-
Tres factors:
1. Les noves idees de la Il·lustració
2. El desenvolupament del comerç colonial
3. El creixement i ascens de la burgesia faran trontollar el sistema econòmic, polític, social i cultural -
- Rei d'Espanya, segon fill mascle de Carles III
- Inici d’una guerra amb França -Pactes obligats amb França contra Anglaterra -Derrota davant Anglaterra -Crisi de subsistències -Crisi de la hisenda pública -Pacte amb Napoleó. -Inici de la guerra del Francès
-
-
-
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Monarquia en la qual la figura del rei l'Estat i ha de prerrogatives de defensa de la mateixa constitució.
-
-
-
- Aprovada el 19 de març de 1812, festivitat de Sant Josep, coneguda per això com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola.
- La Constitució es va aprovar en el marc de la Guerra del Francès (1808 a 1814), i va ser la resposta del poble espanyol a les intencions invasores de Napoleó Bonaparte.
-
El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
1r període, el de la restauració absolutista (1814-1820)
2n període el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823)
3r període és la Dècada Ominosa (1823-1833). -
- L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo.
- Intel·lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el segle xvi i XVII
-
-
-
Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del segle XIX coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès. Tots els països de la regió aconseguiren proclamar de forma efectiva la seva independència i a la mort de Ferran VII l'any 1833 només Cuba i Puerto Rico seguien sota control espanyol. -
-
El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica. -
-
La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal (1823) fins a la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta denominació es deu al fet que fou una època de decadència i ineficàcia governamental. És el segon període absolutista durant el regnat de Ferran VII, després del Trienni Liberal i abans del regnat de la reina Isabel II. Es caracteritzà també per la dura repressió que hi hagué en tots els sectors liberals. Molts dels liberals espanyols, doncs, s'exiliaren. -
-
Maria Cristina de Borbó, quarta dona de Ferran VII, ocupa la Regència del 1833 al 1840, després de la mort del seu marit. El 4 d'octubre del 1833, Maria Cristina presenta un manifest polític. Es publiquen els reials decrets de 4 de gener i 16 de febrer de 1834 sobre llibertat d'impremta i organització de la milícia nacional. -
-
La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II.
Acaba en 1843 quan un moviment militar i cívic, encapçalat per una part del Partit Progressista i del Partit Moderat -
-
La Dècada Moderada (1844-1854) va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez. En aquesta fase es va crear la Guàrdia Civil (1844), es va aprovar la Constitució del 1845 i el règim liberal es va reconciliar amb l'Església Catòlica (concordat del 1851). Les llibertats polítiques i el dret a vot van ser molt restringits -
-
-
Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868) es construeix l'Estat liberal a Espanya. Després de l'estira i arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de l'absolutisme al liberalisme. -
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. El 1854 es va anomenar Espartero com a primer ministre, i aquest va formar el govern en coalició amb Leopoldo O'Donnell. -
-
O'Donnell va portar a la reina a canviar de nou de Govern amb Narváez el 12 octubre de 1856. La reina oferí la presidència a Juan Bravo Murillo, que la va rebutjar, recaient finalment el càrrec en el general Francisco Armero Peñaranda, durant menys de tres mesos. El succeí Francisco Javier de Istúriz.
El 30 juny de 1858 Leopoldo O'Donnell tornà a formar govern en el qual es va reservar el Ministeri de la Guerra.
El gabinet va durar quatre anys i mig i va ser el govern més estable del període. -
-
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
-
La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873. Aquesta nova constitució fou molt avançada per a la societat espanyola de l'època. -
Amadeu I d'Espanya va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim. -
-
La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer del 1873, fins al 29 de desembre del 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. -
-
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
-
Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941), fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria -