-
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau de 1807, va ser un acord entre l'Espanya del rei Carles IV de Borbó i la França imperial de Napoleó Bonaparte. Aquest permitia a les tropes franceses travessar Espanya per a arribar a Portugal. Va ser signat un 27 d'octubre, a les rodalies de París, pel general francés Gérard Duroc i per Eugenio Izquierdo. -
Period: to
GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA + CORTS DE CADIS
·La guerra de la Independència Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que es va donar entre 1808 i 1814, que va enfrontar les potències aliades d'Espanya, Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès.
·Es coneix com a Corts de Cadis a l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 posteriorment traslladada a Cadis el 1811 durant la Guerra de la Independència Espanyola -
Period: to
INDEPENDÈNCIES DE LES COLÒNIES AMERICANES
Les guerres d'independència hispanoamericanes van ser una sèrie de conflictes armats entre 1809 i 1829, que es van desenvolupar als territoris americans de l'Imperi espanyol a principis del segle XIX, en els quals es van enfrontar el bàndol a favor de la independència, també anomenat «revolucionari» o «patriota», contra el bàndol a favor de mantenir la integritat de la Monarquia espanyola, que es coneixeria més tard com a «realista» o «virreinal». -
Motí d’Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ser un aixecament popular que va tindre lloc entre el 18 i el 19 de març de 1808 a la localitat madrilenya d'Aranjuez, en el context de la invasió napoleònica a Espanya.
Principals conseqüències:
- La destitució del primer ministre Manuel Godoy
- L'abdicació del rei Carles IV en favor del seu fill Ferran VII -
Batalla de Bailén
La batalla de Bailén va tindre lloc durant la Guerra de la Independència Espanyola i va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic. Va tenir lloc el 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Bailén. Va enfrontar un exèrcit francès al comandament del general Dupont amb un altre espanyol a les ordres del general Teodoro Reding. -
Convocatòria de les Corts Constituents
En 1810, la Junta Central convocà les corts constituents. Aquestes es reunieren a Cadis, ja que aquesta era l'única ciutat peninsular, la qual no es veia afectada per la guerra amb l'exèrcit francés. La major part part del diputats varen de haver de ser substituïts per uns altres representants, ja que no podien assistir per les circumstàncies de la guerra.
En aquestes es diferenciaren 3 grups: els liberals (majoria), els absolutistes (minoria) i alguns diputats americans. -
Aprovació de la Constitució de 1812
La Constitució espanyola de 1812, també coneguda com a Constitució de Cadis, va ser un text constitucional promulgat el 1812 per les Corts Generals espanyoles, reunides a la ciutat de Cadis.
La seva importància ve, perquè va ser la primera constitució de la història espanyola.
Aquesta reflectia els principis del liberalisme polític:
· Reconeixia la sobirania nacional
· Una monarquia moderada hereditària
· Divisió de poders
· Establia la religió catòlica
A més, es reconegueren importants drets. -
Sexenni Absolutista
Mitjançant El Tractat de Valençay Ferran VII va recuperar el tron d'Espanya. A la seua arribada, un grup de diputats absolutistes li van lliurar el manifest dels Perses. Poc després, el monarca va decretar l'abolició de la constitució de 1812 i de tota la legislació emanada de les corts de Cadis, i començà a governar com un rei absolut. Era la tornada de l'Antic Règim: es restituïren les senyories, els béns confiscats a l'Església i els privilegis fiscals dels nobles. -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII
El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
En un primer període, el de la restauració absolutista (1814-1820).
El segon període, el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823).
El tercer període és la Dècada Ominosa (1823-1833). -
Manifest dels Perses
L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats, i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis. El manifest pren el nom d'una cita del mateix document en la qual fa referència al costum dels antics perses de gaudir de cinc dies d'anarquia després de la mort del rei. El document va servir de base al rei per decretar el 4 de maig el restabliment de l'absolutisme. -
Trienni Liberal
Període de la història d'Espanya (1820 - 1823). És l'etapa intermèdia de les tres en què es divideix el regnat de Ferran VII. Es va iniciar l'1 de gener de 1820 amb el pronunciament de Riego, que va proclamar la constitució de 1812. El rei va haver de jurar la constitució, alliberar els liberals empresonats i convocar les corts. Els problemes entre liberals moderats i exaltats es prolongaren durant tot el termini. Aquest finalitzà en 2023, on Ferran VII tornà al tron com a rei absolut. -
República de la Gran Colòmbia
La República de Colòmbia, va ser un Estat americà, creat pel Congrés d'Angostura de 1819. Aquesta república va existir jurídicament entre 1821 i 1831 i es va configurar a partir de la unió de les entitats administratives corresponents als actuals Colòmbia, el Panamà, Veneçuela i l'Equador, que va concebre com a germen dels futurs Estats Units de l'Amèrica del Sud. Aqust projecte només va perviure fins la mort de Simón Bolívar. -
Rebel·lió de Mèxic
La independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social resolt amb armes, que va posar fi al domini espanyol en la major part dels territoris de Nova Espanya i va donar inici al Primer Imperi Mexicà; inicià el 16 de setembre de 1810 i finalitzà el 27 de setembre de 1821 al capdavant d'Agustín de Iturbide.
El moviment de la independència de Mèxic té com a marc la Il·lustració i les revolucions liberals de l'última part del segle XVIII. -
Conferència de Guayaquil
La Conferència de Guayaquil va ser una reunió que va tenir lloc el 26 de juliol de 1822, a Santiago de Guayaquil, Equador, entre el General argentí José de San Martín, líder del moviment independentista sud-americà, i Simón Bolívar, cabdill i polític veneçolà, per discutir el futur de Perú.
Aquests atacaren Perú des del nord i el sud, i aconseguiren la seua independència en 1824.
Curiosament, mai arribaren a un acord entre ells, ja que tenien idees molt diferents per a organitzar el govern. -
Batalla d’Ayacucho
En la lluita per la independència d' Amèrica del Sud, el dia 9 de desembre de 1824 es du a terme la Batalla d' Ayacucho, la qual pren a Perú, específicament a la localitat de Pampa de Quinua com el seu principal escenari. La victòria dels patriotes va suposar la desaparició del contingent militar realista més important que seguia en peu. Va significar la consolidació de la independència de la República del Perú. -
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 fou una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789, aquesta anul·lava el reglament de successió de 1713 de Felip V que, a excepció de casos extrems, impossibilitava a les dones accedir al tron. Ho van haver de fer, perquè a Espanya estava vigent la llei sàlica, i com que Ferran no va tindre fills mascles, la va promulgar per a que la filla poguera regnar. Va provocar desacords socials. -
Inici de la primera guerra carlina
La primera guerra carlina va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840. Aquesta no va ser sols un conflicte dinàstic, sinó també un enfrontament ideològic entre dos bàndols: els liberals, que donaven suport a Isabel, i els carlins que defensaven l'absolutisme, el retorn de l'Antic Règim i el manteniment dels furs. La guerra va acabar amb la derrota carlina. El conveni de Vergara posà fi al conflicte. -
Regència de Maria Cristina
Regència de Maria Cristina fou el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II. Va haver de fer front a la primera guerra carlina. Per contrarestar els carlistes, va haver de fer concessions als liberals, que a canvi donarien suport a Isabel II; això desembocaria en la Revolució liberal, que va posar fi a l'Antic Règim i a la Monarquia absoluta. Maria Cristina es va aliar amb els moderats, però amb protestes populars i el motí de La Granga, l'obligaren a lliurar el govern als progressistes. -
Mort de Ferran VII
L'any 1833, va morir Ferran VII, la vídua, la reina Maria Cristina, es féu càrrec del tron, ja que Isabel, la que havia de ser hereva del tron, era menor d'edat. Al seu torn, Carles de Borbó es proclamà rei d'Espanya i es desencadenà la primera guerra carlina. -
Period: to
REGNAT D’ISABEL II
El regnat d'Isabel II és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837. Durant la minoria d'edat d'Isabel II s'establí la regència de la seva mare, en arribar a la majoria d'edat la personalitat de la Reina Isabel, amb un caràcter acriaturat, sense dots per al govern i pressionada en tot moment per la Cort, va impedir el degut trànsit de l'Antic Règim. -
Desamortització de Mendizábal
rEl 19 de Febrer de 1836, Mendizábal posà en marxa un procés d'expropiació forçosa als béns de l'Església Catòlica, amb l'objectiu de fer front als elevats costos que suposava la guerra contra els carlistes. Tots aquells béns serien després venuts en subhasta pública per sanejar els comptes de l'estat. Els béns expropiats eren els béns de mans mortes, pertanyents a l'Antic Règim i que no podien ser venuts, és a dir, que es trobaven «amortitzats». -
Regència d’Espartero
Va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya. Va acabar el 1843, quan un moviment militar i cívic encapçalat per una part del Partit Progressista i pel Partit Moderat va obligar Espartero a marxar a l'exili. La coalició antiesparterista va decidir llavors proclamar la majoria d'edat d'Isabel, quan va complir els tretze anys d'edat, l'octubre de 1843, iniciant-se així el seu regnat efectiu. -
Pronunciament de Vicálvaro
La Revolució de 1854, també coneguda amb el nom de Vicalvarada s'inicià amb l'enfrontament entre les tropes pujades al comandament del general O'Donnell i les tropes governamentals a les rodalies del poble madrileny de Vicálvaro. Va ser un pronunciament militar seguit d'una insurrecció popular, que es va produir entre el 28 de juny i el 28 de juliol de 1854 durant el regnat d'Isabel II. Es va posar fi així a la dècada moderada (1844-1854) i es va donar pas al bienni progressista (1854-1856). -
Govern de la Unión Liberal
Partit centrista creat per O'Donnell en 1854, el qual alternà en el govern amb els moderats fins a 1868. Va ser un període d'una certa estabilitat, però cap a 1864 la crisi econòmica es va accentuar i des de 1866 els progressistes i els democràtes començaren a conspirar per enderrocar Isabel II. -
Pacte d’Ostende
L'any 1866, progressistes, demòcrates i republicans signaren el pacte d'Ostende, en què van acordar enderrocar Isabel II i democratitzar la vida política espanyola. La Unió Liberal es va sumar al pacte posteriorment. -
Revolució Gloriosa
En 1868, tingué lloc un pronunciament per deposar Isabel II, liderat pels generals Serrano i Prim. Paral·lelament, es crearen juntes revolucionàries per controlar les províncies i les ciutats. Aquesta revolució, coneguda com la Gloriosa, triomfà ràpidament i la reina es va veure obligada a abandonar Espanya. -
Guerra de Cuba (1868-1878)
Aquesta començà pel descontentament de la població criolla, que rebutjava l'opressió econòmica d'Espanya i desitjava participar en el govern de l'illa. Els revoltats van ser ajudats pels Estats Units. El conflicte finalitzà l'any 1878 amb la pau de Zanjón.
Aquesta tingué un període de 10 anys. -
Period: to
SEXENNI DEMOCRÀTIC
tapesPeríode de la història contemporània d' Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l' inici de l' etapa coneguda com a Restauració borbònica.
El Sexenni sol dividir-se en tres etapes: la primera, la del Govern provisional de 1868-1871; la segona, el regnat d'Amadeo I (1871-1873); la tercera, la Primera República Espanyola. -
Regnat d’Amadeu I
Va ser elegit per les corts, després de l'assassinat del general Prim.
Aquest va ser un rei democràtic però va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics, l'Esglèsia i els republicans. Gran part de la població el rebutjà, ja que era estranger. Durant el seu regnat, esclatà la guerra de Cuba i una nova guerra carlina. Com aquest va ser incapaç de superar aquestes dificultats, Amadeu I abdicà. -
Primera República
Després de l'abdicació d'Amadeu I, les corts proclamaren la Primera República espanyola. Aquesta només va durar nou mesos, en què tingué quatre presidents. A més, hagué de fer front a greus problemes.
· L'esglat del moviment cantonalista: interpretació radical del federalisme (17 cantons)
· La guerra de Cuba: començada en 1868, pel descontentament de la població criolla.
· La tercera guerra carlina: promulgada pel pretendent carlí Carles VII
Aquesta finalitzà en 1874, amb un colp d'estat. -
Pronunciament de Martínez Campos
Es coneix com a pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos al pronunciament fet pel general Arsenio Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la Restauració borbònica a Espanya i la fi del Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola (1873-1874).
El 27 de desembre de 1874, el general Martínez Campos surt de Madrid cap a Sagunt, requerit pels alfonsins valencians, per a donar el colp d'estat. -
Period: to
RESTAURACIÓ
Es coneix per Restauració borbònica a l'etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota sistema monàrquic que es va estendre entre el 29 de desembre de 1874.
El sistema de la Restauració borbònica, fonamentat en la Constitució de 1876, es va caracteritzar per una estabilitat institucional i la construcció d'un model liberal de l'Estat sorgit a la calor de la revolució industrial, fins a la seva progressiva decadència a partir de la crisi de 1917 i de la dictadura de Primo de Rivera. -
Constitució de 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Antonio Cánovas del Castillo i va ser la base de la Restauració borbònica; aquesta intentà ser conciliadora. Per satisfer els progressistes i els demòcrates va incloure una àmplia relació de drets i llibertats, mentre que per a satisfer als moderats, proclamà la confessionalitat de l'estat i la sobirania compartida entre les corts i el rei. -
Fundació del PSOE
La Història del Partit Socialista Obrer Espanyol comença amb la fundació del partit al bar-restaurant Casa Labra de Madrid el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias Posse. Durant els seus prop de cent cinquanta anys d'existència ha estat (i és) un dels principals protagonistes de la vida política espanyola. En l'actualitat el seu secretari general Pedro Sánchez és el President del Govern d'Espanya. Es va fundar clandestinament. -
Aprovació del sufragi universal masculí
L'arribada del sufragi universal masculí a l'Espanya de la Restauració es va produir de la mà de Sagasta quan es va fer càrrec de les responsabilitats de govern a la Regència de Maria Cristina, dins d'un programa polític de signe liberal que es va aprovar en l'anomenat Parlament Llarg. El 23 de maig de 1889 va carregar contra el projecte el diputat conservador Lorenzo Domínguez, però s'hi va quedar. La discussió no es va fer fins gener de 1890 quan Sagasta va presentar un nou govern a les Corts.