet, limitava les llibertats i compartia sovirania entre les Corts i la Corona. -
Period: to
Segona Guerra Carlina
Hi van haver aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí. -
Concordat amb la Santa Seu
Asseguraba mantenir el culte i del clero i frenava el procés desmoralitzador. -
Period: to
Bienni Progresista
El general O'Donnell va encapçelar una revolta popular contra els moderats.
Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero.
El govern va aprofundir en les reformes econòmiques amb 3 lleis:
- Desmoralització de Madoz (1855)
- Llei de ferrocarrils i llei de mines per impulsar la xarx ferroviària i l'explotació minera, malgrat que les van posar en mans de capital estranger. -
Constitució
Aquesta constitució no es va arribar a aprovar. -
Desamortització de Madoz
Va afectar els béns comundials i dels ajuntaments. -
Period: to
La descomposició del sistema
El govern d'Espartero va entrar en crisis i la reina confiava en el govern a O'Donnell, que había creat la Unió Liberal , .
Unionistrs i moderats s'alternaven el poder.
Els governs van prenscindir de les les Corts per governar, excercint una repressió sobre l'oposició.
L'oposició al règim moderat va ampliar-se i van néixer nous grups, com els demòcratres i els republicans.
Al 1866 hi va haver una crisi econòmica, que va establir les bases d'un nou pronunciament militar. -
Glorosia Revolució
Era una insurrecció per enderrocar Isabel II i democratitzar el sistema polític. Va ser impulsada per progresistes i domòcratees, després es van afegir els unionistes.
Es van fer juntes revolucionàries de suport al moviment revolucionari i es va véncer les tropes lleials a la reina a la batalla d'Alocea. Per això, la reina Isabel II i Alfons, el seu hereu, van marxar a l'Exili. -
Period: to
El Sexenni Democràtic
Va començar amb la Glorosia Revolució, els governs sorgits de la revolució no van aconseguir donar estabilitat al sistema democràtic i durant el Sexenni es van proposar altres sistemes polítics, que van haver de fer front a nombrosos problemes. -
Constitució mocràtica
Al 1868, es va crear un govern provisional amb la missió de democratitzar el sistema polític. Es van convocar unes Corts constituents que van redactar una nova Constitutució a 1869.
Es recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi universal masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats. L'Església es separava de l'Estat, però l'Estat es va comprometre a mantenir el culte i el clero catòlic.
La monarquia constitucional era com un Estat, i s'havia de buscar un nou rei. -
Period: to
Insurreció cubana
Va fer que Amadeu I abandonés Espanya, renunciant a la Corona.
La Pau de Zanjón li va posar fi per a la pacificació del país. -
Period: to
La monarquia d'Amadeu I
Amadeu de Savoia representava una monarquia liberal, va ajudar a la unificació d'Itàlia.
Progressistes, unionistes i domòcrates recolçaven a Amadeu I. El govern va posar mesures per recuperar l'ecomía i democratitzar el país.
Però hi va haver una forta oposició. Va començar una guerra: Borbons (moderts i part de l'Esglèsia) contra els carlis que proclamaven rei Carles VII. Els republicans volien proclamar la República.
Pels problemes a Cuba, Amadeu I va renunciar la Corona i abandonar el país. -
Period: to
La primera República
Les Corts van votar la procamació de la República, però no hi reflectia un suport reial.
El govern va fer reformes econòmiques i socials.
Els republicans van guanyar les eleccions i les Corts van fer constitució federal, repartint les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federades.
HI va haver 4 presidents, però no es va poder consolidar.
El 1874, les Corts van dissoldre's i Serrano va fer-se presssident, fent una república conservadora i presidentalista. -
Pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos.
Proclamava a Alfons XII com a rei. -
Començament de la restauració de la monarquia Borbònica.
Aquesta reustaració la va començar el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos. -
Constitució
Es va fer una altra Constitució pero garantir l'estabilitat de l'Antic Règim. -
Mort del rei
-
Firma del Pacte d’El Pardo
Va consolidar l’alternança en el poder durant la regència de la seva dona Maria Cristina. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
-
Adopció sufragi Universal masculí.
L’ascens al poder dels liberals va comportar l’adopció del sufragi Universal masculí. -
Abolició dels furs
L’abolició dels furs després de la tercera Guerra Carlina va generar moviments de protesta que van convergir en la creació del Partit Nacionalista Basc. -
Nova insurrecció a Cuba
Va esclatar com a conseqüència de la incapacitat de l’Administració espanyola de fer reformes polítiques a l’illa, dotar-la d’autonomia i reduir el control econòmic des d’Espanya. Els insurrectes van tenir el suport dels Estats Units. -
Estats Units declara la guerra a Espanya
Els Estats Units va declarar la guerra a Espanya després de l’enfonsament del cuirassat Maine a l’Havana. -
La firma del tractat de París
Espanya va patir una derrota ràpida i la firma del tractat de París va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico.